diumenge, 24 de febrer del 2019

Pobresa "cool" i altres formes de justificar la precarietat


"Pasiones argentinas: La decencia de los que buscan entre la basura", aquest impactant titular, publicat pel diari argentí Clarín, és un dels molts que apareix al vídeo Cómo lidiar con malas notícias. Aquesta sàtira sobre el paper dels mitjans en la banalització de la pobresa va enfurismar a Mauricio Macri que -segons afirma el mitjà info135- hauria intentat censurar-lo. La reacció no s'explicaria sense entendre la bona relació de Macri amb el Grupo Clarín. Com a recompensa pel suport mediàtic que aquest diari va donar a la seva campanya, el president argentí va permetre la fusió de Cablevisión (propietat del grup) i Telecom, creant així l'empresa més gran d'internet i televisió del país llatinoamericà (amb el control d'un 42% del total de la indústria de la telecomunicació argentina). Clarín segueix sent fidel al govern i, de tant en tant, publica notícies orientades a donar un toc "trendy" a la situació de precarietat en la qual viu el 33,6% de la població del país.

Clarín (01/02/2019)
Infobae (13/12/2018)
Però la banalització de la pobresa no és patrimoni exclusiu de la premsa argentina. A la nostra banda de l’Atlàntic també trobem nombrosos casos. Un dels més evidents és el de El País. Els termes freeganisme, nesting o coliving han esdevingut una constant dins les seccions Tentaciones i BuenaVida que, des del 2015, han publicat titulars com: “Friganismo: la última dieta hipster es coger comida de la basura”, “Job sharing: Yo comparto mi empleo y mi salario” o “Comprar casa, coche y hasta ropa ha pasado de moda. Ahora se lleva el alquiler”. També podem trobar consells per sobreviure sense calefacció o dietes basades en farinetes per als que “estiguin pelats”.

El País (24/03/2016)
El País (28/01/2015)
A aquesta voluntat de convertir la pobresa en quelcom cool s'hi suma una apologia constant de l'emprenedoria i la productivitat que es materialitza en articles que disfressen d'autoajuda l'explotació laboral afirmant que "no hauries de separar el treball de la teva vida personal" o que "l'estrès aporta energia, activa l'organisme i ens fa pensar més de pressa". Segons Carlos Fernández, professor de sociologia a la UAM, aquestes notícies busquen crear un "discurs ideològic" segons el qual "el treballador ha de responsabilitzar-se més i intensificar la seva activitat".

El País (03/06/2017)
El País (26/12/2016)
Hi ha vegades en què aquestes notícies responen a interessos molt menys abstractes. És el cas de la següent titular: "Pagar más tasas aumenta el rendimiento de los universitarios, según un estudio". La notícia fa referència a un estudi de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea), patrocinada, entre d'altres, per CaixaBank i Santander que, alhora, sumen gairebé el 5,5% de les accions de PRISA. L'alça del preu en les matrícules afavoreix el programa de préstecs d'aquestes dues entitats bancàries.





A tot això s'hi ha sumat la darrera campanya de criminalització del sector del taxi ("Taxi sin control: La violencia y la ocupación de las calles son inaceptables en una democracia") combinada amb l'apologia de les plataformes que fomenten els contractes precaris com Uber i Cabify ("Cabify invita a taxistas, políticos y servicios de movilidad a aparcar sus diferencias y buscar soluciones"). Per cert, el nou president de Cabify, el mexicà Ricardo Weder, havia treballat anteriorment a HSBC, entitat propietària del 14,4% de les accions de PRISA.

Articles citats (en ordre de citació):
"Pasiones argentinas: La decencia de los que buscan entre la basura", Hernán Firpo, Clarín (01/02/2019).
- "Fusión Cablevisión- Telecom: (casi) única en el Mundo", Giuliana Fernández, Eldestape (15/07/2018).
Friganismo: la última dieta hipster es coger comida de la basura”, Paula Móvil, El País (24/03/2016).
Job sharing: Yo comparto mi empleo y mi salario”, Ana Carbajosa, El País (25/10/2016).
- "Comprar casa, coche y hasta ropa ha pasado de moda. Ahora se lleva el alquiler”, Gabriele Ferluga, El País (20/06/2017).
- "9 trucos para calentar la casa sin encender la calefacción", Damián Ruiz Fájula, El País (28/01/2015).
"Adultos que se alimentan de potitos", Alfonso Álvarez-Dardet, El País (28/01/2018).
- "No deberías separar el trabajo de tu vida personal", M. Victoria S. Nadal, El País (03/06/2017).
- "Quién es quién en el baile de accionistas de la Prisa pos-Cebrián", Álvaro García Zarzalejos, El Confidencial (22/02/2018).
- "Taxi sin control", El País (24/01/2019).

diumenge, 3 de febrer del 2019

Ebola: de la pandèmia a l'anècdota


L'epidèmia d'Ebola que afecta República Democràtica del Congo ja és la pitjor de la història del país i la segona del món. Des que El País va informar d'aquest fet, el 10 de desembre de 2018, el nombre de morts ha passat de 283 a 468, segons informa l'Heraldo de Aragón (dades de l'1 de febrer). L'Ebola, la terrible malaltia africana que va terroritzar Occident durant el 2014, segueix matant. Tot i que aquest nou brot es va iniciar a les zones rurals, ja ha arribat a la ciutat de Butembo, de més de mig milió d'habitants, i amenaça d'expandir-se cap a Rwanda. La situació és especialment crítica a causa de les dificultats d'accés a la zona de màxima infecció, la regió de Kivu, immersa en un conflicte armat que, des del 2004, enfronta al govern central amb grups de guerrillers locals.

The Guardian (26/09/2018)
El País (10/12/2018)
Heraldo de Aragón (01/02/2019)
Les notícies vinculades a la RDC no acostumen a obrir els noticiaris. Tant és així que la fundació Thomson Reuters va considerar la crisi congolesa com el conflicte més "oblidat" del 2018. Però que un tema estigui minoritzat no vol dir que no se'n parli. El que vulgui i tingui temps per fer-ho, podrà informar-se de la situació al país natal del guanyador del darrer Premi Nobel de la Pau, Denis Mukwege. Un exemple dels diversos reportatges que s'han pogut llegir a la premsa espanyola sobre aquest tema són "Congo, el país de la herida eterna" i "Objetivo: siempre ellas" (Xavier Aldekoa, La Vanguardia).

El País (11/01/2019)
Centrant-nos en el cas de concret de l'epidèmia d'Ebola podem veure que, durant l'any passat, a El País es van publicar un total de 26 notícies amb la paraula "Ebola" al titular. Aquesta dada contrasta amb la de les 394 notícies publicades el 2014. Si comparem el nombre de morts per aquesta malaltia amb el de notícies, podem observar certa proporció. Però si ens centrem en l'evolució per trimestres, veiem que, a partir del moment en què l'Ebola va saltar la frontera del Mediterrani, el nombre de notícies va augmentar dràsticament. Només entre els dies 6 i 10 d'octubre de 2014 van sortir a la llum 53 escrits relacionats amb el contagi de la infermera Teresa Romero. Un d'ells, centrat en les declaracions d'un dels veïns de la malalta ("Se alejó de nosotros paseando el perro como si sospechase algo") ens indica el nivell de paranoia al que es va arribar. 53 informacions en deu dies centrades en una persona infectada davant 28 dedicades a 468 morts. En resum: 0'05 notícies per mort africà.

Joan Simó a partir de dades de El País (02/02/2019)

Joan Simó a partir de dades de El País (02/02/2019)

"Solo despertamos cuando la amenaza afecta a países desarrollados" deia José María Martín Moreno, assessor de l'OMS, en una entrevista concedida a El País. El 21 d'octubre de 2014 apareixia aquest altre titular: "Teresa Romero, curada de ébola". Amb l'entrada del nou any, el ritme de notícies decreixeria a marxes forçades i el 2015 el nombre d'informacions amb la paraula "Ebola" al titular passaria a ser de 74. Dos titulars d'aquell any ens ajuden a comprendre les dues cares de la moneda: "Alma, el nuevo perro adoptado de Teresa Romero y su marido" (24 de gener de 2015) i "Aumentan los casos de ébola en Sierra Leona, Guinea y Liberia" (4 de febrer de 2015). L'Ebola ja no era un problema per al primer món.

El País (24/01/2015)
El País (04/02/2015)

Articles citats (en ordre de citació):
- "El brote de ébola en RDC causa 468 muertes en seis meses y sigue sin control", Irene Escudero (EFE), El Heraldo (01/02/2019).
- "El ébola llega a una gran ciudad de Congo", José Naranjo, El País (05/09/2018).
- "El ébola amenaza con saltar las fronteras del Congo", José Naranjo, El País (26/01/2019).
- "Las crisis más olvidadas de 2018", El País (11/01/2019).
- "Mukwege: el disidente que decidió rechazar la violencia", Gemma Parellada, El País (05/10/2018).
- "Congo, el país de la herida eterna", Xavier Aldekoa, La Vanguardia (19/08/2018).
- "Objetivo: siempre ellas", Xavier Aldekoa, La Vanguardia (21/08/2018).
- “Se alejó de nosotros paseando el perro como si sospechase algo”, Elisa Silió, El País (08/10/2014).
- “Solo despertamos cuando la amenaza afecta a países desarrollados”, Jaime Prats, El País (10/08/2014).
- "Teresa Romero, curada de ébola", Elena G. Sevillano, El País (21/10/2014).

Fonts de documentació:
- "Congo and Africa's World War: Crash Course World History 221", John Green, CrashCourse (16/01/2015).
- "Ébola: dos años y 11.300 muertes después", Instituto de SaludGlobal Barcelona (17/03/2016).
- "DRC resumes battle against Ebola after militia attack", Jason Burke, The Guardian (26/09/2018).
- "Si hay vacunas y protocolo ¿por qué este brote de ébola está siendo el más mortal?", Luis Encinas i Adelaida Sarukhan, El País (13/12/2018).
- "Ebola situation reports: Democratic Republic of the Congo", World Health Organization (27/01/2019).

Eines de cerca:
- Arxiu web de El Paíshttps://elpais.com/archivo/