tag:blogger.com,1999:blog-38924872527293298232024-03-13T16:18:02.018+01:00He habladoJoan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.comBlogger23125tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-32420597257660863772020-04-18T20:15:00.000+02:002020-04-19T16:03:15.836+02:00La Dansa de la Mort<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV4RQ1Fv8ZEEq9WD461cv6w4G2rQ_Lsab8ld8cTAx9zfBx0mBxnMlRxF5othsElBFGEi3gw4btMmWAgRNyd_9Rti-CND3jlnHj-1G7Dj_fnoGrHCPwan0jy84AF3zUwJIWgRSJLCjOwXI/s1600/3444407381_dc3c3302b6_k.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1065" data-original-width="1600" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV4RQ1Fv8ZEEq9WD461cv6w4G2rQ_Lsab8ld8cTAx9zfBx0mBxnMlRxF5othsElBFGEi3gw4btMmWAgRNyd_9Rti-CND3jlnHj-1G7Dj_fnoGrHCPwan0jy84AF3zUwJIWgRSJLCjOwXI/s400/3444407381_dc3c3302b6_k.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Dansa de la Mort de Verges (<i><a href="https://www.flickr.com/photos/dantzan/3444407381">Dantzan</a></i>, Flickr)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span id="goog_908822968"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
El passat 9 d'abril, Dijous Sant, s'havia d'haver celebrat la popular Dansa de la Mort de Verges. Dic que s'havia d'haver celebrat perquè, com és evident, la clausura absoluta a la qual ens tenen sotmesos en nom de la lluita contra el maleït virus, ha obligat a la suspensió d'aquesta festivitat. Malgrat que l'ajornament i cancel·lació de tota mena d'actes hagi esdevingut quelcom rutinari, el cas del tradicional ball macabre de Verges m'ha sorprès especialment. Resulta francament curiós que la por a la mort hagi pogut impedir la celebració d'un ritual dedicat a exaltar-la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Originades a finals de l'Edat Mitjana, temps en què les pestes estaven a l'ordre del dia i la medicina era incapaç de salvar-nos el cul quan la cosa es posava magre, les danses de la mort eren un fenomen habitual arreu d'Europa. El seu objectiu no era altre que recordar a la població la imminència del seu destí tràgic, comú per a tota l'espècie humana. Segles després, Verges és dels pocs llocs on la tradició s'ha mantingut intacta. Així doncs, any rere any, diversos ballarins emmascarats s'encarreguen de repetir-nos dues sentències carregades de veritat i contundència: "<i>Nemini parco</i>" ("A ningú perdono", en referència al poder igualador de la parca) i "Lo temps és breu".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Acostuma a passar amb les tradicions que, a força de ser repetides acríticament, la gent n'oblida el significat original. Passa amb el Nadal, amb el Dia del Treballador i, com no podia ser d'altra manera, amb la dansa de calaveres d'aquest petit municipi del Baix Empordà. Aquest oblit es fa evident en un moment en què, incapaços d'acceptar la nostra condició de mortals, preferim enclaustrar-nos abans que parar atenció als savis consells dels nostres ancestres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El procés d'infantilització que ve devorant-nos d'ençà que a Occident no hi ha guerres ens ha fet creure que la seguretat era compatible amb la llibertat, que, passés el que passés, tot aniria bé i, encara pitjor, que una vida que valgui la pena podia ser viscuda sense la seva ineludible dosi de risc. Massa anys de fe cega en la ciència ens han fet oblidar que, com diria l'àvia, d'una cosa o altra hem de morir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El virus ha vingut per quedar-se i la mort, fins ara considerada una tragèdia llunyana, ha irromput en escena. Davant aquesta situació es dibuixen dues opcions: trepitjar fort sent conscients que demà podria ser el nostre darrer dia (el <i>Carpe Diem</i>, tants cops reivindicat en temps de bonança) o aferrar-nos a la falsa promesa d'una immortalitat asèptica construïda a base d'obediència absoluta als líders, vigilància policial, mascaretes japoneses i aplaudiments ritualitzats. El temps dirà.<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Joan Simó i Rodríguez</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-16270117807209752192020-03-17T22:16:00.002+01:002020-03-17T22:59:37.951+01:00La ciudad desierta y los bárbaros del norte<div style="text-align: right;">
<i>“Those who would give up essential liberty to purchase a </i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>little temporary safety deserve neither liberty nor safety”</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfMeX6xMb52MA2KD00enG5un4CDnbfc-kaBVzt5HefilKwI4Lj1rb6zpteshfC0cRp0hsuUkqRr3-ng4mGH1zMH_sQRNbvkCdMeYWaPwpwMbd7DTMnCcBwJCH_zhQHH__2VA-IL2m6bN8/s1600/CHW3lHJUMAAwPwd+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="226" data-original-width="490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfMeX6xMb52MA2KD00enG5un4CDnbfc-kaBVzt5HefilKwI4Lj1rb6zpteshfC0cRp0hsuUkqRr3-ng4mGH1zMH_sQRNbvkCdMeYWaPwpwMbd7DTMnCcBwJCH_zhQHH__2VA-IL2m6bN8/s1600/CHW3lHJUMAAwPwd+%25281%2529.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La resistencia</td></tr>
</tbody></table>
<span id="goog_1970748316"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
En estos días de confinamiento y pánico corremos el riesgo de olvidar uno de los rasgos diferenciales de nuestra cultura: la vida exterior, aquella que históricamente se ha desarrollado en plazas y mercados. El mundo que nos quede tras el paso del coronavirus amenaza con eliminar cualquier resquicio de esa atávica forma de existencia. Ideas como el teletrabajo o el distanciamiento social han llegado para quedarse. En realidad no son más que el culmen de un proceso de confinamiento que viene produciéndose desde hace tres décadas.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
En su artículo de 1981 <i><a href="https://www.catorze.cat/noticia/4246/ciutat/nens">La ciutat i els nens</a></i>, Montserrat Roig ya se quejaba de cómo los niños han dejado de jugar en las calles. La obsesión con la seguridad y el pánico de los progenitores a un ciudad inmensa convertida en jungla de cemento (hábitat impensable sin sus bestias y depredadores), ha llevado a toda una generación a huir del peligroso mundo callejero para encerrarse en la ultraprotectora esfera de lo doméstico. Móviles, ordenadores y televisión de pago solo han hecho que acelerar esta dinámica.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
De este viraje hacia la reclusión habló Luis Racionero en su obra <i>El Mediterráneo y los bárbaros del norte</i>. El escritor catalán, recientemente fallecido, explica cómo el capitalismo y el amor al trabajo (característica propia del luteranismo) han tratado de desdibujar los rasgos esenciales de la cultura mediterránea, amante de la buena vida y propensa (gracias a un clima privilegiado) a hacer vida en las terrazas.</div>
<div>
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Más allá de sus teorías anti-germánicas, Racionero también nos da lecciones sobre urbanismo, disciplina que estudió en Berkeley y que le permitió comprender la importancia del concepto <i>polis</i>. Según él, la ciudad griega clásica, jamás superior a los 10.000 habitantes, representa la unidad fundamental de la civilización, es decir, la única forma en que los humanos han sido capaces de vivir en armonía, no tan solo con la naturaleza sino con ellos mismos.<br />
<br />
La <i>polis</i> permite a sus ciudadanos (obviaremos hoy el tema de los esclavos) seguir al pie de la letra los preceptos del Oráculo de Delfos: “Conócete a ti mismo” y “Nada en exceso”. Su escala humana, alejada de las dimensiones colosales habituales en la metrópolis moderna, nos permite comprender cuál es el modelo a seguir para crear comunidades democráticas, autosuficientes, independientes y capaces de protegerse a sí mismas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Ante un mundo de megalópolis donde el egoísmo y el miedo nos llevan a someternos a la voluntad del estado hobbesiano, mirar hacia la <i>polis</i> puede ser una buena forma de evitar volver a caer en las aberraciones urbanísticas perpetradas por los tiranos del pasado. De Bellvitge a la RDA, se ha querido desnaturalizar a hombres y mujeres colocándolos en ataúdes de cemento donde poder reposar tras maratonianas jornadas laborales. <i>Métro, boulot, dodo...</i><br />
<i><br /></i>
<i></i>
Las mastodónticas ciudades de hoy, impresionantes a ojos del visitante pero grises de corazón y carentes de espíritu, continuan con sus agitadas rutinas sin saber que, pasito a pasito, aquello que una vez llamamos vida va apagándose en el ahogo de nuestras cómodas celdas de aislamiento. Las sillas que las abuelas de pueblo colocaban en los portales se vaciaron hace tiempo. Aun así, los presos aplauden. Somos una confiNación.<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Joan Simó i Rodríguez</div>
<div>
<br /></div>
<br /></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-71764979387910351442020-01-31T01:40:00.001+01:002020-02-03T10:44:43.490+01:00L'avi parla de pessetes<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<b>"Las cosas podian haber sucedido</b></div>
</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
<b>de cualquier otra manera y,</b></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
<b>sin embargo, sucedieron así"</b></div>
<div style="text-align: left;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="text-align: left;">En record de Joan Simó Arnau (1934-2020)</span></div>
</div>
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
“El sr. Joan va néixer a un poble de Lleida. De jove va anar a Alemanya, on va treballar en una fàbrica tèxtil. Va conèixer a la seva dona Pilar, es van casar a Salamanca i van tenir dos fills: José Luis i Juan. Després van venir a Barcelona on va treballar de taxista. Li agradava llegir el diari, jugar a les cartes, el bricolatge i la informàtica”. Aquestes cinc frases constitueixen el resum de la vida de Joan Simó Arnau. Estan impreses sobre un full blanc mal retallat i sobreposat a una cartolina verda situada en una de les parets de la quarta planta de la residència Mossèn Vidal i Aunós, la seva llar des de fa un parell de mesos. Al costat d’aquesta esquemàtica descripció de vuitanta-sis anys de vida s’hi troben d’altres que resumeixen l’existència dels seus companys de pis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El geriàtric en qüestió està ubicat al carrer Navarra, un estret apèndix del carrer Constitució, al barri de Sants. L’edifici ha estat concebut com una espècie d’infern de Dante a la inversa on la cruesa de la condemna s’incrementa d’un pis a l’altre. La quarta planta és la destinada als vells més castigats per l’edat, els malalts d'Alzheimer. Entrar-hi espanta a qualsevol que no hagi conviscut abans amb la demència en estat pur. Com els llunàtics de <i>Los renglones torcidos de Dios</i>, els avis deambulen pel recinte amb la mirada perduda. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’espectacle està amenitzat amb un recital de lamentacions proferides per una de les pacients, una senyora que emet, amb una cadència perfectament regular, un profund crit de dolor. “Aiiii, Aiiii, Aiii!”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“<i>Cuidado con esa, si te despistas te intenta morder</i>”. La Pilar s’ha convertit en una experta en els intríngulis de la vida a la residència i és per això que prefereix passar l’estona a la primera planta, destinada a les visites i on l’ambient és més agradable o, com a mínim, desprèn menys ferum a farinetes i excrements. La rutina és gairebé sempre la mateixa: arriba cap a les cinc a l’edifici i s’hi està fins a les set, hora del sopar, acompanyant a en Joan, el seu marit, que, assegut a la cadira de rodes, juga amb caps de nines, reproduccions a petita escala de camions i cotxes o peces de Lego de mida gran pensades perquè els nens no se les empassin.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“<i>Si se llega a ver así...</i>”. L'Alzheimer no era cap cosa nova per a en Joan, que havia vist al seu pare i a la seva germana agonitzar a causa d’aquesta malaltia. “En un acte de pur egoisme sempre ens demanava que, si algun cop arribava a aquest punt, el matésim, però si ho fas te'n vas a la presó” argumenta el seu fill. També m’explica que, en veure que el final s’apropava, el seu pare va intentar matar-se un parell de cops. Avui en dia, els pensaments suïcides s’han apaivagat definitivament i es limita a estripar un exemplar caducat de la revista <i>Hola</i>. Sembla que això el diverteix força i sovint es posa a riure sol; abans plorava més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'arribada de l’hora del sopar, àpat compost per un pestilent puré verd, un iogurt, un flam i un got de llet, coincideix amb l’inici del moment musical. A través de la megafonia del centre comencen a sonar cançons que semblen pensades perquè els vells puguin aferrar-se a algun record juvenil a través de la veu d’artistes com Manolo Escobar o Joselito. Ara sona una versió instrumental de <i>My Way</i>. L’absència de la veu de Frank Sinatra em fa pensar que potser alguna de les infermeres encarregades de la selecció musical s’ha adonat del cinisme que suposaria el contrast entre una lletra com la d’aquest himne i la situació en la qual es troben els seus dispersos oients. “<i>I've lived a life that's full, I've travelled each and every highway</i>”. Sinatra parla dels records que apareixen al final d’una vida, luxe del qual han estat privats els habitants de la residència, inclós en Joan Simó Arnau que, en veure’s davant d’un mirall, saluda al seu reflex com si fos un individu perfectament desconegut. Sóc el seu nét, però d’això tampoc se’n recorda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/w019MzRosmk/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/w019MzRosmk?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Joan Simó i Rodríguez</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-52716584931456526612019-12-30T23:29:00.002+01:002019-12-31T14:53:33.476+01:00Hildebrando Gaviria: "El sacerdote es un medio"<div style="text-align: justify;">
<i>No concibo la primera semana del mes de agosto sin visualizar Galicia, </i>terra do meu pai<i>, que diría Julio Iglesias. Mi vinculo con este lugar, concretamente con la pequeña localidad fronteriza de Entrimo (Orense), tiene sus orígenes en el repentino ataque de </i>morriña<i> que, hará más de una década, condujo a mi tía María Rosa a volver al pueblo natal de mi abuelo. Por algún extraño motivo me he convertido en su fiel acompañante, junto a mi tío José, en esta especie de peregrinación anual a lo que Elena y sus amigas definen como lo </i>enxebre <i>(lo puro, lo tradicional, lo intrínsicamente gallego).</i></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Alejarse de la ciudad produce en mi una especie de paz interior que me lleva a apartarme de mis complejos de urbanita para tornarme un hombre más serio y respetable. Mi estancia en el pueblo es una excusa para el desarrollo de vicios mayormente rurales como lo son pasear, fumar lento y leer el </i>ABC<i>. Este periódico, frecuentemente denostado por la progresía, es el compañero ideal para las mañanas soleadas de bar y cafelito, más aún si incluye secciones de tan elevado encanto como </i>España, camisa blanca<i> donde el amigo Salvador Sostres entrevista a la flor y nata de la </i>pell de brau<i>. Las entrevistas de Sostres transmiten algo que cuesta describir, una mezcla entre bizarría y fe, nostalgia y serenidad. Entre los protagonistas, gente tan dispar como Carlos Herrera, Maria del Mar Bonet o el Padre Apeles. Es la entrevista a este último la que me lleva a </i><i>h</i><i>acer algo que nunca ante me había planteado: entrevistar a un cura.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_iLpWInIN_gH5zUP0mTsF1Xrro-79Ljlm1y0q9XWcFTLGPvCj4UfKlzTfSjvQljaI_cl1HiFymf-Za3idj40M-7GpX00j1Er-4nSsjtog2shw8TQ_XVtpmKo_FZN3QmVxKUDd10EJ2cA/s1600/hildebrando.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1105" data-original-width="1600" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_iLpWInIN_gH5zUP0mTsF1Xrro-79Ljlm1y0q9XWcFTLGPvCj4UfKlzTfSjvQljaI_cl1HiFymf-Za3idj40M-7GpX00j1Er-4nSsjtog2shw8TQ_XVtpmKo_FZN3QmVxKUDd10EJ2cA/s400/hildebrando.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Tras la misa por la Asunción de la Virgen María (15 de agosto) alcanzo al sacerdote Hildebrando Gaviria Rincón (Boyacá, Colombia, 1980) con la intención de que me conceda una entrevista. Lo hace encantado y quedamos para el día siguiente. Sentados en un banco de piedra a la puerta de la iglesia de Santa María la Real, enciendo la grabadora dando por empezada la entrevista más espiritual que he realizado hasta el momento.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Recomiéndeme una película.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La misión</i>. Me encanta que el protagonista lleve siempre esa mochila tan cargada, me parece un buen ejemplo. A veces lo tenemos todo para ser libres y seguimos cargando. Mire, el dolor de las personas suele deberse a que no han sido capaces de perdonar o no son capaces de pedir perdón.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Y un libro.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Las confesiones</i> de San Agustín. Es una bella biografía de todos aquellos seres humanos que se sienten amados por Dios. Yo antes de ser lo que soy fui una persona que vivió una etapa de juventud en la que estuve lo más alejado de la Iglesia que pude. Como San Agustín yo buscaba la verdad, algo que llenara realmente mi corazón en sentido estricto pero no lo encontraba. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Y entonces vino la fe.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Todos tenemos el don de la fe, hay que atreverse a ponerla en práctica. Yo sé sumar pero solo lo demuestro cuando sumo. Con la fe pasa lo mismo, ¿cuándo pongo en práctica la fe? En los momentos de contrariedad que existen en la vida de cualquier ser humano: incomprensión, soledad, dolor, angustia, alegría.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>¿La alegría?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si no tenemos con quien compartirla se puede convertir en algo negativo. Nosotros, los seres humanos, somos tan complejos que nos creemos muy grandes cuando somos sencillitos y vulnerables. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>No somos nada...</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Yo como ser humano estoy dentro de una realidad que se llama creación y no soy ni tan grande ni tan pequeño.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>¿Cómo llegó aquí?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Los sacerdotes me dijeron que tenía la oportunidad de quedarme en Colombia o irme a estudiar a España. Nunca en la vida se me pasó por la cabeza la idea de salir de Bogotá. Quiero muchísimo Bogotá. Pero me tocó dejar todo lo que yo tenía para seguir a mi vocación. Yo no lo decidí. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>¿?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Yo se que Dios actúa a través de seres humanos que él coloca para que nos puedan ayudar. Fue su voluntad, no mi capricho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Y llega a España.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al seminario de Olías del Rey (Toledo) donde viví con los miembros de una congregación que se llama Operarios del Reino de Cristo. Estuve un año con ellos. Después fui a Zaragoza. Pero enfermé.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>¿Algo grave?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una otitis. Regreso a Colombia y me doy cuenta de que el sacerdocio no es para mi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Vaya.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Para ser sacerdote no solamente se necesita tener vocación. Hay que poder rendir a nivel académico y físico. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Como una estrella de Rock.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es necesario estar a tope. Y en ese momento yo no podía.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Pero yo le veo con sotana.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Volví a España para trabajar. En Zaragoza me habían contado que Galicia se parecía mucho a Colombia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>¿Y qué hizo?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Decido venir a Galicia y me doy cuenta de que es verdad, se parece muchísimo al lugar de donde vengo: su gente, su tradición, su sencillez… Me puse a trabajar en una frutería de Orense aunque en Colombia yo era <i>chef</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Hasta que…</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un día en misa me viene a la mente la idea de volver al sacerdocio. Miré a la virgen y le dije: “madre, si es de gracia de Dios que yo sea cura, anímame a preguntarle al sacerdote qué se necesita para serlo”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Y le animó.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí, volví al seminario y me acabaron ordenando sacerdote hace dos años. Y aquí estoy con nueve parroquias (ríe).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>¡Nueve!</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seis parroquias en Entrimo y tres en Lobios.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>No debe dar abasto.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Uno hace lo que puede. En la mañana puedes estar celebrando un bautizo, que es algo festivo, y el sacerdote debe compartir con los fieles su alegría porque una nueva persona entra a formar parte de nuestra familia como hermanos en la fe. Pero, esa misma tarde, puedes encontrarte con un funeral. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La implicación emocional es mucha.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hay que saber estar con las personas, entenderlas, sufrir con ellas o reír cuando sea el momento. Saber decir la palabra adecuada. La alegría o el dolor de los fieles me afectan. Muchas veces, en la noche, he de pedirle al señor que me ayude. Y, a parte, una parroquia es una familia y todas tienen sus problemas, sus tira y afloja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Y más con nueve familias.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Todas ellas únicas y bellas en sí mismas. Dan mucho trabajo pero lo hago por amor vocacional, es la única forma. Eso es lo bonito.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Ve alguna similitud entre su oficio de <i>chef</i> y el sacerdocio?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No. Son distintos. En la cocina uno hace su trabajo y lo hace por amor, pero no deja de ser un empleado con su horario. En cambio los sacerdotes nos implicamos totalmente.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dios no entiende de horarios.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ni días festivos ni nada de eso. Cuando unos celebran su descanso, nosotros les ayudamos a que obtengan la paz espiritual.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Esto tiene mucho mérito.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que hace el milagro no es el cura, el que habla bien tampoco es el cura y las palabras del cura no llenan el alma, no sanan las heridas del alma. El que sana es el espíritu santo a través de las palabras del cura. El sacerdote es eso, un medio.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>¿Cuál es el papel de la iglesia a día de hoy?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es fundamental. Nuestro papel es decirle a la gente que hay alegrías grandes y bellas pero que se fugan muy fácilmente, se escapan. Y a veces estas alegrías nos dejan incluso más vacíos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>¿Por qué?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La respuesta es sencilla, mire, Dios es el único que colma los deseos del ser humano. Dios colma, plenifica, sacia y te da una paz, una alegría, que solo él puede brindar. Aquí en España hay mucha gente mayor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Una población envejecida.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Son personas a las que se debe tanto… Han hecho tanto por la sociedad… Y en este momento se les ve a ellos como si no valieran nada, retirados, solitos, olvidados. La Iglesia está dando alivio a esos corazones que lo dieron todo y que ahora se preguntan “quién soy yo”.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/ytxXPgeG7QI/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/ytxXPgeG7QI?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<br />
<i>El Sol empieza a ponerse entre las montañas gallegas y con un gesto amable Hildebrando da por acabada la entrevista. Nos despedimos y abandono la iglesia con una extraña sensación de paz, de armonía. Unos días después me invita a un café. es un buen hombre.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div style="text-align: right;">
Joan Simó</div>
</div>
</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-90042761379019615662019-12-28T00:00:00.001+01:002019-12-29T01:19:01.348+01:00La guerra de les galàxies<div style="text-align: justify;">
L'altre dia vaig anar al cinema a veure la darrera entrega d'aquesta saga, de mai no acabar, basada en les aventures d'un grupet de fanàtics religiosos que es barallen entre ells per veure qui té l'espasa més llarga. He de confessar que la meva relació amb <i>Star Wars</i>, altrament coneguda com <i>La guerra de las galaxias</i> (un dels punts àlgids del funest art de la traducció de títols fílmics al castellà de forma matussera, només superat per <i>The sound of music</i> A.K.A. <i>Sonrisas y lágrimas</i>) ve de lluny. Recordo tardes senceres de visió i revisió de films de dubtosa categoria intel·lectual com <i>El Imperio contraataca</i> o <i>La amenaza fantasma</i> acompanyat d'infinitud de bols de crispetes, ampolles de <i>Fanta</i> de taronja (una beguda soltera que encara no havia conegut el seu amant rus de nom Vodka) i companys de classe tant o més rarets que jo. Recordo també ridículs combats amb espases invisibles a qui nosaltres mateixos, amb l'energia inesgotable que ens produïa l'arribada de l'hora del pati, posàvem so de làser rogent. Combats que sovint acabaven en aferrissada disputa per tal de determinar qui havia guanyat, qui de nosaltres era el veritable mereixedor del títol de <i>jedi</i>.</div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCr9Uee8H3FnToXTJK61ouqHdZXBeI4bktCmm8yUWXqBim2MEBgX9t4__gZoh0T_eFdnTyGjxVMnXcuRCRDPbHwxjOk__s7DEvNenEWSLFu3n4wXUCwUF3blDDz6pCWqrzK7cMlmm20SI/s1600/star-wars-a-new-hope-i14010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="345" data-original-width="517" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCr9Uee8H3FnToXTJK61ouqHdZXBeI4bktCmm8yUWXqBim2MEBgX9t4__gZoh0T_eFdnTyGjxVMnXcuRCRDPbHwxjOk__s7DEvNenEWSLFu3n4wXUCwUF3blDDz6pCWqrzK7cMlmm20SI/s400/star-wars-a-new-hope-i14010.jpg" width="400"></a></div>
<br>
<br>
<div style="text-align: justify;">
Passats els anys i mentre la meva mascara de <i>Darth Vader</i> acumulava pols en un racó amagat d'una prestatgeria vella, <i>Disney</i> va comprar els drets de la famosa saga amb la voluntat d'incorporar-ne tres episodis nous. D'ençà que va estrenar-se el primer film de la recent trilogia, en Miquel, en Jaume i jo hem assistit religiosament al cinema <i>Phenomena</i> per veure cada un dels seus capítols. La decepció de tots tres ha anat augmentant amb cada nova entrega. Si <i>El despertar de la fuerza</i> (Episodi VII) fou un xic decebedora, <i>Los últimos jedai</i> (Episodi VIII) suposà una frustració absoluta. És per això que la nostra cita amb <i>El ascenso de Skywalker</i> (Episodi IX) no prometia gran cosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br></div>
<div style="text-align: justify;">
Només començar la projecció veig acció, molta acció, una acció, basada en trets i xocs d'espases, mancada de tota lògica argumental. En adonar-me del nivell de ximpleria i vacuïtat que, de ben segur, m'acompanyarà durant les més de dues hores que dura el llargmetratge, decideixo fer el que fa molt de temps que hauria d'haver fet: tornar a ser un nen. I és que, vista amb ulls de criatura, la pel·lícula, tot i que no deixa de ser una grandiosa merda, es converteix en quelcom fascinant. Els meus prejudicis d'espectador cínic s'esvaeixen deixant pas a l'emoció nua, a la simple recepció d'<i>inputs</i> que absorbeixo amb absoluta manca de sentit crític. <i>Disney</i> vol, amb la inestimable ajuda de la música de John Williams, que pateixi, doncs pateixo; <i>Disney </i>vol que plori, ploro; que rigui, ric.<br>
<br>
Quan l'enorme <i>Coca-cola</i> de preu abusiu, que he comprat a l'entrada, em fa entrar unes temibles ganes d'orinar no m'atreveixo a abandonar la cadira, tot és massa apassionat, massa entretingut i explosiu per a perdre'm un sol segon. Finalment acabo corrent cap al lavabo i allí, tot forçant el meu esfínter per acabar la micció tan aviat com sigui possible, coincideixo amb un nen de poc més de dotze anys. Mirant als seus ulls descobreixo la mateixa emoció innocent dels meus dies de <i>frikisme</i> preadolescent i beneeixo al pervers sistema capitalista per haver-nos dotat d'aquest tipus de divertiments absurds capaços de fer-nos viatjar a mons de fantasia aliens a una realitat grisa, mediocre i sense espases làser.<br>
<br>
A vegades penso que un dels pocs motius que em podrien portar a voler ser pare seria la d'agafar al meu presumpte fill i, abans no s'hagi deixat seduir per pantalletes i entreteniments digitals de cap mena (cosa ben difícil en els temps que corren), enfrontar-lo, tot havent apagat les llums, a <i>L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat</i>. El seu terror davant la imatge d'un tren de vapor que avança impassible cap a ell, l'espectador, sols seria comparable amb la por que degueren sentir els assistents a la vetllada cinematogràfica organitzada pels germans Lumière el 28 de desembre de 1895. El seu rostre, menut i espantat, seria la més clara mostra del poder que pot arribar a tenir la màgia del cinema. L'única màgia capaç de salvar-me en una freda tarda de Sant Esteve.</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-48246417527499002732019-12-23T10:57:00.000+01:002019-12-23T11:09:44.872+01:00Marcos Franz: “Soy una especie de Mozart pero en versión millennial”<i>Esta entrevista fue realizada hace dos años en la fría terraza de un bar del polígono de Mataró. La foto es posterior. Ha pasado el tiempo y, de los chupitos, hemos pasado a los puros. La elegancia siempre gana.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVov9q6tUhoLCSwaTNCwK71VxS2wig7CWQI1lua0NPZhZ1K7SN_AYbJ2A7c6B4g_ktcXVR5Bbz7dRBRhrOg913BHFsm4eIRAYNXkmG9tizlIlX3DpOC9Y-uvS8p7XEQ9G4alxPBKewWuQ/s1600/Marcos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="739" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVov9q6tUhoLCSwaTNCwK71VxS2wig7CWQI1lua0NPZhZ1K7SN_AYbJ2A7c6B4g_ktcXVR5Bbz7dRBRhrOg913BHFsm4eIRAYNXkmG9tizlIlX3DpOC9Y-uvS8p7XEQ9G4alxPBKewWuQ/s320/Marcos.jpg" width="320" /></a></div>
<i><br /></i>
<i>Pero remontémonos por un momento a esa noche de 2017. Marcos Francisco (Mataró, 1993) acepta la entrevista con la condición de realizarla </i>"muy ebrios". <i>Leyó hace poco </i>Miedo y Asco en las Vegas <i>y está convencido que la vía etílica es la única forma certera de afrontar cualquier labor periodística. No le pongo pegas y, tras un par de cubatas, enciendo la grabadora.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b>¿Músico o actor?</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Más actor que músico. Pero es complicado definirse, he divagado mucho. Empecé interpretación teatral a los once años, pero a los quince me vino un venazo <i>Rolling Stone</i>. Quería ser una puta estrella. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b>¿Y qué pasó?</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Acabé la ESO y mi familia me preguntaba “¿Qué vas a hacer con tu vida?”. Así que me metí a estudiar una FP de empresa. Fueron dos años de mierda. Y decidí irme a Barcelona para intentar ser actor. Lo conseguí, creo que tengo una flor en el culo.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b>Llega <i>Merlí</i>, la fama y sacas el disco <i>Start</i>.</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Sí. Por algún motivo <i>Tot en ella </i>(el single del disco) triunfó hasta en Sudamérica, y eso que no deben entender lo que dice; está en catalán.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b><br /></b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><i>La camarera interrumpe la conversación y nos sirve unos chupitos. Para él tequila, para mi vodka. </i>“¿Qué hacéis?”<i> pregunta. </i>“Una entrevista”<i> respondemos al unísono. Nos mira perpleja: </i>“vaya momento para hacer una entrevista…”<i>. Tras esta breve pausa, seguimos. </i></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b>¿Cuáles son tus referencias musicales?</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">En cuanto a música clásica; Bach, Mozart y Chopin, en ese orden. Bach sobretodo, nadie lo supo valorar en su momento y ahora sería un auténtico <i>mojabragas</i>. Y en cuanto a moderna; los <i>Beatles</i>, los <i>Stones</i> y <i>Oasis</i>, no tanto por su calidad musical como por su carisma.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b>Vendes miles de discos pop y ahora te da por la música clásica. ¿Por qué?</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Era un monigote en manos de la discográfica. No hacía lo que yo quería, era música de plástico. Una mañana me desperté y decidí crear las Franshettas.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b>¿Franshettas?</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Mis amigos me llaman La Fransha y creo que estas composiciones cortas son un reflejo de mi espíritu. El otro día me di cuenta de que duran lo mismo que una historia de Instagram. Soy una especie de Mozart pero en versión <i>millennial,</i> aunque no estoy tan loco.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b>¿Seguro?</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b><br /></b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Absolutamente. El tío era una estrella del rock de su época. Siempre estaba de farra y cuentan que una vez se compró todos los sombreros que había en una tienda. Yo nunca me gastaría el dinero así… Bueno, a no ser que sea en el casino…</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><b>Dicen que el juego conduce a la autodestrucción.</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Sí, pero la autodestrucción es propia del ser humano. Oye, ¿tienes un cigarro?</span></div>
<div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div>
<div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/sUA5wtQ3H_0/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/sUA5wtQ3H_0?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "times new roman"; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></div>
<i><br /></i>
<br />
<div style="text-align: right;">
<i>Joan Simó</i></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-40323151082835193872019-12-21T15:45:00.002+01:002019-12-21T16:09:42.495+01:00Bernat Dedéu: “Nosaltres érem els nanos llestos que, en un país normal, havíem de manar”<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgtYEu-4MFEmVLEPIjEvLUo2x0vMQXexQ-KAAjGdbCZOSrN1IB1Hh63Hh6wS7h2Su3TuD1EYN3ie4q-ucYe6udrKsMRUXxvrQ5yGziVqGO9GWi017r9LuG67iIl754SCiey7LvvF8BlNA/s1600/Bernat_Ded%25C3%25A9u-Toniher.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="1092" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgtYEu-4MFEmVLEPIjEvLUo2x0vMQXexQ-KAAjGdbCZOSrN1IB1Hh63Hh6wS7h2Su3TuD1EYN3ie4q-ucYe6udrKsMRUXxvrQ5yGziVqGO9GWi017r9LuG67iIl754SCiey7LvvF8BlNA/s400/Bernat_Ded%25C3%25A9u-Toniher.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'aquí present havia de ser una entrevista radiofònica, és per això que no disposava de cap foto d'en Bernat i m'he vist obligat a pispar-ne aquesta al senyor Toniher.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
“Serà o a l’Ascensor o al Belvedere”. <i>En dir-li que no coneixia cap dels dos locals i que l’únic Belvedere del que havia sentit a parlar era el palau vienès, va decidir que aquest bar del Passatge Mercader seria el nostre lloc de trobada. Cap a les set de la tarda me’l trobo assegut a la terrassa exercint, puro en boca, el seu envejable rol de senyor de Barcelona.</i> “T’agrada el gintònic?”.<i> La meva resposta, afirmativa com no podia ser d’altra forma, suposa l’inici d’un refinat procés etílic coordinat pel degà Ginés Pérez.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Bernat Dedéu (Barcelona, 1979) comença parlant de música i de com aquesta reflecteix l’esperit dels pobles. També parla de política i de periodisme. Un tema porta a l’altre i així passa gairebé una hora abans no em vingui al cap la gloriosa idea d’encendre la gravadora, donant el tret de sortida a l’entrevista.</i><br />
<i><br /></i>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/o7AGoPObYYU/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/o7AGoPObYYU?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Els teus orígens en l'articulisme polític es remunten als temps en què col·laboraves amb la <i>Fundació Catalunya Oberta</i>, capitanejada per Lluís Prenafeta. Eres un jove convergent?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
No. Adscripció a l'espai pujolista-convergent jo no en tenia cap, al contrari, jo era un clàssic lector de <i>El País</i>, quina gràcia que, anys després, el subdirector d’aquest diari m’acabes denunciant per alguns dels meus articles. Era un <i>tio</i> que, en aquestes eleccions, hagués votat al Pablo Iglesias o al Pedro Sánchez. Però als Estats Units em vaig adonar del que era un país normal i, a part, vaig conèixer que hi havia una història filosòfica i literària de Catalunya que, simplement, no coneixia. I allà llegeixo a Ors i a Segarra i començo a veure que hi ha un país, que és el que es fa de l'any 1906 al 1936, que a mi, ni a la carrera ni a l'institut, m'havien explicat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>L'Antonio Baños us defineix a tu i a l'Enric Vila com a nous Noucentistes.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Més que Noucentista sóc un Orsià. A mi en Xènius m'ha ensenyat moltes coses. Primer, que existeix una literatura, un periodisme i una llengua que pot incidir d'una manera clara a la realitat. És a dir, que les idees no només són una cosa platònica que tu et fas en una espècie de <i>me, myself and I</i>, sinó que hi ha una traducció del periodisme i de les idees a la realitat. Després hi ha el plantejament de la Catalunya Imperi, és a dir, de què si tu vols jugar un rol en el món global, has de jugar com un actor polític de totes totes, no pots anar a mitges.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>I en l'àmbit literari?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Xènius, Segarra i tota aquesta gent, em descobreixen una llibertat en el llenguatge que jo, en la meva educació, no havia tingut. M'ensenyen que als teus articles i a la teva prosa, qui mana ets tu. I que, per tant, des de la teva pàgina en blanc pots establir i ordir un llenguatge que creï un imaginari.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div>
<b>A part d'articulista ets filòsof.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Sobretot filòsof.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>I nietzscheà.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
La filosofia dels segles XVIII i XIX intenta definir “què és això del subjecte”; la del XX, a través de Nietzsche, Foucault i d'altres, vol escatir "qui ets tu". I aquesta és la pregunta amb la qual em barallo en els meus articles. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Individualisme pur i dur.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Quan no tens un Déu auxiliador, un sistema auxiliador, un exterior que et justifiqui afirmativament o negativament, sinó que tu practiques la pura afirmació de tu mateix. Què és el que et queda? Aquesta és la gran pregunta del Nietzscheanisme. I aquesta és per a mi la gran tasca del vitalisme nietzscheà, és a dir: tu amb la teva força, que ets capaç de fer? És el que diu Zaratustra quan baixa, després de parlar amb Déu i amb la natura, a adreçar-se als homes i els hi diu: "Jo us porto el meu somriure insultant, jo sóc el primer home que ha gosat somriure".</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Somriure davant la moral d'esclau.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
És el que volíem fer amb Ordre i Aventura. Fer en el terreny de la cultura el paper del Barça del Guardiola. És a dir, escolta, nosaltres som més que un club, nosaltres representem uns valors, nosaltres volem ser els millors i, per tant, hem de jugar a la lliga dels millors. Guanyar ha de ser el normal i això és el contrari del processisme.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>"Ho tenim a tocar".</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
El processisme és sempre un quedar-se en l'intent. I nosaltres vam proposar una cosa totalment diferent: no només ho toquem sinó que ho disfrutem i, a més a més, ens ho passem bé. I clar, la reacció del sistema i de la <i>catalanor </i>va ser la de fer el possible, i creu-me que ho van fer, per que això no passés.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>A Nietzsche i d'Ors també els van fer la guitza en el seu moment. De fet, la imatge que ha quedat d'ells és la d'homes classistes, racistes, masclistes i, fins i tot, feixistes.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
La cultura actual es basa en no llegir uns textos que són complexíssims. A mi, sovint em pregunten si aquest tipus de filòsofs tenen futur en un entorn on l'entreteniment és dominant. Crec que no, l'entreteniment sempre guanyarà perquè funciona. Sempre serà més fàcil viure jugant que asseure's a llegir el <i>Zaratrusta</i> o el <i>Glossari</i> de l'Ors, que requereix moltes hores. Sempre serà més fàcil distreure's que no pas admetre la complexitat d'uns textos que ara llegim, desenganyem-nos, quatre gats.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Cal reivindicar els clàssics?</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
Aristòtil, Plató, Heidegger, Foucault... No només són autors que et fan pensar, sinó que et fan pensar sempre d'una altra manera. És el que fa Descartes amb la Modernitat, descobrir que tot el que li havien ensenyat ja no val. Jo sóc d'una generació que justament s'enfronta a aquest canvi de paradigma. Tot el que ens havien promès, arriba un moment que dius: "Hòstia! Això s'ha acabat".</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Tard o d'hora tot s'acaba.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Hi ha coses, i això l'edat t'ho fa entendre, que s'acaben. En això, l'Eugenio Trias, copiant Hegel, té raó. Hi ha èpoques que s'acaben. Com diu Hegel, amb una fase que a mi m'agrada citar molt: "Els moments històrics només s'entenen quan estan en el seu ocàs". I ara, justament estem vivint un present molt interessant, perquè veiem que hi ha unes certes constants que s'estan acabant. Abans parlàvem de periodisme. El periodisme no existeix, la seguretat laboral, s'ha acabat. I això està molt bé perquè et dóna una sensació de finitud.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>És frustrant?</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
La meva generació és la generació del desengany. Et poso el meu exemple. Vas als Estats Units, a estudiar, amb la beca de la caixa, <i>patatí, patatá</i> i després tornes a la teva ciutat i penses, jo viuré com vivien els meus pares i em compraré una casa i tindré fills i no-sé-què. Llavors arribes i tot això, hòstia, s'ha acabat. No hi ha ni feina ni fills, les relacions humanes han canviat, la nòvia que tenies quan te'n vas anar resulta que ja no la tens. Un pare putatiu meu es refereix a nosaltres com la generació sense nòmina. Nosaltres érem els nanos llestos que en un país normal havíem de manar. El Graupera havia de ser el President de la Generalitat, jo no havia d'escriure en un blog, havia de ser articulista en un diari. Tot això ara ho poses en un paper i dius <i>coño</i>, que estàveu sonats? Però no, perquè estàvem programats per això, veníem d'un terreny on la gent ens deia, "ara us toca a vosaltres".</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>I no va ser així.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Afortunadament. Totes aquestes promeses van quedar en nores, i nosaltres ens quedem en pilotes. I vosaltres naixeu ja amb el desengany sabut. Feu periodisme i sabeu que no podreu exercir mai de la vostra professió, vosaltres teniu més informació que mai i veieu el periodisme que es fa i dieu "però escolti, que és aquesta merda espantosa?". Us moveu per paràmetres que a nosaltres se'ns escapen, i això és una bona notícia, perquè així com les generacions anteriors a la meva sempre han intentat comprar als més joves, ara els joves sou difícilment comprables, perquè a vosaltres, com mai no heu tingut res, no se us pot amenaçar amb res.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Generació sense por.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
La teva generació parteix d'aquest post-desengany i sap que hi ha coses en les quals no pot creure. Per exemple el procés. Aquesta idea de negociar, i de les taules. Escolti, això ja no dóna per més. Ara hi ha una generació de joves que veu que això s'ha acabat i que vol crear una cosa nova, indeterminada, no sabem <i>lo</i> que és. És a dir, que és el que vol un <i>tio</i> de 20 anys ara a Catalunya? No ho sabem, però sí que sabem que els paràmetres que té la teva generació per aproximar-se al món ni la meva generació ni el poder els controla. Per això jo estic molt a favor de coses tan allunyades de la meva ideologia com el 15-M o l'acampada de Plaça Universitat. Perquè són coses amb les quals una gent diu: estem aquí. Què pensa aquesta gent? No ho sabem, el que sí sabem és que el que pensa aquesta gent no és analitzable amb els paràmetres que, fins ara, havíem fet servir. Llavors, aquí s'obre un espai nou en el qual no sabem què passarà. I aquesta, ara per ara, és la meva única esperança.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Crec que confies massa en la meva generació. Molts dels meus companys de classe tenen a en Jordi Évole com a referent moral.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Evidentment, en cada generació hi ha una gent que vol viure del sistema o dels remanents d'un sistema que crea productes com <i>Salvados,</i> que és una cosa que, quan la mires des de qualsevol paràmetre periodístic has d'apretar a córrer. Però hi ha una part de vosaltres que ja no creieu en coses que us puguin decebre, no sou com nosaltres que teníem un ideal, un país que més o menys funcionava, uns paràmetres polítics... Jo encara m'emocionava quan vaig començar a anar a les tertúlies de <i>Catalunya Ràdio</i> o quan vaig publicar per primer cop a <i>La Vanguardia</i>. Vosaltres ja heu vist que tot això no és res, que <i>La Vanguardia</i> no la llegeix ningú.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Veus el futur molt negre?</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
A vegades cal que caigui tot perquè es creï una cosa nova. Ara hi ha una cosa molt interessant que és que les estructures que abans ho governaven tot ja no són omnipotents. Per posar-te un exemple. Abans el Tsunami, que són els partits i Òmnium, et deia que t'anessis a manifestar fins a les onze a un lloc. I ara, arriben les onze, i la gent es queda, perquè cada cop és menys naïf, menys <i>tonta</i>. Abans, el New York Times o La Vanguardia deien que una obra de teatre s'havia d'anar a veure i aquella nit el teatre s'omplia. Ara La Vanguardia diu que cal anar a un concert i la gent diu "eh, escolti, que jo ara vull quedar-me a casa i llegir-me a un <i>blogger</i> independent que sé que m'interessa". Els centres de poder s'han disseminat, el poder és arreu.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Horkheimer i Adorno deien que qualsevol augment en la llibertat comporta un increment del control per part del poder.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Estem en un temps tan boig que un partit, suposadament d'esquerres, com el PSOE fa un decret sobre les pàgines web que el podria haver signat el Putin. El problema està en què es vol controlar una cosa com internet que és incontrolable, quan tu condemnes una cosa, es fa viral i si no ho publica un <i>tio</i>, ho publicarà un altre des de Luxemburg. Hi ha uns paràmetres de control de la societat que ja no funcionen. A més hi ha un accés a la informació brutal. Hi ha nanos que somien en ser redactors de l'Évole, de la mateixa manera que hi ha d'altres que poden llegir el meu <i>blog</i>, que funciona lliurement, o descobrir coses que abans no es podien trobar ni en les Universitats ni en la premsa tradicional.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Ets optimista.</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Començo a ser-ho ara, ho sóc des que els joves han reaccionat. Així com totes les generacions tenen la pulsió de perdurar, jo he vist que la meva generació l'han cremada, i mira que som joves i que encara ens queda la millor etapa de la nostra vida que són dels 40 als 60. Però <i>lo</i> màxim que podem fer nosaltres, i això ho diu sovint l'Enric Vila, és donar-vos un corpus de lectures perquè sigueu lliures.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Alguna recomanació?</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>El Canvi </i>de Bauçà, el vaig llegir a Nova York. Vaig entendre el meu barri, l'Eixample, estant a 7.000 quilòmetres de casa. També els articles del Segarra. Els llegeixes i dius, <i>tete</i>, però si estem aquí. Veus aquella llengua, aquell català i t'adones que són espais de llibertat. Llavors, 30 <i>tios</i> de la teva edat que facin articulisme, des del seu <i>blog</i>, des del seu espai, havent llegit Segarra, són una mina. Aquests nois no han de batallar per que els contracti <i>La Vanguardia</i>. En el seu <i>blog</i> els poden llegir milers de persones i, a més, fer-ho en una llengua colonitzada i mig morta com és el català.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Parlant del català, com veus el futur de la llengua?</b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Sóc pessimista en el terreny global. El català que s'escriu és cada dia més pobre. Si tu compares programes de TV3 emesos als anys 80 amb el que es fa ara, t'adonaràs que la llengua s'ha contaminat convertint-se en un <i>catanyol</i> insofrible. Per altra banda, hi ha un major accés als textos que dignifiquen la nostra llengua en el seu àmbit de llibertat i això és esperançador. Quan el Pla diu que pensa els adjectius mentre es caragola la cigarreta i tal, el tema no és l'adjectiu com a paraula, el tema és que quan tu penses una paraula i poses la frase correcta que tu vols fer per explicar una cosa, estàs guanyant un espai de llibertat. La llengua no només és la teva zona de confort, és la teva palanca per explicar-te a tu mateix. Com més domines la teva llengua més et domines a tu mateix perquè tens més eines per disparar-te cap a on vulguis. Quan el Pla rumia els adjectius, no només està rumiant la paraula adequada, està pensant la musicalitat de la frase, buscant la frase ben feta i una frase ben feta, no té preu.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>L'arribada d'en Gerard i en Víctor suposa un abrupte final per a l'interrogatori i obre pas a una nova ronda de gintònics, revulsius per a una tertúlia que s'allargarà fins passada la una de la nit. La formalitat i l'elegància dels temes sobre els quals divaguem en les següents hores descendiran al ritme en què es buiden els nostres gots. De sobte, sóc víctima d'un atac de supèrbia que em porta a considerar-me èmul dels tertuliejadors dels bons temps, dels veritables senyors de Barcelona. De gran no vull ser periodista, vull ser noucentista.</i></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Joan Simó</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-31530049358643786902019-09-06T17:59:00.003+02:002019-12-31T00:45:41.162+01:00Memorias de un voluntario patológicamente pesimista<div>
<div style="text-align: right;">
<i><br /></i>
<i>Sota un cel estrellat, </i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>collia fruits feréstecs</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>amb delicadesa insular.</i></div>
</div>
<b><u></u></b><br />
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-weight: bold;"><u>22 de agosto</u> -</b> Un señor griego mira, absorto él, un capítulo de <i>Black Mirror</i> en una tableta. Su momento de ocio se ha visto interrumpido por el abrupto despegar del avión en que ambos pretendíamos llegar a la isla natal de Pitágoras antes de las 8.30 (hora griega). Al perder las ruedas de la aeronave su contacto con el suelo, el hombre ha iniciado un acelerado ciclo de santiguaciones que ha ido repitiendo en diversas ocasiones durante el vuelo más breve y accidentado que los ojos de este inexperto viajero hayan visto jamás.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
En Samos, islote volcánico, decadente y esencialmente mediterráneo, se respira un aire farragoso, como de postal de España postfranquista.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7UMkQY_OewS71Ch-7TN51BCWX0LEexlzQQU5bsFpqcEFQLqEc8_wsTAj0ygSJctg_DCIL4kRawwPhDZaWI2AQq5BjE4PM4ZMM3k7UcTASitb-3qwrUdoTVcK2DoVnTbwx83JWgzBccT4/s1600/samos.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="506" data-original-width="911" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7UMkQY_OewS71Ch-7TN51BCWX0LEexlzQQU5bsFpqcEFQLqEc8_wsTAj0ygSJctg_DCIL4kRawwPhDZaWI2AQq5BjE4PM4ZMM3k7UcTASitb-3qwrUdoTVcK2DoVnTbwx83JWgzBccT4/s400/samos.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La postal.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Soy enviado a un almacén controlado por portugueses anglófilos que se encargan del empaquetado de las donaciones de ropa que, tarde o temprano, han de llegar a los más de 5.000 refugiados que malviven por la zona. Son gente agradable, cordial, eficiente y un pelín estrambótica que se desmarca, a todas luces, de los prejuicios que siempre me han inspirado nuestros vecinos lusos.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Por la tarde, ejerzo de estricto árbitro de un partido brutal y caótico, de aquellos que solo son posibles en los estadios de segunda regional italiana. Sin embargo, los protagonistas son niños refugiados que gritan, se lanzan piedras entre ellos y fingen no entender el significado de una tarjeta roja. Como no podía ser de otra forma, el <i>match</i> termina en trifulca.</div>
</div>
<div>
<br />
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>23 de agosto</u> - </b>Los ariscos policías griegos, que comparten carácter, ideología y formas con sus homólogos europeos, deciden impedir la entrada al campo oficial, saturado de por sí, a una familia refugiada. Este lamentable hecho, acontecido después de la proyección pública de ese gran hito del cine moderno que lleva por nombre <i>Las vacaciones de Mr. Bean,</i> genera, en nuestra tribu (la de los voluntarios), una gran tristeza. </div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Cosas peores se han visto. Un par de años atrás, en Serbia, vi a gente volver de su intentona de cruzar la frontera húngara, con mordidas de perro en las piernas. Había otros que, directamente, no regresaban. Sus cuerpos quedaban para siempre, magullados y desnudos, en medio de bosques que no eran susceptibles a batidas de búsqueda ni llantos públicos. Mi comentario es acusado de carecer de tacto. Respondo que el tacto y la esperanza son cosas incompatibles cuando uno habla de estas cuestiones. El mundo no se salvará por la pena; el mundo, siendo sinceros, jamás se salvará.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Horas antes, un hombre y su hija disfrutaban del atardecer a lomos de un solitario auto de choque. Una escena bonita que me gustaría destacar en medio de la perplejidad que esta isla me genera.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaaoouCKUHvErc-FvXf-cYR3Q3OJ30ceuXh_whBK4Kd9j2fgx9AwITMh6YtHoOnAketVRbjKa5rDjFJ3krEyKn7vf9chutovMW2IvPjo1mvS9Ec5btS_mj0-I1C6G5pfOTQwDuXLSqj1Y/s1600/coches.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="883" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaaoouCKUHvErc-FvXf-cYR3Q3OJ30ceuXh_whBK4Kd9j2fgx9AwITMh6YtHoOnAketVRbjKa5rDjFJ3krEyKn7vf9chutovMW2IvPjo1mvS9Ec5btS_mj0-I1C6G5pfOTQwDuXLSqj1Y/s400/coches.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La escena.</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>24 de agosto</u> - </b>La mayor parte del grupo decide subir al monte más alto de la isla, el Oros Kerkis. Yo, que nunca he sido demasiado aficionado al excursionismo ni a la naturaleza en general, decido pasar el día entre la cama y la playa. Con Mercedes hablamos de posmodernismo, fidelidad, derecho y constitucionalismo mientras las hormigas griegas muerden una y otra vez mis pies desnudos.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Cae la noche y, durante una cena con aires de acampada, Miguel cuenta como un perro decidió agasajarlo con una lluvia dorada. Reímos.</div>
</div>
<div>
<br />
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>25 de agosto </u>-</b> Cientos de viejos alemanes gozan de fastuosas cenas en la hiperturística ciudad de Pythagoreio. Junto a ellos se mece un mar plagado de microplásticos y cadáveres subsaharianos. Me enciendo un cigarrillo, llorar significaría exhibirse.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAE6-LhF-iVPdMOplYfjUvlBxC89vn0B3Vbzi0NvQIje4aAAAc11WakBFR23OhheuQtXZojHLF9lg-icaXzkCvnb2eO4rGyAmpj3Zuv27ISWDRDvD548D-17nrA9jCcKZKESBCqGaNvHA/s1600/turquia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="509" data-original-width="901" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAE6-LhF-iVPdMOplYfjUvlBxC89vn0B3Vbzi0NvQIje4aAAAc11WakBFR23OhheuQtXZojHLF9lg-icaXzkCvnb2eO4rGyAmpj3Zuv27ISWDRDvD548D-17nrA9jCcKZKESBCqGaNvHA/s400/turquia.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Al fondo, Turquía.</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<u style="font-weight: bold;">26 de agosto</u> - Mercedes y yo hemos sido abandonados en un almacén siniestro que podría haber sido el escenario de incontables crímenes. Ricardo y una inglesa nos han encomendado la misión de construir un banco a partir de varios trozos de madera. Recuerdo esas aburridas mañanas de niñez en las que Kristian Pielhoff se apoderaba del comedor de mi casa para tratar de convertirme en un hombre capaz de dominar el glorioso arte del bricolaje. Lamento no haberle prestado mayor atención.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Posteriormente, un grupo de cuatro alemanes irrumpen en escena. Parecen votantes de <i>Die Linke</i>. Uno de ellos me presta su mechero, lo cual hace que sienta cierta simpatía por ellos y olvide el hecho de que nos han robado los únicos asientos que había en ese horrible lugar. Tras ser transportado en el maletero de una furgoneta vieja, me siento como una prostituta rumana traída a Europa con la falsa promesa de un futuro mejor.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
P.D.: Empiezo a creer que la choni girega que, día tras día, se sienta en la esquinita de un comercio asiático esperando a quién sabe quién, es, en realidad, la reencarnación de Penélope. Ítaca no debe estar muy lejos de aquí.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
P.D. 2: Me entero de que hay organizaciones (nosotros somos más dignos) que obsequian a los refugiados dándoles mochilas estampadas con los colores de la bandera <i>yankee</i>. Progresismo global, neocolonialismo con rastas.</div>
</div>
<div>
<br />
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<u style="font-weight: bold;">27 de agosto</u> - Mi labor de hoy se ha basado en recoger mierda proviniente de la zona que se extiende alrededor del campo oficial, la denominada <i>jungle </i>(un campo no oficial, totalmente insalubre, que acoje a la mayoría de los migrantes y que no dispone de agua potable) en la que se concentran la mayoría de refugiados. Acompañados por un grupúsculo de holandeses, que resultan ser los supuestos alemanes de ayer, intentamos vaciar el suelo de botellas llenas de orín, bandejas de plástico, cartas de póker y ratas muertas. Arqueología de la suciedad.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB9X8i8HLX1UjP8BQwhJiNQzB9osocyJWSMxGltv29cNul5AFvSqA-SjCcfQv_p2qifYIUMcoI1Onj3C1WHKOF9RGht_kAhI11rimTjGUJJp2tDGmQ872ZnH3YiGrMPw9xpohVx-6TyGg/s1600/mierda.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="262" data-original-width="279" height="375" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB9X8i8HLX1UjP8BQwhJiNQzB9osocyJWSMxGltv29cNul5AFvSqA-SjCcfQv_p2qifYIUMcoI1Onj3C1WHKOF9RGht_kAhI11rimTjGUJJp2tDGmQ872ZnH3YiGrMPw9xpohVx-6TyGg/s400/mierda.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El río, una mierda.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Esa noche, como ya era tradición, Isabel fue a coger higos. La imagen es bonita y el verbo catalán <i>collir</i> le hace mayor justicia siendo más rural, refinado y estival.</div>
</div>
<div>
<br />
<br /></div>
<div>
<u style="font-weight: bold;">28 de agosto</u> - Tras una semana en este inhóspito lugar, he empezado a fijarme en el modo en que nos miran los locales. Se trata de una mezcla entre chulería, desprecio y odio irracional. Les entiendo.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Ordeno ropa y, posteriormente, arbitro otro partido. Esta vez los <i>gilete jaunes</i> (los que llevan chaleco) vencen por goleada con un equipo mediocre que tiene por defensas a un montón de pequeños afganos de cara achinada (pertenecientes a la etnia <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Hazara">hazara</a>) y patosos reflejos. Pese a ello, cuentan con el palestino Anaska, de casi dos metros, como estrella galáctica particular. Tres árabes atacan a un negro disciplinado del otro equipo que, al verse en minoría, responde a pedradas. Resulta fácil empatizar con el joven Eto'o.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>29 de agosto</u> -</b> Agotadora jornada en el Baobab, una pequeña colonia suiza dónde reparto comida, juguetes, gritos y sudor. El que debía ser mi traductor afirma no hablar inglés.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmE-a_5q2pI3BUDce8e9sqLEenxOt5HmHlIj4rdlnRvFcVOBBBALYEwWKFS7amtGjGyarfmUCe1OZm4ZsZcLlQBC06RtnEQv92n_R7XDKPX7kWxcH8MLXLWuLGjKSTZF8m12YQfcvqymw/s1600/baobab.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="882" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmE-a_5q2pI3BUDce8e9sqLEenxOt5HmHlIj4rdlnRvFcVOBBBALYEwWKFS7amtGjGyarfmUCe1OZm4ZsZcLlQBC06RtnEQv92n_R7XDKPX7kWxcH8MLXLWuLGjKSTZF8m12YQfcvqymw/s400/baobab.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Sapore di sale</i>.</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Más tarde, Oriol y yo bebemos <i>Ouzo</i> fumando en la barra de un bar a la patriarcal manera. La ausencia de ley antitabaco le da un algo especial a las noches griegas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>30 de agosto</u> - </b>Es oscuro, los voluntarios intentan contagiar a los niños, anárquicos y desbocados, su alegría excursionista. Suena la Macarena mientras hombres africanos de masculinidad animal entrenan sus músculos para engañar al hambre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Yo, tratando de forzar alguna lágrima que sirva para liberar un sentimiento cobarde y egoísta, reprimido durante lustros, me escondo en un rincón para recordar la cara de una mujer a quien he visto llegar hoy a la tierra prometida. Europa la ha recibido con algo peor que el odio, una fría indiferencia materializada en una tienda de campaña y una bolsa de basura. Esa ha sido la respuesta a su lujosa petición: una habitación de hotel. Lo que más me ha dolido de su expresión ha sido la inocencia que de ella emanaba. Su cabreo podría parecerse al de una turista a quién le han retrasado el vuelo. Aún no ha llegado a ese ácido instante que precede a la desesperación. Tarde o temprano, se descubrirá mirando compulsivamente un viejo calendario helénico, decorado con estampitas ortodoxas, mientras espera inútilmente que transcurran los 1.095 días que la separan de su entrevista con ACNUR para solicitar el asilo, cita planeada para el 2022. Quizás entonces empezará a cobijar la remota esperanza de ser acogida por algún paisucho primermundista que le ofrecerá la oportunidad de terminar sus días fregando los portales de una ciudad hostil por el módico salario de 80 céntimos la hora. Decido mirar al cementerio vecino para fijarme en la estatua que preside la lápida de un mediocre futbolista regional. Qué paz la de los muertos en tierra firme.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Acabamos el día borrachos como cubas en una discoteca a la orilla del mar. Bailo un <i>waltz</i> con Anaska, él resta sobrio. Hay noches en que occidente decide mostrar sus encantos a los jóvenes refugiados palestinos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>31 de agosto</u> - </b>Visitamos unas cascadas. Caminando por los angostos caminos inundados por el Ποτάμι, me siento como un peón de la guerra del Vietnam.</div>
<br />
<br />
<b><u>2 de septiembre</u> - </b>La confusión que aún me produce la forma de decir "si" de los griegos (ναι, "nai") hace que, en vez de tomar un café solo, lo acabe bebiendo con una dosis excesiva de leche y azúcar. Escribo rodeado de ancianos helénicos que parlotean en su incomprensible y gástrico lenguaje. Los septuagenarios hablan de apuestas deportivas bajo la atenta mirada de un retrato de Demis Roussos, que preside el local.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/gCNnZu3iSEs/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/gCNnZu3iSEs?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aprovechando mi día libre antes de partir hacia tierras hispánicas, decido pasear por las calles de la ciudad entre militares, turistas, refugiados y locales mientras pienso en como brillaban los ojos de Mahmoud al explicarme su sueño: abrir una floristería en Europa como la que tuvo, tiempo atrás en Gaza. Escucho perplejo sus ideas sobre los griegos, el pobre chico piensa que el racismo es una cosa exclusiva de este país. Si algún día consigue dejar atrás las tierras de Epicuro se dará cuenta del nivel de expansión al que ha llegado esta enfermedad que algún imbécil dijo que podía curarse viajando.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el vuelo que me conduce nuevamente a Atenas coincido con un italiano de ascendencia morisca. Se trata de un personaje extraño, de mirada fúnebre y palabra escasa, que parece saber más de lo que dice. Cuando me explica que trabaja para FRONTEX mi suspicacia se dispara. El parece darse cuenta y, hábilmente, cambia de tema de conversación. Afirma que Roma es un lugar terrible y me recomienda que, en caso de trasladarme a Italia, me instale en Perugia. Tras el aterrizaje, desaparece sin dejar rastro.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El último recuerdo de este viaje me gustaría dedicarlo al pequeño Salah (he decidido apodarlo así por diversos motivos: desconozco su nombre, guardaba cierto parecido con el jugador del Liverpool y era bastante bueno con el balón). El caso es que hoy me lo he cruzado por una de las calles turísticas de esta cárcel al aire libre que es Samos y el chaval me ha preguntado si volvería a arbitrar el partido que día a día ha enfrentado al Ejercito Rojo con los Chalecos Amarillos. Me he excusado diciendo que debía ir a otra ciudad de la isla a hacer quién sabe qué, pero que el martes volvería. Él me ha creído. He mentido a un niño y él me ha creído.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cura ortodoxo repasa su <i>Instagram</i> mientras, en el excesivamente lujoso aeropuerto Eleftherios Venizelos, suena una canción de Julio Iglesias. Eso es todo lo que puedo decir desde mi nuevo hogar, una sala de fumadores bastante limpia. Atrás queda el verano.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Σαν βγεις στο πηγαιμό για την Ιθάκη,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>να εύχεσαι να 'ναι μακρύς ο δρόμος,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>γεμάτος περιπέτειες, γεμάτος γνώσεις.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>(Konstantin Kavafis)</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Dos periodistas de verdad, Laura y la Prudencio, escribirán, en su debido momento, algo más acertado sobre lo que, muy humildemente, he tratado de reflejar en estas líneas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-8267741159268936852019-07-26T17:56:00.001+02:002019-07-26T17:58:23.611+02:00Crítica foucaultiana a la 'episteme' posmoderna <div style="text-align: right;">
<i></i><br /><i>“L'impérialisme dicte partout sa loi.</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>La révolution n'est pas un dîner”</i><br />
<i><br /></i>
<div style="text-align: right;">
Claude Channes, </div>
<div style="text-align: right;">
«Mao-Mao» (1967)</div>
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEfDS31qJ0Vpk1U0Vv2rARyBWfCHsPA5s49jKXE89HUvnOvtUaikcb7AHtxvksN6lruBUEyequqza6mdihYHwSxAxKsvFYmk5vu6ZmSkcwHPzHeUe-6Z4P46dgpolFWxYbQsNG10r-DTM/s1600/derreeddasaa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="484" data-original-width="353" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEfDS31qJ0Vpk1U0Vv2rARyBWfCHsPA5s49jKXE89HUvnOvtUaikcb7AHtxvksN6lruBUEyequqza6mdihYHwSxAxKsvFYmk5vu6ZmSkcwHPzHeUe-6Z4P46dgpolFWxYbQsNG10r-DTM/s400/derreeddasaa.JPG" width="291" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
En <i>Las palabras y las cosas</i>, Michel Foucault pretende rastrear el origen de las construcciones ideológicas que han determinado los límites del pensamiento occidental durante diversas etapas de la historia humana a través de un ejercicio al que el mismo se refiere como "arqueología del saber". Foucault habla de tres tipos de <i>episteme</i>, es decir, de tres marcos generales que modelan los discursos de tres épocas distintas: la <i>episteme</i> renacentista, la clásica y la moderna.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div>
<b><i>Episteme </i>renacentista</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
El pensamiento del siglo XVI está marcado por la idea de similitud. “El mundo se enrollaba sobre sí mismo: la tierra repetía el cielo, los rostros se reflejaban en las estrellas y la hierba ocultaba en sus tallos los secretos que servían al hombre. La pintura imitaba el espacio. Y la representación —ya fuera fiesta o saber— se daba como repetición” (<span style="font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Foucault, </span><span style="font-size: 10pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Las palabras y las cosas</span><span style="font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">).</span></div>
<div>
<br /></div>
<div>
La hermenéutica y la semiología se convierten, en este contexto, en herramientas claves para tratar de encontrar la esencialidad de la “prosa del mundo” a partir de las huellas de la naturaleza. Ciencia y magia se unen con el propósito de trazar unas leyes que lo estructuran todo.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b><i>Episteme</i> clásica</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
“Don Quijote esboza lo negativo del mundo renacentista; la escritura ha dejado de ser la prosa del mundo; las semejanzas y los signos han roto su viejo compromiso” <span style="font-size: 13.3333px; white-space: pre-wrap;">(</span><span style="font-size: 10pt; white-space: pre-wrap;"><i>op. cit.</i>).</span> Foucault utiliza al célebre personaje de Cervantes para trazar el cambio de <i>episteme</i> que supuso la irrupción del siglo XVII.</div>
<div>
El barroco es un momento de duda respecto a la realidad observable. La semejanza deja de ser el pilar fundamental del pensamiento para ser substituida por la matemática y la lógica. Las ideas de Descartes sobre los engaños a los cuales nos someten los sentidos son claves para entender una forma de pensamiento que reniega de la plena identificación entre la palabra y la cosa.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b><i>Episteme</i> moderna</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
Los siglos XIX y XX estarán definidos por una palabra: «progreso». La <i>episteme</i> moderna se caracteriza por su inquebrantable fe en el progreso y el conocimiento empírico. La Revolución Francesa es el punto de partida de la era contemporánea, época marcada por discursos de voluntad totalizadora en todas las ciencias: filosofía, economía, biología...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
También es importante la recuperación de la idea de utopía en el siglo XIX. El tiempo, lineal, tiene como punto final un éxito, algo que debe ser perseguido, ya sea la desaparición de las clases sociales, la llegada del superhombre o la imposición de una empresa sobre otra. Todo tiene un objetivo y unas pautas, está encerrado dentro de un sistema.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Los horrores del siglo XX servirán para que una serie de pensadores decidan confutar los grandes relatos que habían existido hasta el momento. La bomba atómica, la transformación de la dictadura del proletariado en simple dictadura o lo ocurrido en Auschwitz serán el punto de partida para el nacimiento de la posmodernidad.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Una nueva <i>espisteme</i></b></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Frecuentemente se ha considerado a Foucault como un pensador posmoderno. Pero ¿qué entendemos por posmodernidad? Según la definición de Terry Eagleton, es la forma de definir “el movimiento de pensamiento contemporáneo que rechaza las totalidades, los valores universales, las grandes narraciones históricas, los fundamentos sólidos de la existencia humana y la posibilidad de conocimiento objetivo. El posmodernismo es escéptico ante la verdad, la unidad y el progreso, se opone a lo que se entiende que es elitismo en la cultura, tiende hacia el relativismo cultural y celebra el pluralismo, la discontinuidad y la heterogeneidad” <span style="font-size: 13.3333px; white-space: pre-wrap;">(</span><span style="font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Eagleton, </span><span style="font-size: 10pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Después de la teoría</span><span style="font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">)</span>.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Así pues esta corriente de pensamiento, que algunos ven nacer con el existencialismo, popularizarse durante las protestas estudiantiles de 1968 y ser aceptada por toda la izquierda europea tras la caída del muro de Berlín, puede ser considerada como una nueva <i>episteme</i> en que la subjetividad y el nihilismo parecen haberse apropiado del discurso filosófico-cultural. Pensadores como Derrida, con su planteamiento deconstructor que niega la posibilidad de la totalización de la realidad por parte de cualquier sistema, se convierten en los profetas de un nuevo marco mental en que todo valor tradicional acaba siendo objeto de relativización.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Daniel Bernabé habla de ello en su libro <i>La trampa de la diversidad</i> utilizando una frase del protagonista de la serie de <i>Netflix</i>, BoJack Horseman: “No he hecho nada malo porque no puedo hacer nada malo porque todos somos simples productos de nuestro entorno, que vamos rebotando por ahí como canicas en el juego de los hipopótamos tragabolas que es nuestro universo cruel y azaroso”. En esta sentencia, que podría ser entendida como una adaptación pop del pensamiento de Albert Camus, Bernabé dice encontrar la esencia de la posmodernidad: “la aceptación del mundo fragmentario e inasible de la modernidad, que lejos de enfrentarse, se celebra con una mueca de inteligente desencanto, [...] la ausencia de reglas, de un caos ordenado en el que solamente parece que mediante la ironía y el descreimiento podemos fingir algo de comprensión” <span style="font-size: 13.3333px; white-space: pre-wrap;">(</span><span style="font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Bernabé, </span><span style="font-size: 10pt; font-style: italic; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">La trampa de la diversidad</span><span style="font-size: 10pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">)</span>.</div>
</div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<div>
<b>El discurso posmoderno como mecanismo de poder</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
Gran parte de la obra filosófica de Foucault está dedicada a mirar hacia el pasado para tratar de comprender el presente. Esta perspectiva genealógica se encarga de demostrarnos la imposibilidad de ser libres y nos muestra como lo que somos: seres que viven en una determinada época y que, por este motivo, acatan una serie de valores que responden a unos intereses predeterminados. Teniendo en cuenta este planteamiento, ¿qué podría hacernos pensar que el hombre que no era libre en las <i>epistemes</i> renacentista, clásica y moderna iba a serlo en la posmoderna? </div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Si la idea de semejanza respondía a los intereses de los señores y principalmente de la iglesia (Dios está presente en nuestro mundo, las leyes de nuestra sociedad son las de Dios, quebrantar las leyes significa contradecir a Dios), la idea de progreso responde a puros intereses de producción similares a los del feudalismo: la promesa de un paraíso (teológico, marxista o basado en la ascensión social) mejora la productividad. Entonces, la negación de la verdad, del paraíso y la universalidad, ¿a quién benefician?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El fracaso de la utopía marxista y la aceptación de la idea según la cual ningún sistema puede totalizar la realidad y que, por lo tanto, es inviable cualquier tipo de lucha para construir un mundo realmente justo favorece, claramente, los intereses del <i>statu quo</i>. Planteamientos como el de la perpetua necesidad de deconstruir los discursos implican un elevado riesgo de caer en el relativismo más profundo.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Pero el problema no es solo ese. La negación de determinados mitos conlleva siempre la aceptación de otros. La Europa de la Guerra Fría es un buen ejemplo de ello. Un poder débil y de reciente creación como lo era el sistema soviético necesitaba de la represión feroz para garantizar su subsistencia, mientras que el poder burgués capitalista, más afianzado y sin una oposición organizada o peligrosa, puede permitir a sus jóvenes la licencia de manifestarse libremente sin necesidad de brutales reprimendas o, al menos, no tan brutales como las soviéticas. Una simple comparación entre las protestas del París de 1968 y las de la Primavera de Praga sirve para ilustrar lo que digo: 3 muertos contra 72.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Este contraste numérico no atiende a criterios de bondad o maldad. Se estiman en más de 200 el número de argelinos que fueron lanzados al Sena durante las protestas del 1961. Hay que tener en cuenta que en este caso la independencia de la colonia era un riesgo real como lo era el del abandono de Checoslovaquia del Pacto de Varsovia. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Lo que quería decir con todo esto es que los poderes fuertes, aquellos que han conseguido establecer su lógica, en este caso capitalista, en las mentes de los ciudadanos, pueden permitirse tener en su seno a determinadas voces críticas para con el sistema. Las gracias de los filósofos posmodernos son toleradas e incluso reídas por un poder a quien no incomodan e incluso favorecen. La idea de que todo cambio debe ser interior, desactiva cualquier posibilidad de insurgencia real.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Perry Anderson habla en <i>Los orígenes de la posmodernidad</i> del contexto que vio florecer la vertiente más posmoderna de pensadores como, por ejemplo, Lyotard: </div>
<blockquote class="tr_bq">
“En 1976, sin embargo, los partidos comunista y socialista habían acordado un programa común, y su triunfo en las siguientes elecciones legislativas parecía cada vez más probable. La perspectiva de ver al PCF en el Gobierno, por primera vez desde el inicio de la Guerra Fría, sembró el pánico entre la opinión biempensante y desencadenó una violenta contraofensiva ideológica. El resultado fue el lanzamiento a la fama de los nouveaux philosophes, un grupo de antiguos publicistas soixante-huitards patrocinado por los mass media y el Elíseo”.</blockquote>
¿Habría que ver en este hecho una intención perversa y colaboracionista por parte de los filósofos? No. Muchos de ellos aportaron grandes contribuciones al pensamiento contemporáneo, como hizo Foucault con libros como Vigilar y castigar. A los intelectuales franceses de los años 60 y 70 les sucedió algo similar a lo que ocurrió con los pintores expresionistas norteamericanos en los 50, utilizados, sin saberlo, por la CIA para crear un arte apolítico en oposición al realismo social imperante durante la era Roosevelt.<br />
<br />
<b>Conclusión: Derrida, vacío y consumismo</b><br />
<br />
En <i>La escritura y la diferencia</i>, Jacques Derrida habla de los límites de la estructura poniendo como ejemplo las teorías defendidas por el antropòlogo Claude Lévi-Strauss que encuentra en el tabú del incesto un punto en el que la estructura tradicional, basada en la oposición entre naturaleza y cultura, se ve superada por una cuestión que es a la vez natural y cultural.<br />
<br />
A partir de este ejemplo Derrida defiende que cualquier sistema contiene en su seno un socavón estructural. Esto es aplicable a cualquier individuo que vivirá siempre a merced del vacío. Este vacío, cuyo deseo de ser llenado acaba convirtiéndose en motor de la acción humana, no tiene forma de ser llenado.<br />
<br />
La idea de la muerte de Dios planteada por Nietzsche descarta que nuestro vacío pueda ser llenado por la fe cristiana. Pese a ello, el alemán, como buen exponente de la episteme moderna planteaba la creación de unos valores propios, los del superhombre capaz de guiar sus acciones a través de la voluntad. Derrida no sigue esta lógica y plantea que el vacío jamás podrá ser llenado.<br />
<br />
Esta insatisfacción, tan característica del individuo posmoderno, favorece claramente al consumismo, más aún cuando a este sistema mercantil se le une un factor claramente como la identidad. Si el consumismo original, nacido con los grandes almacenes de principios del siglo XX, buscaba la simple satisfacción de los placeres mundanos, el nuevo consumismo, con su barniz ideológico, va mucho más allá.<br />
<br />
Cuando la transformación del mundo se convierte en algo imposible y la violencia, al menos la física, pasa a ser un tabú, cualquier disputa ideológica deja de ser responsabilidad de la colectividad para recaer en el individuo. El poder económico capitalista, consciente de esa realidad, aprovecha la insatisfacción y el vacío existencial para ganar nuevos consumidores.<br />
<br />
En un momento de la película <i>The Pervert's Guide to Ideology</i>, Slavoj Zizek habla del café de <i>Starbucks</i> como un ejemplo de consumismo ideológico. <i>Starbuck</i>s avisa a sus clientes de que el elevado precio de sus bebidas se debe a que parte del dinero va destinado a acciones sociales. Cuando el usuario paga por un producto de dicha marca está comprando, a la vez, una identidad, la del ecologista. El vacío se ve llenado temporalmente y el sistema se mantiene inalterable.<br />
<br />
Dudo que Jacques Derrida tuviera la intención de perpetuar unas estructuras que, en un principio, pretendía hacer implosionar. Lo cierto es que su filosofía, y la de muchos de sus compañeros de generación, ha contribuido a generar una nueva <i>episteme</i> que, muy probablemente, marcará la evolución del siglo XXI. Una <i>episteme</i> que, como todas las anteriores, se encargará de dejarlo todo atado y bien atado. Teniendo en cuenta este hecho, no es de extrañar que el mismísimo Mitterrand interviniera en favor de Derrida cuando el filósofo fue detenido en Praga acusado de posesión de drogas.<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
Joan Simó</div>
</div>
<div>
<br /></div>
</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-61718743656114148732019-04-17T01:33:00.000+02:002019-04-18T22:05:11.433+02:00"благодарам Македонија"<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTYYowUqqIw6pqLGAMPR9xvqme7SKuFmhNM_Uva0bHzCUyC76fo8OIueXssS56nV6-xaSEAWiMPqmtiBrMT4zQpzV4Brh-PKIeu0C7qb0knks8pvBlCBMQVQ1TD2beTKFGQx67yer2nDg/s1600/_20190417_013938.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1061" data-original-width="1600" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTYYowUqqIw6pqLGAMPR9xvqme7SKuFmhNM_Uva0bHzCUyC76fo8OIueXssS56nV6-xaSEAWiMPqmtiBrMT4zQpzV4Brh-PKIeu0C7qb0knks8pvBlCBMQVQ1TD2beTKFGQx67yer2nDg/s400/_20190417_013938.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una postal que defineix prou bé l'essència del país</td></tr>
</tbody></table>
<b><u><br /></u></b>
<b><u>2 d'abril</u> -</b> Un fugaç cop d'ull a la silueta urbana de Skopje permet comprendre que Bellvitge és un concepte universal. La capital de Macedònia no suposa una excepció respecte a l'habitual grisor de les ciutats exiugoslaves. Mentre el taxista musulmà que s'encarregava de conduir-nos de l'aeroport al nostre cau balbucejava inconnexos conceptes relacionats amb Messi, el Barça i Catalunya, vaig poder-me imaginar el que ens esperava.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZmAFwUTpIqMIFXnRLnVQSdneHnyOHhDXwOXUe5478R0YjWar2CQdYDy5Xl9IjS77vkuuQ072k1yC-lGVBLxFLfFNMhbUhckmaTBYV7TDsnU6Sy0TzLqQPRoVy9gnamrEGxrxfMnCcBB0/s1600/IMG-20190402-WA0007.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZmAFwUTpIqMIFXnRLnVQSdneHnyOHhDXwOXUe5478R0YjWar2CQdYDy5Xl9IjS77vkuuQ072k1yC-lGVBLxFLfFNMhbUhckmaTBYV7TDsnU6Sy0TzLqQPRoVy9gnamrEGxrxfMnCcBB0/s400/IMG-20190402-WA0007.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Skyline d'inquestionable bellesa</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span id="goog_1950462349"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Més enllà del barri turc, un microcosmos amb olor de kebab i Erdoganisme, Skopje esdevé un galimaties d'edificacions monstruoses, cotxes aparcats en tercera (i en quarta) fila, autobusos londinencs reciclats, barraques i carreteres mal asfaltades. Especial menció mereixen les estàtues que, superant en nombre als habitants de la ciutat, s'encarreguen d'homenatjar a qualsevol individu mínimament destacable que hagi nascut, viscut o visitat durant més d'un quart d'hora la més gran de les nacions aparegudes mai sobre la capa terrestre: la gran Macedònia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El tema nacional podria ocupar un capítol a part. La visita al "<i>Музеј на македонската борба за државност и самостојност</i>", també conegut com a "<i>Museum of the Macedonian Struggle</i>" o "Museu del patiment en general" ens permet entendre la història del país i com, a la nostrada manera, els seus ciutadans viuen encara de victimisme d'un passat tràgic construït a base d'ocupacions i derrotes. Otomans, alemanys, búlgars i serbis han frustrat, al llarg dels segles, les aspiracions nacionals d'un poble tant romàntic com mediocre. L'únic gran èxit dels macedonis fou l'engendrament del pare de la globalització: Alexandre el Gran. I fins i tot això els és discutit per part dels veïns del sud, els grecs, que, no podent afrontar els seus gravíssims problemes econòmics, s'entretenen reclamant la propietat de la figura d'Alexandre. Malgrat la poca simpatia que m'inspiren els néts del feixista Plató, crec que fan bé. No pot ser que un home conegut com "el gran" nasqués en un lloc com Macedònia del Nord. A cadascú segons les seves necessitats i a cada país segons els seus mèrits. És per això que la figura de la Mare Teresa de Calcuta em sembla un símbol nacional més apropiat. Vella, cruel, lletja i fanàtica, aquella arrugada harpia fou digna filla de la ciutat que la va veure nàixer.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfEzbcqTylrJ_ubETzA0690P-r38r7zN6LUI9APAUw_ryB-AFkYtlinF50lphhCJbElNsGZkJHCdVaKAb_PP4IQP54JHyoVbhvry1ZRhPRahTEb_jcJ0Iml0v6X4RQjMUb21_dNYmvc_w/s1600/DSC_0065.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="903" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfEzbcqTylrJ_ubETzA0690P-r38r7zN6LUI9APAUw_ryB-AFkYtlinF50lphhCJbElNsGZkJHCdVaKAb_PP4IQP54JHyoVbhvry1ZRhPRahTEb_jcJ0Iml0v6X4RQjMUb21_dNYmvc_w/s400/DSC_0065.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La construcció d'un temple neoclàssic en viu i en directe</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b><u><br /></u></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>3 d'abril</u> -</b> Un cop vistos els resultats del projecte "Skopje 2014", el pla faraònic per convertir l'urbs en una espècie de capital europea prefabricada amb temples neoclàssics datats del MMIX, decidim aventurar-nos a travessar la frontera kosovar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyVnk6U0W4a9l4Uf7TADEHppZacTLJs9BdoWAOPmdnkIK_RMippnEwSHbZmdAHvlaX_5HZd5U0cSJag2eAPvUCaozQ0wt_6YvsajXDpm-NC1BbKyoSmjHrZo4nkUfhs1-8rxi5W3bYnSE/s1600/IMG-20190403-WA0009.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyVnk6U0W4a9l4Uf7TADEHppZacTLJs9BdoWAOPmdnkIK_RMippnEwSHbZmdAHvlaX_5HZd5U0cSJag2eAPvUCaozQ0wt_6YvsajXDpm-NC1BbKyoSmjHrZo4nkUfhs1-8rxi5W3bYnSE/s320/IMG-20190403-WA0009.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Potser Lewinsky és un cognom kosovar</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Exagerat i pessimista com sempre he estat, m'havia passat les darreres hores insistint sobre la perillositat del viatge a Pristina. En defensa meva diré que els resultats que un obté quan busca "Kosovo" a Google no són precisament tranquil·litazadors: violència, drogues, corrupció i tràfic d'òrgans. A tot això s'afegeix cert prejudici envers l'islam (i la religió en general), reafirmat per la nostra conversació amb el cosí de cert jugador del Levante. L'home en qüestió, que regenta una de les grans mesquites de Skopje, ens convida a entrar al temple i, mentre intercanvia cordials reflexions teològiques amb en Gerard i amb mi, evita dirigir la paraula a l'Andrea i l'Ariadna, mudades amb el vel normatiu i relegades al segon pla que els homes de fe han assignat a les dones durant tota la història de la humanitat. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Però, com és habitual, m'equivocava. Kosovo s'assembla més a Disneyland del que els serbis i els comunistots de Twitter voldrien acceptar. L'estàtua de Bill Clinton, únic reclam turístic de Pristina, és la més evident mostra del procés d'americanització salvatge que travessa el país. Hotels de luxe, banderes de la Unió Europea i centres comercials. Els hostes d'un cementiri intenten reposar obviant l'alegre cantarella de les màquines escurabutxaques del casino veí. Les guerres guanyades s'obliden de pressa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b><u>4 d'abril</u> - </b>Després del nostre victoriós retorn a Skopje, a bord d'un minibús que violava totes les normes de circulació que un país pugui tenir, vam llogar el cotxe que ens hauria d'acompanyar durant la resta del viatge. És quan cau la nit que arribem a Ohrid, la capital del llac. Situada a la frontera amb Albània, Ohrid recorda a una versió primitiva de Lloret de Mar que combina xalets de platja, sales de joc i moltes, moltes esglésies. Tinc son.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoC31jbV5KfwoLWM7yamXd8gLDCvz_RglVv9bruOR1Mz7G4tQ4W7Rh9FKIRlnRbBH2sDxGxsI2EV2qPAizgyIs79H8czlWMt6lZuKu0reYwbl3HElh6Fx4DdFDzAXWD3o_5oQHioWFruI/s1600/automobilisme.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="704" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoC31jbV5KfwoLWM7yamXd8gLDCvz_RglVv9bruOR1Mz7G4tQ4W7Rh9FKIRlnRbBH2sDxGxsI2EV2qPAizgyIs79H8czlWMt6lZuKu0reYwbl3HElh6Fx4DdFDzAXWD3o_5oQHioWFruI/s400/automobilisme.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Passió per l'automobilisme</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8oPBS2P6q901wwgz2wrd4ktSzkYVjfiF2kKzuLz_Bz2z6RJ7OTJn5Pe3XCVQ6rMMGshjzdJeZpd0xJeQ6qFMM-fG_aDy9M5kUkmuAgR2gHYv47djs1e11XNbTN-UH4NDiXkAgnuYp18M/s1600/IMG_20190405_113253.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8oPBS2P6q901wwgz2wrd4ktSzkYVjfiF2kKzuLz_Bz2z6RJ7OTJn5Pe3XCVQ6rMMGshjzdJeZpd0xJeQ6qFMM-fG_aDy9M5kUkmuAgR2gHYv47djs1e11XNbTN-UH4NDiXkAgnuYp18M/s320/IMG_20190405_113253.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=GLtnOJFAUDY">Julio Iglesias - "Hey"</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>5 d'abril</u> - </b>Plou poc però, pel que plou, plou prou. Ohrid i els llocs d'estiueig en general perden força atractiu sota la pluja. Esmorzem en un bar a la vora del llac. Sonen cançons de Julio Iglesias i, incapaç de contenir la meva vena hispànica, m'arrenco en un dolç cantar que fa aplaudir a un dels clients, un senyor macedoni que em dedica un balcànic intent d'<i>olé</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ohrid és un lloc prou maco. Comento amb en Ventura la possibilitat que la ciutat acabi esdevenint l'enèsima víctima de la gentrificació. Ja m'imagino a les nenes de Sarrià explicant a les seves amigues les virtuts de la truita (el peix, no l'amalgama d'ous) local. "Sí tía, en plan, és un lloc molt guay, una forma diferent d'entendre la vida. És tant autèntic...". Però mentre el monstre del turisme de masses devora Venècia i Dubrovnik, Ohrid segueix sent un poble de pescadors on els propietaris de les barques es conformen en cobrar 600 dinars (uns 10€) per acompanyar als visitants a donar una volta pel llac.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La pluja continua amb la seva cançó. Als voltants de l'església de Свети Јован Канео (Sant Joan Kaneo) l'Ariadna i jo ens aturem a fumar. Algú, l'Andrea o en Gerard, ens fotografia. El Crist de Santa Sofia encara ens mira amb un sentiment confús que oscil·la entre el fàstic i la pietat. Sóc un imbècil feliç en un país remot. "Són les coses bones de passar a l'eternitat".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY7WisXhtrbaBXXaB9J0ptH8hDhwIUyWypqnXMd1TTOgiMe6vFwbOxr1c_thEsDMDNBWMR6XqF5GAZWijq6ZmGExsLU73zLwFJEZiTaiYrCB4urP6L3ear3osoq_Ffrkeum_oHZrIEAo0/s1600/arii.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="650" data-original-width="721" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY7WisXhtrbaBXXaB9J0ptH8hDhwIUyWypqnXMd1TTOgiMe6vFwbOxr1c_thEsDMDNBWMR6XqF5GAZWijq6ZmGExsLU73zLwFJEZiTaiYrCB4urP6L3ear3osoq_Ffrkeum_oHZrIEAo0/s320/arii.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estem de postal</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b><u><br /></u></b>
<b><u>6 d'abril</u> - </b>Visitant el monestir de Treskavec m'adono que mai havia estat en una església de veritat. Quan els meus companys decideixen donar una volta per contemplar el majestuós paisatge, jo aprofito per agenollar-me davant l'altar. Si Déu ha baixat alguna vegada a la terra, ho ha fet aquesta tarda. Prop de l'horrorós municipi de Prilep, quatre esquerps rajos de sol han il·luminat el meu camí cap a la plenitud. He somrigut, sol, en un monestir abandonat. I això no m'ho treu ningú, ni el clergue ortodox que ronda per allí, ni les serps verinoses, ni els assecadors de tabac.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghgd1fjWueqFisCiMpEzUfTRIUgP5gHIAuPoVwjO64NlDRhsV8RbUIGAOuBwOoFmABAVVrxqxi-7gRXtSK_gnukR-gObcpwuO2xr9_1mca2DpBGih6x53f7udMBIik06nIT0W6KF09lNA/s1600/IMG-20190408-WA0060.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghgd1fjWueqFisCiMpEzUfTRIUgP5gHIAuPoVwjO64NlDRhsV8RbUIGAOuBwOoFmABAVVrxqxi-7gRXtSK_gnukR-gObcpwuO2xr9_1mca2DpBGih6x53f7udMBIik06nIT0W6KF09lNA/s400/IMG-20190408-WA0060.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Ego sum lux mundi</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzhVIQjf2Y5JyVzGOUMukkxc4zeHLfXkfquJadfB60xwjaBMOS-scMF0_GzTGOR1_ay7tP0bbbzwZ17JsLFiDLIZOieBW-dpzQAK6PwfZzzOsEcLSCtApskWzDVcsImKhSquH-Sto_2Qk/s1600/IMG_20190406_221225.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzhVIQjf2Y5JyVzGOUMukkxc4zeHLfXkfquJadfB60xwjaBMOS-scMF0_GzTGOR1_ay7tP0bbbzwZ17JsLFiDLIZOieBW-dpzQAK6PwfZzzOsEcLSCtApskWzDVcsImKhSquH-Sto_2Qk/s320/IMG_20190406_221225.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No vaig entendre que era, però estava molt bo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Arribar a Otovitsa, lloc on hem de passar la nit, resulta més complicat del que, a simple vista, podia semblar. Les confuses indicacions oferides pel nostre llogater fan que en Gerard es desviï de la ruta. Sense saber com acabem al reialme d'un avi confús i enfurismat que ens apunta amb una llanterna mentre insisteix en repetir-nos que fotem el camp de casa seva. Per un moment ens veiem convertits en èmuls de la parella de Susqueda. Mentre fugim d'allí presos d'un terror absolut, l'Ariadna dorm plàcidament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop orientats i ja sense témer per les nostres vides, coneixem en Màxim. Aquest improvisat company de pis, amic del propietari, prepara el sopar i insisteix en que tastem la seva <i>rakia</i> casolana. Tot i que sembla tenir una predilecció per les noies, aconsegueixo captar la seva atenció i preguntar-li (amb la inestimable ajuda de <i>Google Translate</i>) quina és la seva opinió sobre les eleccions que se celebraran a aquest país el pròxim 21 d'abril. De la nostra macarrònica i breu conversació només n'aconsegueixo treure tres coses clares: 1) No li agraden els conservadors del VMRO-DPMNE, 2) els musulmans, en general, li agraden encara menys, 3) amb Tito les coses anaven millor. Una mica d'imaginació em permet imaginar-lo, deixant de banda nombroses i rellevants diferències culturals, com un jubilat andalús d'aquells que voten convençuts a la Susana Díaz.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>7 d'abril</u> - </b>El nostre penúltim dia de viatge comença amb un esmorzar campestre. La Història de l'Art i els seus pedants deixebles poden considerar-se afortunats pel fet que Édouard Manet no nasqués a Otovitsa. Si aquest hagués estat el cas, el pintor s'hauria vist obligat a incloure, dins la seva famosa obra, als nostres companys de bar: un decadent grup d'homes que, carregats amb rudimentàries escopetes, fantasiegen amb temps més heroics mentre es preparen per seguir amb la seva croada contra els ànecs locals. Per a més precarietat, l'establiment només ofereix una tipologia de cafè: el turc. Totes les pàgines d'aquest diari em serien poques per descriure com de repulsiu i fastigós pot arribar a ser un beuratge que, d'ençà que el vaig tastar a Subotica (Sèrbia), evoca en mi el dolç gust de la nàusea.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzTtcF7Fuaq4ifVzQMK8RyrjGaKrEkA_7cdlOd38O4np6GPn1NaeZ-83WZsLb7nY8LsDcbCkCGlJr6Tjatj4az5oRtQyfSpcSU8cEr7Gr6mdlTuxL-KpQdnx3WiyodZQo6GLRI9t5kdOg/s1600/manet.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="912" data-original-width="614" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzTtcF7Fuaq4ifVzQMK8RyrjGaKrEkA_7cdlOd38O4np6GPn1NaeZ-83WZsLb7nY8LsDcbCkCGlJr6Tjatj4az5oRtQyfSpcSU8cEr7Gr6mdlTuxL-KpQdnx3WiyodZQo6GLRI9t5kdOg/s640/manet.png" width="428" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els caçadors gairebé no es veuen, era tot una llicència poètica</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Superat el tràmit matutí, ens dirigim a visitar les restes arqueològiques de la ciutat de Stobi. El sol crema com no ho havia fet durant cap dels dies que portem de viatge. Tenim gana i marxem a Veles per poder dir que hem dinat a la capital de les <i><a href="https://www.wired.com/2017/02/veles-macedonia-fake-news/">fake news</a>. </i>La ciutat ve a ser una versió balcànica de Cornellà de Llobregat on podem observar l'adaptació macedònia dels nostres apreciats <i>quillos</i>. Mai ens havíem sentit tan observats, la gent ens assenyala com a bèsties estranyes. Què hi foten els turistes en un lloc com aquest?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><u>8 d'abril</u> - </b>Abans de marxar visitem per última vegada el barri turc de Skopje. En Gerard i jo coneixem a un home que atresora un retrat dels Jordis (Cuixart i Sánchez) a la seva botigueta d'insignes soviètiques. El món és un estrany mocador. Aprofito els meus darrers minuts a la ciutat per canviar els dinars que m'han sobrat per euros. 1.220 es transformen en 20, de macedoni ric passo a europeu precari.<br />
<br />
El viatge amb taxi a l'aeroport se'm fa llarg. Tots dormen i jo decideixo parlar amb el conductor. Parlem sobre el que se sol parlar en aquests casos: meteorologia i política. M'explica un parell de coses que no recordo i, tot seguit, em pregunta per Catalunya. Com és habitual fora de les nostres fronteres, la gent té una visió molt més èpica de la que el conflicte català mereix. "<i>You are fighting for freedom</i>" - em diu. No sé què respondre. Tot, a tot arreu i sempre, és més complicat del que sembla. Somric. Em convida a fumar i responc amb l'única paraula que he après a dir: "<i>благодарам</i>" (gràcies).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNQW7yez56drxu7XA2_aMyopRVo8tkiRj1ZxW3GvcJkL1pU5tdEakZWW6R-Qdlh3bItjMgGIL9z28x8dIw8awLcsUl6jGuxSOQx6Kcyd2iDV8ujxCreJHjSF-L5SJ1DgavSmOUOaieHbk/s1600/IMG-20190408-WA0122.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNQW7yez56drxu7XA2_aMyopRVo8tkiRj1ZxW3GvcJkL1pU5tdEakZWW6R-Qdlh3bItjMgGIL9z28x8dIw8awLcsUl6jGuxSOQx6Kcyd2iDV8ujxCreJHjSF-L5SJ1DgavSmOUOaieHbk/s400/IMG-20190408-WA0122.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nosaltres i l'Alexandre de la discòrdia</td></tr>
</tbody></table>
</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-20498697865862256602019-02-24T23:44:00.001+01:002019-02-24T23:46:21.071+01:00Pobresa "cool" i altres formes de justificar la precarietat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/H1o7w2nUpOE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/H1o7w2nUpOE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
"<i><a href="https://www.clarin.com/opinion/decencia-buscan-basura_0_LOIG4y8tD.html">Pasiones argentinas: La decencia de los que buscan entre la basura</a></i>", aquest impactant titular, publicat pel diari argentí <i>Clarín</i>, és un dels molts que apareix al vídeo <i>Cómo lidiar con malas notícias</i>. Aquesta sàtira sobre el paper dels mitjans en la banalització de la pobresa va enfurismar a Mauricio Macri que -segons afirma el mitjà <i><a href="https://info135.com.ar/2019/02/15/macri-enloquecio-cuando-cristina-retuiteo-el-video-viral-de-malas-noticias-y-ordeno-censurarlo/">info135</a></i>- hauria intentat censurar-lo. La reacció no s'explicaria sense entendre la bona relació de Macri amb el <i>Grupo Clarín</i>. Com a recompensa pel suport mediàtic que aquest diari va donar a la seva campanya, el president argentí va permetre la fusió de <i>Cablevisión</i> (propietat del grup) i <i>Telecom</i>, creant així <a href="https://www.eldestapeweb.com/fusion-cablevision-telecom-casi-unica-el-mundo-n46478">l'empresa més gran d'internet i televisió del país llatinoamericà</a> (amb el control d'un 42% del total de la indústria de la telecomunicació argentina). <i>Clarín</i> segueix sent fidel al govern i, de tant en tant, publica notícies orientades a donar un toc "<i>trendy</i>" a la situació de precarietat en la qual viu el <a href="https://www.infobae.com/politica/2018/12/13/la-pobreza-crecio-al-336-en-la-argentina-y-es-la-mas-alta-de-la-decada-segun-un-informe-de-la-uca/">33,6% de la població del país</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvEJfOPKdKA345u3DL8tJjo0F-461hXcswNKjWfCX427i4Y51zOx8jBRJZQXl8gIzsXw3oI4owgZWoDBfGeHDLl8NVIllILjLsAI0aZidO7G1wDSLhUOBtOcudYQVe6oMhcdAATO-g15U/s1600/PASIONES+ARGENTINAS.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="160" data-original-width="602" height="106" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvEJfOPKdKA345u3DL8tJjo0F-461hXcswNKjWfCX427i4Y51zOx8jBRJZQXl8gIzsXw3oI4owgZWoDBfGeHDLl8NVIllILjLsAI0aZidO7G1wDSLhUOBtOcudYQVe6oMhcdAATO-g15U/s400/PASIONES+ARGENTINAS.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Clarín </i>(01/02/2019)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_93gHOUcRs4m7doQUkGpFt86oVzRy7lApP1eO2iLx6fDGkZXLsAXbfTtYYFGeJ4MuQvM1VEln1maM-m3UptHE1Pv0nJVsdXUA8LDN1yiq_6u_LW9Y0zMW_yC_kzIto1JMhiWkGZNV32U/s1600/pobreza.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="198" data-original-width="1149" height="68" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_93gHOUcRs4m7doQUkGpFt86oVzRy7lApP1eO2iLx6fDGkZXLsAXbfTtYYFGeJ4MuQvM1VEln1maM-m3UptHE1Pv0nJVsdXUA8LDN1yiq_6u_LW9Y0zMW_yC_kzIto1JMhiWkGZNV32U/s400/pobreza.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Infobae</i> (13/12/2018)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Però la banalització de la pobresa no és patrimoni exclusiu de la premsa argentina. A la nostra banda de l’Atlàntic també trobem nombrosos casos. Un dels més evidents és el de <i>El País</i>. Els termes <i>freeganisme</i>, <i>nesting</i> o <i>coliving</i> han esdevingut una constant dins les seccions <i>Tentaciones</i> i <i>BuenaVida</i> que, des del 2015, han publicat titulars com: “<a href="https://elpais.com/elpais/2016/03/23/tentaciones/1458743983_806662.html"><i>Friganismo: la última dieta hipster es coger comida de la basura</i></a>”, “<a href="https://elpais.com/economia/2016/10/20/actualidad/1476976764_165251.html"><i>Job sharing: Yo comparto mi empleo y mi salario</i></a>” o “<a href="https://elpais.com/economia/2017/06/20/actualidad/1497974126_544774.html"><i>Comprar casa, coche y hasta ropa ha pasado de moda. Ahora se lleva el alquiler</i></a>”. També podem trobar consells per <a href="https://elpais.com/elpais/2015/01/22/buenavida/1421926098_497439.html">sobreviure sense calefacció</a> o dietes basades en farinetes per als que “<a href="https://elpais.com/elpais/2018/01/26/tentaciones/1516967395_033526.html?id_externo_rsoc=TW_CM">estiguin pelats</a>”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQcON2PPkpMrqWPNlfVfYbzjKlspDTnGkk8YjR32PotfTGmGNt1Rbbm9sw4sd_hNw-tUSfWc8Q03O_nBGpKWKrHGvvsdHDBQXkakKxuAQ0M1DExuH_P4oXypdS6884jFnVNlL5mn_J0bQ/s1600/freegan.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="177" data-original-width="885" height="80" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQcON2PPkpMrqWPNlfVfYbzjKlspDTnGkk8YjR32PotfTGmGNt1Rbbm9sw4sd_hNw-tUSfWc8Q03O_nBGpKWKrHGvvsdHDBQXkakKxuAQ0M1DExuH_P4oXypdS6884jFnVNlL5mn_J0bQ/s400/freegan.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El País</i> (24/03/2016)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhggsBrP1jwIu1bR2pOEAVOpRsroCfsSmjhcSSDp-VbS6rmn8oriITUrP5MK2gJwhJyVHLt4lNQyRWJOsQq7gWrl1CvKeSjADD4t_Zm3AGEYHVcdD3EYydOTQVerpPN2F0KPuItFPbAEZA/s1600/9+trucos.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="157" data-original-width="895" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhggsBrP1jwIu1bR2pOEAVOpRsroCfsSmjhcSSDp-VbS6rmn8oriITUrP5MK2gJwhJyVHLt4lNQyRWJOsQq7gWrl1CvKeSjADD4t_Zm3AGEYHVcdD3EYydOTQVerpPN2F0KPuItFPbAEZA/s400/9+trucos.JPG" width="400" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El País </i>(28/01/2015)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A aquesta voluntat de convertir la pobresa en quelcom <i>cool</i> s'hi suma una apologia constant de l'emprenedoria i la productivitat que es materialitza en articles que disfressen d'autoajuda l'explotació laboral afirmant que "<a href="https://retina.elpais.com/retina/2017/05/30/talento/1496154285_174725.html">no hauries de separar el treball de la teva vida personal</a>" o que "<a href="https://elpais.com/elpais/2016/12/23/buenavida/1482484701_326031.html">l'estrès aporta energia, activa l'organisme i ens fa pensar més de pressa</a>". Segons <a href="https://www.eldiario.es/rastreador/Nesting-trabavaciones-lenguaje-precariedad-Internet_6_711538871.html">Carlos Fernández</a>, professor de sociologia a la UAM, aquestes notícies busquen crear un "discurs ideològic" segons el qual "el treballador ha de responsabilitzar-se més i intensificar la seva activitat".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizfTjEV560bQbQz9mesqfcmSfyUqg2rAjqj0iRRuqAvGDcn0x3lta8Oov9nB-Z-C91YwVsyDonrs3ALIkqi-pCaWJbDUtP5-TL7dZoXGSPU9AQk0Ha6jK6cHNuCApuyc_QxEGtsxDp9KA/s1600/rendimiento.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="263" data-original-width="516" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizfTjEV560bQbQz9mesqfcmSfyUqg2rAjqj0iRRuqAvGDcn0x3lta8Oov9nB-Z-C91YwVsyDonrs3ALIkqi-pCaWJbDUtP5-TL7dZoXGSPU9AQk0Ha6jK6cHNuCApuyc_QxEGtsxDp9KA/s320/rendimiento.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El País</i> (03/06/2017)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilb2NooQWD6fU8nWu8CxxbW0a-tEKNAhCXdXL4ERHjDKqqc1XOCiGHCpAefRlizIxFCOOUOLIkiQiHYZhBqkJgKMVbfUZyeUhwu9g_-42j6o41KFEoM-p4Xt9wEeRWzfrWR0Vk68_-FmY/s1600/estres.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="color: black;"><img border="0" data-original-height="202" data-original-width="896" height="90" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilb2NooQWD6fU8nWu8CxxbW0a-tEKNAhCXdXL4ERHjDKqqc1XOCiGHCpAefRlizIxFCOOUOLIkiQiHYZhBqkJgKMVbfUZyeUhwu9g_-42j6o41KFEoM-p4Xt9wEeRWzfrWR0Vk68_-FmY/s400/estres.JPG" width="400" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El País</i> (26/12/2016)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha vegades en què aquestes notícies responen a interessos molt menys abstractes. És el cas de la següent titular: "<i><a href="https://elpais.com/politica/2016/11/15/actualidad/1479231063_337854.html">Pagar más tasas aumenta el rendimiento de los universitarios, según un estudio</a></i>". La notícia fa referència a un estudi de la <i>Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea)</i>, patrocinada, entre d'altres, per <i>CaixaBank</i> i <i>Santander</i> que, alhora, sumen gairebé el <a href="https://www.elconfidencial.com/comunicacion/2018-02-22/accionistas-grupo-prisa-bancos-consejo-adminsitracion_1525984/">5,5% de les accions de <i>PRISA</i></a>. L'alça del preu en les matrícules afavoreix el programa de préstecs d'aquestes dues entitats bancàries.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA5BhUJmjmpNMuYaj7FUHsREfLO9HquJ-ZBHYDw3AOc5YqX70IkgObCqOn-_jCIDruuExATXY9JN2c9UtbfrGjN3wfswM-Izh81KiuhDKFtSTcmAsKQ7YKtwNbcCd8HW5MOq_A0iTxDiw/s1600/patronos.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="414" data-original-width="779" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA5BhUJmjmpNMuYaj7FUHsREfLO9HquJ-ZBHYDw3AOc5YqX70IkgObCqOn-_jCIDruuExATXY9JN2c9UtbfrGjN3wfswM-Izh81KiuhDKFtSTcmAsKQ7YKtwNbcCd8HW5MOq_A0iTxDiw/s400/patronos.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSMOpJN-c4K5RF3upNvWcHKPgBhDDdlpoIcRCWSPI2CJl8BtLITe-X6kD-1D3uvwuojWqSCGOtGErnOUVlzcysh734MGNBRjhTePLFTftzOpCYmc97lxiMXBEc-r287w63aUnmz9gRnXA/s1600/santander.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="974" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSMOpJN-c4K5RF3upNvWcHKPgBhDDdlpoIcRCWSPI2CJl8BtLITe-X6kD-1D3uvwuojWqSCGOtGErnOUVlzcysh734MGNBRjhTePLFTftzOpCYmc97lxiMXBEc-r287w63aUnmz9gRnXA/s400/santander.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBwqiuz6sLKhnDoYUCeJyIt8CMzactHH_0p0b8UbBXBVB4sJAomK-1n70UIHQXeODU-lhqx67KPzN6tenhDmeD3pfehiLbrSSyZcx11BH4oqPC65o8WlsNMGltU3iMcjgV45B0pocWgU4/s1600/caixabanc.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="508" data-original-width="763" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBwqiuz6sLKhnDoYUCeJyIt8CMzactHH_0p0b8UbBXBVB4sJAomK-1n70UIHQXeODU-lhqx67KPzN6tenhDmeD3pfehiLbrSSyZcx11BH4oqPC65o8WlsNMGltU3iMcjgV45B0pocWgU4/s400/caixabanc.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A tot això s'hi ha sumat la darrera campanya de criminalització del sector del taxi ("<i><a href="https://elpais.com/elpais/2019/01/23/opinion/1548270707_380462.html">Taxi sin control: La violencia y la ocupación de las calles son inaceptables en una democracia</a></i>") combinada amb l'apologia de les plataformes que fomenten els contractes precaris com <i>Uber</i> i <i>Cabify</i> ("<i><a href="https://elpais.com/ccaa/2018/04/06/madrid/1523023256_109816.html">Cabify invita a taxistas, políticos y servicios de movilidad a aparcar sus diferencias y buscar soluciones</a></i>"). Per cert, el nou president de <i>Cabify</i>, el mexicà <i><a href="https://expansion.mx/empresas/2018/02/16/el-mexicano-ricardo-weder-tiene-la-presidencia-global-de-cabify">Ricardo Weder</a></i>, havia treballat anteriorment a <i>HSBC</i>, entitat propietària del 14,4% de les accions de <i>PRISA</i>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>Articles citats (en ordre de citació):</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b style="background-color: white; color: #393939; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; text-align: left;">- </b>"<a href="https://www.clarin.com/opinion/decencia-buscan-basura_0_LOIG4y8tD.html">Pasiones argentinas: La decencia de los que buscan entre la basura</a>", Hernán Firpo, <i>Clarín </i>(01/02/2019).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://info135.com.ar/2019/02/15/macri-enloquecio-cuando-cristina-retuiteo-el-video-viral-de-malas-noticias-y-ordeno-censurarlo/">Macri enloqueció cuando Cristina retuiteó el video viral de «Malas noticias» y ordenó censurarlo</a>", <i>Info135 </i>(15/02/2019).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://www.eldestapeweb.com/fusion-cablevision-telecom-casi-unica-el-mundo-n46478">Fusión Cablevisión- Telecom: (casi) única en el Mundo</a>", Giuliana Fernández, <i>Eldestape</i> (15/07/2018).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://www.infobae.com/politica/2018/12/13/la-pobreza-crecio-al-336-en-la-argentina-y-es-la-mas-alta-de-la-decada-segun-un-informe-de-la-uca/">La pobreza creció al 33,6% en la Argentina y es la más alta de la década, según un informe de la UCA</a>", Martín Dinatale, <i>Infobae </i>(13/12/2018).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- <span style="text-align: justify;">“</span><a href="https://elpais.com/elpais/2016/03/23/tentaciones/1458743983_806662.html" style="text-align: justify;">Friganismo: la última dieta hipster es coger comida de la basura</a><span style="text-align: justify;">”, Paula Móvil, <i>El País </i></span>(24/03/2016)<i>.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<i>- </i><span style="text-align: justify;">“</span><a href="https://elpais.com/economia/2016/10/20/actualidad/1476976764_165251.html" style="text-align: justify;">Job sharing: Yo comparto mi empleo y mi salario</a><span style="text-align: justify;">”, Ana Carbajosa, <i>El País</i> (25/10/2016).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">- "</span><a href="https://elpais.com/economia/2017/06/20/actualidad/1497974126_544774.html" style="text-align: justify;">Comprar casa, coche y hasta ropa ha pasado de moda. Ahora se lleva el alquiler</a><span style="text-align: justify;">”, Gabriele Ferluga, </span><i style="text-align: justify;">El País</i><span style="text-align: justify;"> (20/06/2017).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">- "<a href="https://elpais.com/elpais/2015/01/22/buenavida/1421926098_497439.html">9 trucos para calentar la casa sin encender la calefacción</a>", Damián Ruiz Fájula, <i>El País</i> (28/01/2015).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">- </span>"<a href="https://elpais.com/elpais/2018/01/26/tentaciones/1516967395_033526.html?id_externo_rsoc=TW_CM">Adultos que se alimentan de potitos</a>", Alfonso Álvarez-Dardet, <i>El País</i> (28/01/2018).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://retina.elpais.com/retina/2017/05/30/talento/1496154285_174725.html">No deberías separar el trabajo de tu vida personal</a>", M. Victoria S. Nadal, <i>El País</i> (03/06/2017).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://retina.elpais.com/retina/2017/05/30/talento/1496154285_174725.html">El estrés puede ayudarle a conseguir todo lo que se proponga (si lo usa bien)</a>", Marta Villalba, <i>El País</i> (26/12/2016).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">- "</span><a href="https://www.eldiario.es/rastreador/Nesting-trabavaciones-lenguaje-precariedad-Internet_6_711538871.html">«Sinkie», «job sharing» o «trabacaciones»: palabras simpáticas que enmascaran la precariedad</a>", Jesús Travieso, <i>Eldiario.es</i> (25/11/2017).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/politica/2016/11/15/actualidad/1479231063_337854.html">Pagar más tasas aumenta el rendimiento de los universitarios, según un estudio</a>", Denise Zani, <i>El País</i> (15/11/2016).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://www.elconfidencial.com/comunicacion/2018-02-22/accionistas-grupo-prisa-bancos-consejo-adminsitracion_1525984/">Quién es quién en el baile de accionistas de la Prisa pos-Cebrián</a>", Álvaro García Zarzalejos, <i>El Confidencial</i> (22/02/2018).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/elpais/2019/01/23/opinion/1548270707_380462.html">Taxi sin control</a>", <i>El País</i> (24/01/2019).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/ccaa/2018/04/06/madrid/1523023256_109816.html">La conversación que puede cambiar la movilidad en las ciudades</a>", <i>El País</i> (10/04/2018).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
- "<a href="https://expansion.mx/empresas/2018/02/16/el-mexicano-ricardo-weder-tiene-la-presidencia-global-de-cabify">El mexicano Ricardo Weder tiene la presidencia global de Cabify</a>", <i>Expansión</i> (16/02/2018).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Inspirat en la notícia "<a href="https://www.media.cat/2019/02/18/intenten-censurar-satira-mitjans/">Intenten censurar una sàtira viral sobre el servilisme dels mitjans</a>" de <i>mèdia.cat.</i></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-29098194002483120392019-02-03T02:09:00.004+01:002019-02-03T03:09:49.049+01:00Ebola: de la pandèmia a l'anècdota<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7DlDKHFwwma7vkz67AXgnglnIX5UzjrdJKmEpUwieun7rzz-fHdR79i0mslF7DhGARSyIsAkqYxsbUwf15saE2MQvSuOmwuG6IaePd7utocArUn31EwneCtIbDPzq5ehXnxrE_UcSGJs/s1600/180524154744-ebola-2014-exlarge-169.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="438" data-original-width="780" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7DlDKHFwwma7vkz67AXgnglnIX5UzjrdJKmEpUwieun7rzz-fHdR79i0mslF7DhGARSyIsAkqYxsbUwf15saE2MQvSuOmwuG6IaePd7utocArUn31EwneCtIbDPzq5ehXnxrE_UcSGJs/s400/180524154744-ebola-2014-exlarge-169.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<a href="https://elpais.com/sociedad/2018/12/09/actualidad/1544360926_975805.html">L'epidèmia d'Ebola que afecta República Democràtica del Congo ja és la pitjor de la història del país i la segona del món</a>. Des que <i>El País</i> va informar d'aquest fet, el 10 de desembre de 2018, el nombre de morts ha passat de 283 a 468, segons informa l'<a href="https://www.heraldo.es/noticias/internacional/2019/02/01/el-brote-ebola-rdc-causa-468-muertes-seis-meses-sigue-sin-control-1290394-306.html"><i>Heraldo de Aragón</i></a> (dades de l'1 de febrer). L'Ebola, la terrible malaltia africana que va terroritzar Occident durant el 2014, segueix matant. Tot i que aquest nou brot es va iniciar a les zones rurals, ja ha arribat a la ciutat de <a href="https://elpais.com/internacional/2018/09/05/actualidad/1536151474_425475.html">Butembo</a>, de més de mig milió d'habitants, i <a href="https://elpais.com/sociedad/2019/01/26/actualidad/1548511370_823251.html">amenaça d'expandir-se cap a Rwanda</a>. La situació és especialment crítica a causa de les dificultats d'accés a la zona de màxima infecció, la regió de Kivu, immersa en un conflicte armat que, des del 2004, enfronta al govern central amb grups de guerrillers locals.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx576HEbp4ld88R6qQcwlwbqZ7LLk3ZnA7w5FdIs4fG-8RWUEUjM4At_p03_PeQDV4_ydODaYqiB2dr1m1nWFF7wmsrc7sPt6RyMiYMTQYFzrsaMub7ee4vV2_KyEYrBBxNDc1uupFcpY/s1600/mapa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="391" data-original-width="633" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx576HEbp4ld88R6qQcwlwbqZ7LLk3ZnA7w5FdIs4fG-8RWUEUjM4At_p03_PeQDV4_ydODaYqiB2dr1m1nWFF7wmsrc7sPt6RyMiYMTQYFzrsaMub7ee4vV2_KyEYrBBxNDc1uupFcpY/s320/mapa.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>The Guardian </i>(26/09/2018)</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii3eVzExxwb4YH0DGaOmsNJp7juIlw5bSUX7jXqLJ2jXAKy9CGEVUWA-SJyibJGahYlqxfzl7eTVwInPGxgRX6qq4aJTp93IJMcXItcHdye1wV1WcoHTGZa8wHGFt0HKIWjISMiEI3L4I/s1600/1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="154" data-original-width="886" height="67" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii3eVzExxwb4YH0DGaOmsNJp7juIlw5bSUX7jXqLJ2jXAKy9CGEVUWA-SJyibJGahYlqxfzl7eTVwInPGxgRX6qq4aJTp93IJMcXItcHdye1wV1WcoHTGZa8wHGFt0HKIWjISMiEI3L4I/s400/1.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El País</i> (10/12/2018)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnRIG7Cy0mb2Wk_Tfr08eGbpSqLivkp33PZ1D8rIvtg0S0gDYuQpmzYwhnSkUl8ntDzq7KBZiVarSw34FqQhXVJ4TNUdvf4-_mghZuuyOjTnye88gR9UFQtaLJjKiI7BTZXKuFoLSHx1k/s1600/2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="230" data-original-width="879" height="103" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnRIG7Cy0mb2Wk_Tfr08eGbpSqLivkp33PZ1D8rIvtg0S0gDYuQpmzYwhnSkUl8ntDzq7KBZiVarSw34FqQhXVJ4TNUdvf4-_mghZuuyOjTnye88gR9UFQtaLJjKiI7BTZXKuFoLSHx1k/s400/2.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Heraldo de Aragón</i> (01/02/2019)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Les notícies vinculades a la RDC no acostumen a obrir els noticiaris. Tant és així que la fundació <i>Thomson Reuters</i> va considerar la crisi congolesa com <a href="https://elpais.com/elpais/2019/01/09/planeta_futuro/1547036928_480718.html">el conflicte més "oblidat" del 2018</a>. Però que un tema estigui minoritzat no vol dir que no se'n parli. El que vulgui i tingui temps per fer-ho, podrà informar-se de la situació al país natal del guanyador del darrer Premi Nobel de la Pau, <a href="https://elpais.com/internacional/2018/10/05/actualidad/1538750399_720638.html">Denis Mukwege</a>. Un exemple dels diversos reportatges que s'han pogut llegir a la premsa espanyola sobre aquest tema són "<a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20180819/451363753436/congo-pais-herida-eterna.html"><i>Congo, el país de la herida eterna</i></a>" i "<a href="https://www.lavanguardia.com/internacional/20180821/451390606886/congo-objetivo-siempre-ellas.html"><i>Objetivo: siempre ellas</i></a>" (Xavier Aldekoa, <i>La Vanguardia</i>).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN1TMsmzc-tos6fURCH0Jlt1bLLATWQSvs8Q8BSyGDJ-C40jzc0Pt9ef8d0lNqwDRasYwrarE2usQSfx-qAfHYZGexRoqUHiODuctybHR6t4xJvbajcOAu1hpP-DYhvhe-YMUP5FfdQ2U/s1600/3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="114" data-original-width="852" height="52" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN1TMsmzc-tos6fURCH0Jlt1bLLATWQSvs8Q8BSyGDJ-C40jzc0Pt9ef8d0lNqwDRasYwrarE2usQSfx-qAfHYZGexRoqUHiODuctybHR6t4xJvbajcOAu1hpP-DYhvhe-YMUP5FfdQ2U/s400/3.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El País </i>(11/01/2019)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Centrant-nos en el cas de concret de l'epidèmia d'Ebola podem veure que, durant l'any passat, a <i>El País</i> es van publicar un total de 26 notícies amb la paraula "Ebola" al titular. Aquesta dada contrasta amb la de les 394 notícies publicades el 2014. Si comparem el nombre de morts per aquesta malaltia amb el de notícies, podem observar certa proporció. Però si ens centrem en l'evolució per trimestres, veiem que, a partir del moment en què l'Ebola va saltar la frontera del Mediterrani, el nombre de notícies va augmentar dràsticament. Només entre els dies 6 i 10 d'octubre de 2014 van sortir a la llum 53 escrits relacionats amb el contagi de la infermera Teresa Romero. Un d'ells, centrat en les declaracions d'un dels veïns de la malalta ("<i><a href="https://elpais.com/politica/2014/10/08/actualidad/1412797316_314339.html">Se alejó de nosotros paseando el perro como si sospechase algo</a></i>") ens indica el nivell de paranoia al que es va arribar. 53 informacions en deu dies centrades en una persona infectada davant 28 dedicades a 468 morts. En resum: 0'05 notícies per mort africà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9_scLuVkn_YLTU76epmyD2ZUBA4DWiuVr0kHTkYSwAgka40RxS2r75KVqKxX2P2PsrkA3PibxsVUlqVLS0WS4OONEGdRun4xmNUokLMVL4Q541lmWiuBoWu2r2tU18E5U7fk2e345cmo/s1600/4.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="593" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9_scLuVkn_YLTU76epmyD2ZUBA4DWiuVr0kHTkYSwAgka40RxS2r75KVqKxX2P2PsrkA3PibxsVUlqVLS0WS4OONEGdRun4xmNUokLMVL4Q541lmWiuBoWu2r2tU18E5U7fk2e345cmo/s400/4.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Simó a partir de dades de <i>El País </i>(02/02/2019)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSdKgLcHMromVgA4jplzn-9sCHI4M5UU89GWWnzTu8HPKN-motE2Zh_yCuVwtSBc0CkY3OjPbLhAAMkWAGvXzo96ExeSilq5B6_9QxpgVecucc4XRIaLTFMGmQQA-tLIVJQesYx3u0j1k/s1600/5.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="364" data-original-width="508" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSdKgLcHMromVgA4jplzn-9sCHI4M5UU89GWWnzTu8HPKN-motE2Zh_yCuVwtSBc0CkY3OjPbLhAAMkWAGvXzo96ExeSilq5B6_9QxpgVecucc4XRIaLTFMGmQQA-tLIVJQesYx3u0j1k/s400/5.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Simó a partir de dades de <i>El País </i>(02/02/2019)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"<i><a href="https://elpais.com/sociedad/2014/08/10/actualidad/1407690139_061315.html">Solo despertamos cuando la amenaza afecta a países desarrollados</a></i>" deia José María Martín Moreno, assessor de l'OMS, en una entrevista concedida a <i>El País</i>. El 21 d'octubre de 2014 apareixia aquest altre titular: "<a href="https://elpais.com/politica/2014/10/21/actualidad/1413903304_442773.html"><i>Teresa Romero, curada de ébola</i></a>". Amb l'entrada del nou any, el ritme de notícies decreixeria a marxes forçades i el 2015 el nombre d'informacions amb la paraula "Ebola" al titular passaria a ser de 74. Dos titulars d'aquell any ens ajuden a comprendre les dues cares de la moneda: "<i><a href="https://elpais.com/ccaa/2015/01/24/madrid/1422115358_398548.html">Alma, el nuevo perro adoptado de Teresa Romero y su marido</a></i>" (24 de gener de 2015) i "<i><a href="https://elpais.com/politica/2015/02/04/actualidad/1423077111_081802.html">Aumentan los casos de ébola en Sierra Leona, Guinea y Liberia</a></i>" (4 de febrer de 2015). L'Ebola ja no era un problema per al primer món.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih-bmBHPLYg-bKxQ5zVMbuEa2yLD47DKnRpV2F3sRY1u8kLL619nRyQz47mznTFPBaRcoTWaBHyudC8Vx4EnbXarXte19ufclwB2_wndcKM10F0gbB1Tw6oCgWDA80mW7xpuO5xN69cjs/s1600/6.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="481" data-original-width="593" height="323" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih-bmBHPLYg-bKxQ5zVMbuEa2yLD47DKnRpV2F3sRY1u8kLL619nRyQz47mznTFPBaRcoTWaBHyudC8Vx4EnbXarXte19ufclwB2_wndcKM10F0gbB1Tw6oCgWDA80mW7xpuO5xN69cjs/s400/6.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El País</i> (24/01/2015)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRYhMELooM0i6z_oBVJ9Jg0OuapmEqpGnvs6arT2QprJkFZrbGOA1glNkP9NaKZavoa4duUY3gciXpF7r4aH72uwuMpqH4sZY5uegKV4C2oRg52GV6LNLrWluqyIPjnNHvd07T6kUJ9i0/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="149" data-original-width="854" height="68" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRYhMELooM0i6z_oBVJ9Jg0OuapmEqpGnvs6arT2QprJkFZrbGOA1glNkP9NaKZavoa4duUY3gciXpF7r4aH72uwuMpqH4sZY5uegKV4C2oRg52GV6LNLrWluqyIPjnNHvd07T6kUJ9i0/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El País</i> (04/02/2015)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<b>Articles citats (en ordre de citació):</b></div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/sociedad/2018/12/09/actualidad/1544360926_975805.html">La epidemia de ébola que sufre el Congo es ya la peor de toda su historia</a>", José Naranjo, <i>El País</i> (10/12/2018).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.heraldo.es/noticias/internacional/2019/02/01/el-brote-ebola-rdc-causa-468-muertes-seis-meses-sigue-sin-control-1290394-306.html">El brote de ébola en RDC causa 468 muertes en seis meses y sigue sin control</a>", Irene Escudero (EFE), <i>El Heraldo </i>(01/02/2019).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/internacional/2018/09/05/actualidad/1536151474_425475.html">El ébola llega a una gran ciudad de Congo</a>", José Naranjo, <i>El País </i>(05/09/2018).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/sociedad/2019/01/26/actualidad/1548511370_823251.html">El ébola amenaza con saltar las fronteras del Congo</a>", José Naranjo, <i>El País </i>(26/01/2019).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/elpais/2019/01/09/planeta_futuro/1547036928_480718.html">Las crisis más olvidadas de 2018</a>", <i>El País</i> (11/01/2019).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/internacional/2018/10/05/actualidad/1538750399_720638.html">Mukwege: el disidente que decidió rechazar la violencia</a>", Gemma Parellada, <i>El País</i> (05/10/2018).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20180819/451363753436/congo-pais-herida-eterna.html">Congo, el país de la herida eterna</a>", Xavier Aldekoa, <i>La Vanguardia</i> (19/08/2018).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.lavanguardia.com/internacional/20180821/451390606886/congo-objetivo-siempre-ellas.html">Objetivo: siempre ellas</a>", Xavier Aldekoa, <i>La Vanguardia</i> (21/08/2018).</div>
<div style="text-align: left;">
- “<a href="https://elpais.com/politica/2014/10/08/actualidad/1412797316_314339.html">Se alejó de nosotros paseando el perro como si sospechase algo</a>”, Elisa Silió, <i>El País</i> (08/10/2014).</div>
<div style="text-align: left;">
- “<a href="https://elpais.com/sociedad/2014/08/10/actualidad/1407690139_061315.html">Solo despertamos cuando la amenaza afecta a países desarrollados</a>”, Jaime Prats, <i>El País </i>(10/08/2014).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/politica/2014/10/21/actualidad/1413903304_442773.html">Teresa Romero, curada de ébola</a>", Elena G. Sevillano, <i>El País</i> (21/10/2014).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/ccaa/2015/01/24/madrid/1422115358_398548.html">Alma, el nuevo perro adoptado de Teresa Romero y su marido</a>", EFE, <i>El País</i> (24/01/2015).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/politica/2015/02/04/actualidad/1423077111_081802.html">Aumentan los casos de ébola en Sierra Leona, Guinea y Liberia</a>", <i>El País</i> (04/02/2015).</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b>Fonts de documentació:</b></div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.youtube.com/watch?v=4uArRzwKHvE&has_verified=1">Congo and Africa's World War: Crash Course World History 221</a>", John Green, <i>CrashCourse</i> (16/01/2015).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.isglobal.org/ebola">Ébola: dos años y 11.300 muertes después</a>", <i>Instituto de SaludGlobal Barcelona</i> (17/03/2016).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.theguardian.com/world/2018/sep/26/drc-resumes-battle-against-ebola-after-militia-attack">DRC resumes battle against Ebola after militia attack</a>", Jason Burke, <i>The Guardian </i>(26/09/2018).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://elpais.com/elpais/2018/12/10/planeta_futuro/1544439190_027378.html">Si hay vacunas y protocolo ¿por qué este brote de ébola está siendo el más mortal?</a>", Luis Encinas i Adelaida Sarukhan, <i>El País</i> (13/12/2018).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.who.int/ebola/situation-reports/drc-2018/en/">Ebola situation reports: Democratic Republic of the Congo</a>", <i>World Health Organization </i>(27/01/2019).</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b>Eines de cerca:</b></div>
<div style="text-align: left;">
- Arxiu web de <i>El País</i>: <a href="https://elpais.com/archivo/">https://elpais.com/archivo/</a></div>
</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-4604029357329254552019-01-15T23:09:00.002+01:002019-01-21T19:13:47.277+01:00La venda del 'Grupo Zeta': una batalla política<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaAvj8qaq4EJLnSpGv6AzTJ68liBfRg3LVux0th_VAULx1OGHyDWMP2xgh8UTV8M9lrMRR4WcmkkGYlRiDtF7OHowvtdyK6RPpLlFxt2g8ihGSeHZY6XqeCLbyWEmf3HNyvhUJ61kiCDw/s1600/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="830" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaAvj8qaq4EJLnSpGv6AzTJ68liBfRg3LVux0th_VAULx1OGHyDWMP2xgh8UTV8M9lrMRR4WcmkkGYlRiDtF7OHowvtdyK6RPpLlFxt2g8ihGSeHZY6XqeCLbyWEmf3HNyvhUJ61kiCDw/s400/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" width="400" /></a></div>
<br />
“<a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/caixabank-intenta-desfer-se-delperiodico-pero-que-no-el-compri-jaume-roures/">CaixaBank vol desfer-se d’El Periódico però impedir que el compri Jaume Roures</a>”, aquest era el titular d’una notícia publicada pel digital <i>VilaWeb</i> el passat 11 de gener. La informació començava amb una anàlisi de la situació crítica del <i>Grupo Zeta</i> i, més concretament, de la seva principal publicació: <i>El Periódico</i>. <i>VilaWeb</i> centra gran part de la informació en destacar la caiguda del nombre d'exemplars venuts, de 79.063 (OJD, 2011) a 31.970 (OJD, 2018), durant el període d'Enric Hernàndez com a director del diari. També fa referència a l'exclusiva de <i><a href="http://vertele.eldiario.es/noticias/RTVE-Hernandez-Periodico-Catalunya-TVE_0_2084491543.html?_ga=2.92945051.783597532.1547380132-883594458.1547380132">Vertele</a></i> segons la qual Rosa María Mateo hauria ofert a Hernàndez la direcció de TVE.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPGXHnpBtrLKAJYYTDmWAqzOlkx4wXlEks3xe9HDEFBuL4zO-xrQbPnWnMPpHYr0N3y7nEsvdj28ki6Iuh12ltEJRCqo8VtMzP3YtGD2nuu3k6ZMiOP0F1cD6RX_hepEcKfnAoQxwn_Q/s1600/VilaWeb.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="162" data-original-width="948" height="66" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPGXHnpBtrLKAJYYTDmWAqzOlkx4wXlEks3xe9HDEFBuL4zO-xrQbPnWnMPpHYr0N3y7nEsvdj28ki6Iuh12ltEJRCqo8VtMzP3YtGD2nuu3k6ZMiOP0F1cD6RX_hepEcKfnAoQxwn_Q/s400/VilaWeb.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>VilaWeb</i> (11/01/2019)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjewFfHSNMsAIpck7bFQ83SjxH2UGkR5Ds2nw2N0n72X0ia0EBEH8aVZgNAhoaqMaDZLrne6LMv_p_si-kWhY1QA5CicbW2e0RRBBObXXHF-tC4ZU8YVGxUCGM-LXfQULSgykQM8qGqsos/s1600/vertele.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="150" data-original-width="623" height="96" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjewFfHSNMsAIpck7bFQ83SjxH2UGkR5Ds2nw2N0n72X0ia0EBEH8aVZgNAhoaqMaDZLrne6LMv_p_si-kWhY1QA5CicbW2e0RRBBObXXHF-tC4ZU8YVGxUCGM-LXfQULSgykQM8qGqsos/s400/vertele.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Vertele</i> (10/01/2019)</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però centrem-nos ara en el cas que ens ocupa, la venta del <i>Grupo Zeta. </i>Durant els darrers anys, aquest grup mediàtic ha intentat salvar-se buscant l’ajuda dels bancs. El primer crèdit, firmat el 2009 per un valor de 254 milions d’euros, era considerat per <i>El Periódico</i> com un acord que els situava en “<a href="https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20090318/zeta-firma-con-24-entidades-un-credito-de-245-millones-43702">immillorables condicions per fer front al futur econòmic i consolidar-se com un dels grups de comunicació més importants d’Espanya</a>”. </div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ynDSb3cs-3xJ4dhu6rm84CGC4b4E9DQ2Kzdzgo_eo7aSXwuN6NtMWfQzUKayhcjAfqogh95pwEYOmOQAbUgi0mqt_BkDCbAgfOPuLGIpefmg0HmJVpxLe_wtsexiOvfQbhW5iz7v8os/s1600/elPeriodico.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="207" data-original-width="631" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ynDSb3cs-3xJ4dhu6rm84CGC4b4E9DQ2Kzdzgo_eo7aSXwuN6NtMWfQzUKayhcjAfqogh95pwEYOmOQAbUgi0mqt_BkDCbAgfOPuLGIpefmg0HmJVpxLe_wtsexiOvfQbhW5iz7v8os/s400/elPeriodico.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Zeta firma con 24 entidades un crédito de 245 millones",<br />
<i>El Periódico</i> (18/03/2009) </td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Tot i això, la situació no va millorar i a aquest crèdit el van seguir dos refinançaments milionaris, un ERE de 135 treballadors, la venda d’<i>Ediciones B</i> i el tancament de <i>Tiempo</i> i <i>Interviú</i>. És per això que Antonio Asensio Mosbah, president del <i>Grupo Zeta</i>, ha decidit vendre l’empresa que va heretar del seu pare. Els principals interessats en la compra han estat Jaume Roures (<i>Mediapro</i>) i Javier Moll (<i>Prensa Ibérica</i>). Però l’elevat deute ha situat el grup mediàtic en un estat de dependència econòmica que permet a <i>CaixaBank</i> (una de les principals entitats prestadores) decidir sobre el seu futur. Segons informa <a href="https://www.eldiario.es/economia/Caixabank-Henneo-Zeta-Sanchez-Moll_0_855665290.html"><i>Eldiario.es</i></a>, l’entitat financera està disposada a perdonar un 50% del deute acumulat a canvi de què l’opció més suculenta, els 65 milions d’euros que ofereix Roures, sigui rebutjada. La possibilitat que <i>El Periódico</i> passi a mans d’un empresari afí a l’independentisme preocupa i molt. El mitjà digital parla d’una reunió d’alt nivell a la Moncloa on es va demanar a Javier Moll, president del grup <i>Prensa Ibérica</i> (<i>Diari de Girona, Regió 7, Faro de Vigo</i>) que millorés la seva oferta de compra. Altres mitjans com <i>El Confidencial Digital</i> parlen directament de “<a href="https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/medios/presiones-moncloa-javier-moll-compre-grupo-zeta/20190108183336120183.html">pressions</a>” per part del govern espanyol.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgylDkpMoVOwRve97ov6RVMJvcZgXpMMPG3HrZPsAiG_qfx0JLllpLpaLfWcVUk0VDq9brDkmyGT3dNfJ9c_a6rbLoyY-b21KU9lb1UqfseSb84rrYtWkggzVMz-32zSvURbyab-YbNz1I/s1600/moncloa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="176" data-original-width="640" height="110" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgylDkpMoVOwRve97ov6RVMJvcZgXpMMPG3HrZPsAiG_qfx0JLllpLpaLfWcVUk0VDq9brDkmyGT3dNfJ9c_a6rbLoyY-b21KU9lb1UqfseSb84rrYtWkggzVMz-32zSvURbyab-YbNz1I/s400/moncloa.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Caixabank se reúne con Henneo para la venta de Zeta tras la operación fallida con Prensa Ibérica",<br />
<i>Eldiario.es</i> (10/01/2019)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcp2qoyK9q4C_HbDcdxKvg8vJXDzxkyBNhLq3YkRTrlOiym6ewIgcNrxaQ9_GPWwU1XrMBzIN_7PrgmDv1bvxNiLcGYowmjQqePna-Nfaqn6jQfYMczlho3b9Go0PMDblytkfQt1wgAmk/s1600/elconf.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="181" data-original-width="1230" height="58" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcp2qoyK9q4C_HbDcdxKvg8vJXDzxkyBNhLq3YkRTrlOiym6ewIgcNrxaQ9_GPWwU1XrMBzIN_7PrgmDv1bvxNiLcGYowmjQqePna-Nfaqn6jQfYMczlho3b9Go0PMDblytkfQt1wgAmk/s400/elconf.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El Confidencial Digital</i> (09/01/2019)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
Finalment, Moll es va negar a moure fitxa i ara els preferits de la banca són els grups <i>Henneo</i> (<i>Heraldo de Aragón, 20 minutos</i>) i <i>Vocento</i> (<i>ABC</i>). <i>Eldiario.es</i> afirma que <i>Henneo</i>, propietat de la familia Yarza, es quedaria amb <i>El Periódico</i> i <i>Sport</i> mentre que <i>Vocento</i> es faria càrrec de la resta de mitjans que integren el <i>Grupo Zeta</i>, els diaris regionals <i>El Periódico de Aragón, El Periódico de Extremadura, Mediterráneo, Córdoba</i> i <i>La Crónica de Badajoz</i>. Tot i això, la negativa d'Asensio a vendre l'empresa per parts complicaria aquesta operació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Roures i Benet</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aclarits ja els interessos de la banca i l'Estat pel que fa al futur del <i>Grupo Zeta</i>, ens queda parlar dels motius que han portat als fundadors de <i>Mediapro</i> a llençar una oferta tan elevada. Per entendre-ho caldria remuntar-nos al febrer de l'any passat quan <a href="https://www.elespanol.com/economia/medios/20180213/roures-mitad-mediapro-millones-poder-comprar-liga/284722085_0.html">Roures i Benet van vendre el 53% de la seva empresa al fons d'inversió xinès <i>Orient Hontai Capital</i> (<i>OHC</i>) per un valor de 900 milions d'euros</a>. Amb aquesta quantitat a la butxaca, els 65 milions oferts a Asensio Mosbah semblen poca cosa. També és important tenir en compte el rumor que situa a <a href="https://www.sport.es/es/noticias/opinion/bomba-que-puede-estallar-can-barca-7203116">Tatxo Benet com a futur candidat a la presidència del Barça</a>, la propietat de l'<i>Sport</i> seria un important trampolí per convertir-lo en el successor de Josep Maria Bartomeu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw8ezJGmNLZssVB8QEr72ykRUmWFU0TX-BwHpxR-h4M8ZpJmDSjI-jzdtXiWhY1BC9mnRjHkCqlQ5p8LTpbHod_IBNmrJxyyoxEKhjYmVaWFiwxPj74kT4Qfe7IZ6TYEKRQQlvSXrxIIU/s1600/roures.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="415" data-original-width="672" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw8ezJGmNLZssVB8QEr72ykRUmWFU0TX-BwHpxR-h4M8ZpJmDSjI-jzdtXiWhY1BC9mnRjHkCqlQ5p8LTpbHod_IBNmrJxyyoxEKhjYmVaWFiwxPj74kT4Qfe7IZ6TYEKRQQlvSXrxIIU/s320/roures.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>El Español</i> (13/02/2018)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b>Articles consultats:</b></div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/caixabank-intenta-desfer-se-delperiodico-pero-que-no-el-compri-jaume-roures/">CaixaBank vol desfer-se d’El Periódico però impedir que el compri Jaume Roures</a>", <i>VilaWeb</i> (11/01/2019).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="http://vertele.eldiario.es/noticias/RTVE-Hernandez-Periodico-Catalunya-TVE_0_2084491543.html?_ga=2.92945051.783597532.1547380132-883594458.1547380132">Rosa María Mateo ofrece a Enric Hernàndez, director de El Periódico de Catalunya, la dirección de TVE</a>", Vanesa Rodríguez, <i>Vertele</i> (10/01/2019).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20090318/zeta-firma-con-24-entidades-un-credito-de-245-millones-43702">Zeta firma con 24 entidades un crédito de 245 millones</a>", <i>El Periódico</i> (18/03/2009).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.eldiario.es/economia/Caixabank-Henneo-Zeta-Sanchez-Moll_0_855665290.html">Caixabank se reúne con Henneo para la venta de Zeta tras la operación fallida con Prensa Ibérica</a>", <i>Eldiario.es</i> (10/01/2019).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/medios/presiones-moncloa-javier-moll-compre-grupo-zeta/20190108183336120183.html">Presiones desde Moncloa a Javier Moll para que compre el Grupo Zeta</a>", <i>El Confidencial Digital </i>(09/01/2019).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.elespanol.com/economia/medios/20180213/roures-mitad-mediapro-millones-poder-comprar-liga/284722085_0.html">Roures vende el 53% de Mediapro a Hontai Capital por 900 millones para financiar los derechos de la Liga</a>", Fernando Cano, <i>El Español</i> (13/02/2018).</div>
<div style="text-align: left;">
- "<a href="https://www.sport.es/es/noticias/opinion/bomba-que-puede-estallar-can-barca-7203116">La bomba que puede estallar en Can Barça</a>", Joan Vehils, <i>Sport</i> (15/12/2018).</div>
</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-14971452876868125372018-11-19T13:39:00.002+01:002018-11-19T23:27:25.773+01:00Lara<div style="text-align: justify;">
I és mirant <i>Doctor Zhivago</i> que m'escandalitzo davant la brutalitat de la massa cruel. Aquell pobre metge, culte i refinat, torna a casa per esdevenir víctima d'homes bruts, ximples i lletjos, de bolxevics. Pobre doctor! Ai dels esperits elevats aixafat per la xusma!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Penso això a Vilassar de Mar, des del meu sofà, amb la panxa plena i una cigarreta a la boca. Penso això acotxat per les tendres urpes de l'estat del benestar. Penso això i després em plantejo que, al Sant Petesburg de 1917, eren pocs els que podien gaudir d'un sofà i tres contundents àpats al dia. De nèixer en aquells temps, servidor haguera estat, molt probablement, un d'aquells pàries que, en la seva voluntat de venjança, hauria aprofitat qualsevol ocasió per humiliar a un home net, llest i guapo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les coses maques, els poemes, la il·lusió i el plaer sempre han estat patrimoni dels afortunats. Sempre ha estat així. I ara que els rics ens han deixat tenir televisors de plasma jo, net de taxista i camioner, ploro pels infortunis d'un metge zarista. Som massa i massa morirem. La revolució queda massa lluny, visca el <i>kitsch</i>!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGNhchBUPmMvw5KA3i-ZT0vEy9Tnzg3xmNZFZ9IcOswuYAH4kfaR7r92vhna5pMMWbbvAK-r6U867Hfyd6PThXStbkWnEmIwOupSqk5fi9Ma1ERAOvUuLH6ErX-s9jroo_0hIAIOjt94Y/s1600/doctor_zhivago_cartel.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="700" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGNhchBUPmMvw5KA3i-ZT0vEy9Tnzg3xmNZFZ9IcOswuYAH4kfaR7r92vhna5pMMWbbvAK-r6U867Hfyd6PThXStbkWnEmIwOupSqk5fi9Ma1ERAOvUuLH6ErX-s9jroo_0hIAIOjt94Y/s400/doctor_zhivago_cartel.png" width="400" /></a></div>
<br /></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-83806671186262487302018-10-25T21:46:00.001+02:002018-10-25T21:46:09.155+02:00Allò que no sé com escriurePoques coses són menys valuoses que un diari caducat. I no em refereixo a aquells exemplars arcaics i groguencs que hom custodia en calaixos plens de pols per rememorar efemèrides oblidades. Parlo dels tabloides vulgars que, després de ser regalats a l'engròs en alguna estació ferroviària, són abandonats a la seva sort. Als temps de Twitter, la informació caduca més ràpid que les fruites.<br />
<br />
Però hi ha quelcom que sovint passa desapercebut en aquests rebregats fulls de paper: la seva elegància. Una elegància discreta que, un cop abandonats, els permet prosseguir el seu viatge a través de l'R1. De la grisor metropolitana als misteris onírics que amaga la frontera francesa i el tan mitificat Empordà. Una elegància amb la qual, en certa forma, m'hi sento identificat. Groc i ferèstec com els articles ignorats.Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-30029883712762523832018-10-05T01:46:00.000+02:002018-10-05T01:46:18.990+02:00Vichy Catalán<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMCN2I-hEZ6JdwU-w77nntY4rzD94o8CMJ2ZH-PQDozZq26sYi-kDGO7Ng-oRbL175vrhf6-6bT4CiJplUW2OzyYfMgeGLSsDH5XBotTwaNmPxgDaNZF3yHitWdxFIY0cE_PcJ3xPVnkA/s1600/sellos-de-argelia-1941-mariscal-petain-1-valor-correo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMCN2I-hEZ6JdwU-w77nntY4rzD94o8CMJ2ZH-PQDozZq26sYi-kDGO7Ng-oRbL175vrhf6-6bT4CiJplUW2OzyYfMgeGLSsDH5XBotTwaNmPxgDaNZF3yHitWdxFIY0cE_PcJ3xPVnkA/s200/sellos-de-argelia-1941-mariscal-petain-1-valor-correo.jpg" width="200" /></a></div>
Durant el primer aniversari de la frustrada creuada dels somriures, el Mariscal Torra ordenà als cavallers de la porra sortir a mossegar el culet d'uns estudiants revisionistes que varen atrevir-se -quina blasfèmia!- a negar el mantra lacrimogen dels autonomistes ensopits. Qui vol revolucions podent comprar llacets? L'oligarquia del seny dorm tranquil·la. Seguim.<br />
<br />
<br />Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-430239003304806932018-07-20T05:24:00.001+02:002018-07-20T16:28:30.091+02:00Moral de 'xiringuito'<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Baret, guingueta, barracó o quiosquet són només un exemple de les mil i una rebuscades formes que té la llengua de Pompeu Fabra per referir-se a una mateixa cosa: els <i>xiringuitos</i>. Aquests tipus de locals, que entre els mesos de juny i agost s'apoderen de totes les platges de la nostra geografia, representen un dels màxims exponents de la decadència a la qual pot arribar l'espècie humana. La seva aparent bellesa, molts cops esquitxada per reminiscències d'un Hawaii idealitzat, contribueix a una imatge de fals luxe que es veu confirmada amb els escandalosos preus de les begudes que s'hi ofereixen. Però rere aquesta capa <i>chic</i> i pretensiosa s'hi amaguen els trets més característics d’aquell horterisme del qual tots som víctimes durant l'estiu. Parlo de les xancles, l'olor de crema solar i la sorra entre els dits. Parlo dels bronzejats excessius, el greix dels entrepans, el paper de plata i aquella suor perpetua i ineludible. Parlo de l'alegria desfasada i rutinària dels que, setmanes abans, eren tristes i grises bestioles d'oficina.</span></span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Tots els<i> xiringuitos,</i> cap se n'escapa, segueixen la mateixa lògica i funcionament. L'amo és sempre una persona de certa edat que fuma. Normalment ho fa en una taula, apartada de la multitud, que esdevé una espècie de llotja presidencial des d'on ordena i gestiona tot allò que l'envolta. La plantilla de treballadors, variable depenent de les dimensions i la concurrència de l'establiment en qüestió, està formada per diverses noies joves i una figura imprescindible: el cambrer argenti. El motiu pel qual la nacionalitat dels assalariats masculins és sempre la mateixa segueix sent un misteri. Les males llengües parlen d'una xarxa criminal que s'encarrega de segrestar milers d'estudiants de Psicologia de Buenos Aires per a la seva explotació com a cambrers a la costa catalana. Sigui com sigui, cal reconèixer que els suposats traficants de persones tenen un gust força refinat pel que fa l'estètica; motiu pel qual les seves víctimes són sempre els joves més guapets i atlètics de la desembocadura del Río de la Plata.</span></span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"></span></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgohwi0iXWNlA83UoYNLrZS5Y5Rm_rMurGhR78DOIHFB7c6_FmED9r7TeY4fD1JCkEz_6bthh-m86wME6j_MTMnvMLTIHFQaDhWJGzmh0u51fzcj-5UpqCg08bvZQe_lyaVQFSTg-kk7_o/s1600/30601857_1142248512583834_5456834727858143232_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="653" data-original-width="1080" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgohwi0iXWNlA83UoYNLrZS5Y5Rm_rMurGhR78DOIHFB7c6_FmED9r7TeY4fD1JCkEz_6bthh-m86wME6j_MTMnvMLTIHFQaDhWJGzmh0u51fzcj-5UpqCg08bvZQe_lyaVQFSTg-kk7_o/s400/30601857_1142248512583834_5456834727858143232_n.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="background-color: white; color: #393939; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 10.4px;">"Cadaqués 1969"</i><span style="background-color: white; color: #393939; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 10.4px;">, Xavier Miserachs</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">En caure la nit, es manifesta, amb més ímpetu encara, la decadència a la qual em referia amb anterioritat. És aleshores quan apareixen uns individus d'allò més característics que, en grups d'entre quatre i dotze persones, ocupen la majoria de cadires i monopolitzen el so ambient. Es tracta de grups d'amics que ja superen la quarantena i que escullen aquests tipus d'espais per rememorar vells i idealitzats estius de joventut. Les seves pells, un xic maltractades per l'edat, enrogeixen al ritme en què els gots es buiden i els cendrers es van omplint de groguencs filtres de <i>Malboro</i>. A mesura que passen les hores, el volum de les seves veus augmenta de forma inversament proporcional a la coherència de les frases que pronuncien. Enmig de tant bucòlica escena nocturna, un servidor s'enfonsava en les aigües tèrboles d'un amarg gintònic en companyia de tres amics. Les confessions que nosaltres, tendres èmuls dels nostres companys de terrassa, vàrem compartir entre fum i cartes les deixarem per un altre dia.</span></span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"></span></span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"></span></span>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">Devien ser les dues de la matinada quan el regent del xiringuito va donar permís als cambrers per seure a descansar una estona. L'argentí, un ros melenut i amb bigoti, degustava una cervesa mentre deixava anar banalitats diverses. Però jo no vaig poder escoltar aquelles banalitats, ja no estava allí, era molt lluny, pres en els ulls d'una de les seves companyes de feina. Desconeixia el seu nom i d'ella només recordava que, anys enrere, havia estudiat al meu institut. No em va reconèixer; jo a ella sí. La seva malaurada fama es devia a certes fotografies de caràcter eròtic que algun exnòvio pervers havia difós com a revenja passional o quelcom per l'estil. Les proves del delicte, rebudes per tots i cada un dels estudiants del centre, no van impedir que el responsable en sortís impune. No és molt difícil suposar que aquests fets havien perseguit la pobra noia durant els més de cinc anys que havien passat des d'aleshores. Quan dic que em vaig perdre en els seus ulls vull dir que, en certa forma, m'hi vaig empantanegar. Ni ella era cap nimfa ni aquesta pretén ser la descripció d'un poeta enamoradís. En aquella mirada, esquiva com la dels nens esporuguits, s'hi podia veure l'espessa buidor que deixen les llàgrimes mai plorades. El seu somriure forçat, carregat de dolor i incomprensió, donava a l'estampa un toc encara més sòrdid.</span></span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"></span></span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"></span></span>
<span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;">No sabia on ficar-me. Em sentia culpable. Còmplice de la massa cruel, de l'exèrcit dels mediocres i els miserables. Covard com aquells homes que, davant la injustícia, resten sords, cecs i muts. No em sentia culpable, ho era. La responsabilitat la compartiem entre tots, doncs la nostra moral era la de l’hedonisme, la del mirar cap endavant, la del xiringuito i la tranquilitat. Ningú semblava disposat a voler mirar enrere, a recordar a aquella cambrera, víctima del moralisme i l’<i>omertà</i>. No vaig dir-li res, de què podria servir? Més enllà, fosc i impassible, el mar prosseguia la seva monòtona cançó. Potser ell podria perdonar-me, potser ell podria perdonar-nos.</span></span><br />
<span style="font-family: "arial";"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 14.6667px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></span>
</div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-38946981725104790522018-05-07T02:44:00.000+02:002018-05-08T22:55:29.732+02:00Vencedors i vençuts<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ETA s'ha dissolt sense pena ni glòria. L'efecte ha estat el mateix que el d'aquelles notícies que, per molta importància que se'ls vulgui donar, s'esvaeixen com l'escalfor d'un cafè al gener.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La dissolució d'aquesta formació terrorista ha estat capaç de revelar la part més fosca de les dues Espanyes: una dreta obsessionada, al més pur estil dels <i>nazarenos</i>, amb la penitència a través del càstig i una esquerra idealista capficada en la recerca de mites romàntics als quals admirar i justificar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Kapuściński tenia raó. No hi ha bons i dolent, hi ha botxins i víctimes. Potser valia la pena lluitar pel paradís socialista. Però la violència en mans dels imbècils (qualitat comú dins el gènere humà) resulta força perillosa. Les armes i el poder conformen l'essència de la perversió contra la qual ETA prometia lluitar i de la que va acabar impregnant-se. Víctimes transformades en botxins. Si matar és un acte irreversible, qui pot considerar-se amb dret a fer-ho?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L'Estat matava i matarà, ETA ja no. Vencedors i vençuts. Botxins que n'executen d'altres.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/w6ksbySayHo/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/w6ksbySayHo?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Joan Simó</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: right;"><br /></span></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-50150975208655500482018-04-25T00:28:00.001+02:002018-04-25T00:35:17.995+02:00Cao de Benós: “Tots els meus amics nord-coreans són feliços, no puc dir el mateix dels espanyols”<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El país de Kim Jong Un és, encara avui, una gran incògnita. Deia Ramón Campoamor que <i>"nada es verdad ni mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira"</i> i, per un dia, em decideixo a mirar el món des del cristall més roig possible, el nord-coreà. És un divendres gris, trist. Plou. El viatge fins a Tarragona se'm fa llarg. Dino de pressa i malament en un bar de la Rambla Nova i em dirigeixo cap al <i>Pyongyang café</i>. Allí m'espera <b>Alejandro Cao de Benós</b>, president de l'Associació d'Amistat amb Corea del Nord i delegat honorífic del seu govern.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi5qtZNqWxfB5a68JMQ62V7uH4SVubh1AediJo1cMpdMDEuDrBRo4RUiYweLFWrVSUFEh4pATLp3c64qFSnIHBE6fSvc_OuWdRrsJXufRaYtyWJMRuvgt2GAfbzEa759EPLwWAbziMRpE/s1600/IMG-20180126-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi5qtZNqWxfB5a68JMQ62V7uH4SVubh1AediJo1cMpdMDEuDrBRo4RUiYweLFWrVSUFEh4pATLp3c64qFSnIHBE6fSvc_OuWdRrsJXufRaYtyWJMRuvgt2GAfbzEa759EPLwWAbziMRpE/s400/IMG-20180126-WA0008.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tinc entès que també és una estrella del karaoke.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">M’agrada la música. Vaig estudiar solfeig durant quatre anys al conservatori de Tarragona. Diuen que tinc bona veu i m’han fet cantar en més d’una ocasió a la televisió coreana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És un personatge públic?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Acostumo a sortir a la premsa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Deu ser perquè és l’únic occidental del país.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No només això. Sóc l’únic estranger.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com era a l’adolescència?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un noi normal. Feia el que fa tothom. Sortia de festa i jugava al futbol amb els amics. Tot i això, preferia parlar amb persones adultes que amb la gent de la meva edat. Als meus companys de classe no els interessaven temes com la creació de l’univers, els ovnis o la vida després de la mort.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Qui és vostè?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sóc un revolucionari comunista que lluita per trobar un sistema més igualitari. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I per què ho va anar a fer a Corea del Nord?</span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Eren els anys noranta, una època en que els socialisme estava gairebé desaparegut, jo tenia setze anys i va ser aleshores quan vaig trobar un parell de llibres que em van guiar cap a la figura de Kim Il Sung i la revolució coreana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com va començar a treballar per al govern?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El 1992 vaig crear l’Associació d’Amistat amb Corea “9 de setembre”. Després de deu anys de tasca cultural, exposicions i conferències, el gran líder em va acceptar com a representant honorífic d’aquesta nació.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es sent nord-coreà?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Políticament sí. Però també em sento català i espanyol. Hi ha coses que no es poden canviar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És força habitual veure’l enfrontant-se a tertulians de tot tipus en platós televisius. Un psiquiatre el va acusar, al programa Espejo Público, de tenir problemes de salut mental. Què és el pitjor que li han dit?</span></b></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tinc 43 anys, he escoltat de tot. Un no pot deixar que l’estupidesa de determinades persones l’afecti. Enfadar-se seria propi de nens petits. El que em molesta és que la gent acusi de dictadors als nostres líders, que els insultin. No entenen que, per als coreans, Kim Jong Un representa la figura d’un pare.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La visió de la majoria de ciutadans espanyols sobre el règim de Pyongyang és negativa. Per què creu que és així?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La informació que arriba a través dels mitjans de comunicació està plagada de notícies sensacionalistes; des d’afusellaments públics a casos de canibalisme. La gran majoria de mitjans de comunicació no tenen com a objectiu informar, sinó guanyar diners. I aquest tipus de notícies sobre Corea serveix per vendre molts diaris. La gent vol morbo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És cert que els coreans només poden lluir un nombre concret de pentinats?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No. És un altre exemple de llegenda urbana. Et pots pentinar com vulguis igual que ho faries a Espanya. Ara, si aquí et fas una cresta a veure qui et contracta… I això que vivim en un paradís de democràcia i llibertat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com és el dia a dia a Corea del Nord?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Les jornades laborals són de vuit hores i van de dilluns a dijous. El divendres és dia de treball voluntari i els ciutadans van a ajudar en les tasques de l’exèrcit o a collir arròs amb els pagesos. El dissabte les biblioteques estan obertes a tots els ciutadans perquè puguin estudiar allò que més els interessi. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I pel que fa a l'oci?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La gent surt de treballar cap a les sis. Pots anar a prendre una cervesa amb els amics, a practicar esport, a pescar o al teatre. Totes aquestes activitats són gratuïtes. Paga l'Estat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Existeix l'atur?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ni atur, ni analfabetisme, ni drogaddicció. La delinqüència és mínima. El carrer és un lloc segur, les portes de les cases no estan tancades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es respecten els drets dels homosexuals?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L'orientació sexual és una cosa pròpia de cadascú. L'homosexualitat és respectada sempre que l'individu en qüestió respecti les normes morals de la societat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Quines normes morals?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Les del confucianisme. Les relacions afectives de caràcter físic s'han de reservar per a la intimitat. Si un noi i una noia no es poden fer un petó anant pel carrer, dos homes tampoc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però poden casar-se?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El matrimoni gay no existeix encara de forma legal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La llibertat d'expressió ha de tenir límits?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cal respectar els sentiments dels que ens envolten. No es pot desitjar la mort d'un altre o promocionar grups terroristes com fa Pablo Hasél. Personalment no em sabrà greu si passa uns quants dies a la presó.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Molts cops s'ha definit Corea com un país hermètic. Per què és un sistema tan tancat?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Perquè estem en guerra amb els Estats Units des de 1950. Ens hem de defensar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">I per això calen armes nuclears...</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Si no fos així, ens haurien envaït fa molt temps. És el que va passar amb Líbia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per què voldrien els americans envair Corea?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És una nació molt ben ubicada en l'àmbit geoestratègic. A tot això s'hi afegeix l'existència d'abundants recursos minerals, inclosa la reserva d'or més gran d'Àsia. I també un motiu ideològic. Un sistema socialista que funcioni representa una amenaça per a l'Imperialisme nord-americà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El socialisme implica autoritarisme?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La premsa confon autoritarisme amb paternalisme. Són conceptes que no tenen res a veure. El líder no dóna ordres a ningú, s'encarrega d'inspirar a la població, de donar exemple. La gent l'estima tant que no li cal escorta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Corea és un estat democràtic?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El problema és que el terme "democràcia" s'ha pervertit totalment. A Corea qualsevol ciutadà pot arribar a ser el president. És un sistema molt més democràtic que el de qualsevol país occidental.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La presidència no és successòria?</span></b></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Clar que no. El president és triat per un parlament amb 687 diputats, escollits pels ciutadans en unes eleccions que es celebren cada cinc anys.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Existeixen altres partits a part del "Partit del Treball"?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Dos més, el Partit Social-demòcrata i el Partit Chondoista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es poden crear nous partits?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No. Aquests tres partits són els que garanteixen la persistència de la ideologia "Juche".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Què és el "Juche"?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És una idea creada per Kim Il Sung que parteix del marxisme-leninisme i inclou elements del confucianisme i el budisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es podria aplicar a Espanya?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El socialisme ha d’adaptar-se a les característiques i la mentalitat de cada poble.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com és la mentalitat nord-coreana?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El bé comú està per sobre dels interessos de cada individu. És una característica del món asiàtic en general. A Occident tendim a ser més individualistes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És possible la Revolució al segle XXI?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sí, el socialisme és possible i, de fet, és imparable. No deixa de ser una conseqüència de la desigualtat que genera el capitalisme. Trigarà més o menys però acabarà sent una realitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Defensa la tesi de "com pitjor, millor"?</span></b></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sí, per desgràcia. Fins que no s'arriba a una situació dramàtica la gent no és conscient de la necessitat d'un canvi. Si no hi ha un patiment real, ningú arriscarà la seva integritat personal per a fer la Revolució.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb_52VoMFsJM5ExpxZuPcysYVO6fhh3pf_1vmGdf7ecs46_gzgm1NHa7pdvmancmtjV_-Y87WcDhTP58HQiNBubyY7zkETN0EvmbtJU9606AT4C7Ewd3hbKC7OYmsRr6Dee_CbqX5Worw/s1600/IMG-20180126-WA0007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb_52VoMFsJM5ExpxZuPcysYVO6fhh3pf_1vmGdf7ecs46_gzgm1NHa7pdvmancmtjV_-Y87WcDhTP58HQiNBubyY7zkETN0EvmbtJU9606AT4C7Ewd3hbKC7OYmsRr6Dee_CbqX5Worw/s400/IMG-20180126-WA0007.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Diria que el que ha passat a Catalunya n'és un exemple?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Exacte. Si algú té una idea clara, lluita per ella fins a la mort. Jo no he vist a ningú donar la seva vida per defensar el Palau de la Generalitat. Tot ha estat un engany, una estratègia de màrqueting.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Quin és el principal problema de la nostra societat?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La societat està adormida. Els smartphones, les discoteques, les drogues, els centres comercials... Són eines del sistema per tenir-te controlat. Si tu no t'interesses per controlar el destí de la teva nació, un altre ho farà per tu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Què en pensa de les persones apolítiques?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Són víctimes del sistema.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No ho som tots una mica?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Existeix un 80% de la població no pensa per si mateixa, simplement es deixa arrossegar. El capitalisme ens fa creure que som lliures, però vivim manipulats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hi ha alguna forma de sortir d'això?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La Revolució.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Alguna de més relaxada?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No. La resta són simples vies d'escapament.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Què es necessita per fer la Revolució?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Hi ha tres factors claus: un moment històric adient, organització i lideratge.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És imprescindible la figura del líder?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sense un lideratge fort és produeixen fraccionalismes. És el que ha passat amb Podemos o amb l’independentisme i el traïdor de Puigdemont.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El fet que les dues Corees vagin juntes als Jocs Olímpics d'hivern ha estat una de les notícies més importants del que va d'any. Què n'opina?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És una molt bona notícia. Reflexa com els coreans podem avançar junts en molts aspectes, tot i que no ho fem en l'àmbit polític.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Arribarà la pau?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Esperem que sí. Però no depèn de nosaltres. Fins que els Estats Units no abandonin el control militar de Corea del Sud no hi haurà pau possible.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Existeix un risc real de guerra nuclear?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Trump no ens atacarà perquè sap que podem defensar-nos. A part de disposar d'armament nuclear, tots els nostres ciutadans tenen una formació militar bàsica: saben com utilitzar un fusell o llençar una granada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es pot ser feliç vivint així?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tots els meus amics nord-coreans són feliços, no puc dir el mateix dels espanyols. Aquí tot és sexe, diners, aparença, interès propi... Vivim en una societat deshumanitzada, hem oblidat que és compartir. Per això al món capitalista hi ha tants suïcidis.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Joan Simó</span></div>
<div style="font-weight: bold;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<br /></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-320965090761647332018-03-15T19:25:00.000+01:002018-03-15T19:30:46.099+01:00'Sous le ciel de Paris'<div style="text-align: justify;">
<h2 style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
La crisi dels refugiats s’intensifica a la capital francesa mentre les autoritats locals s’esforcen a mirar cap a una altra banda</span></h2>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-9ElVmEGWIQlLLzEj8eGcueHw6FSCwcKQEM_9KKlV5YoOxjkdWru1xZXW2WM8TiF87lFIpWq895DqqmKAovGl1TZd2i9cMsFAf7r-USDvjgCjROQEu30Q1YtNAr_mIEYZ1TY2pmYYhCk/s1600/DSC_1114.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-9ElVmEGWIQlLLzEj8eGcueHw6FSCwcKQEM_9KKlV5YoOxjkdWru1xZXW2WM8TiF87lFIpWq895DqqmKAovGl1TZd2i9cMsFAf7r-USDvjgCjROQEu30Q1YtNAr_mIEYZ1TY2pmYYhCk/s400/DSC_1114.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Corria l’any 1951 quan Julien Duvivier va estrenar la pel·lícula <i>Sous le ciel de Paris</i>. La banda sonora del film, amb lletra de Jean Dréjac, ha esdevingut una de les icones de la capital francesa. La cançó explica tot allò que succeeix sota el cel de París: els enamorats passegen, els filòsofs reflexionen, les cançons s’enlairen... Hi passen moltes, moltíssimes coses, però no totes són tan agradables.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Segons dades de Metges Sense Fronteres, prop de mil refugiats malviuen als carrers de la Ciutat de l’Amor. La majoria d’ells esperen obtenir un permís temporal de residència, d’altres prefereixen continuar amb el seu camí i arribar a Alemanya o el Regne Unit. Mentrestant, els espera la vida al carrer, el fred, la humitat, la pluja i la incertesa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A això s’enfrontava cada dia el sudanès Karim Ibrahim fins que, la nit del passat 10 de març, no va poder suportar-ho més. Després de travessar el Sàhara, el Mediterrani i la península Itàlica, París es va convertir en la seva tomba. “Va morir de desesperació” declarava la voluntària Clarisse Bouthier a les pàgines del diari francès <i>Libération</i>. Contribueix a agreujar la situació el fet que la mort d’en Karim es produís a pocs metres d’un centre d’acollida per a migrants i ningú fes res per ajudar-lo. De fet, la policia va tardar més de vuit hores en retirar el cos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Diumenge al migdia, prop de dues-centes persones es van concentrar al lloc dels fets, al costat de l’estació de metro de <i>Porte de la Chapelle</i>, per celebrar un minut de silenci. “És una altra mostra de l’arrogància de les autoritats d’aquest país de merda” diu el músic i activista Francis Lalanne, present durant l’acte. Ell és un més dels que considera que l’actitud del Govern de Macron en aquest aspecte està sent errònia.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“Estem a casa”</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’ascens de l’extrema dreta i les forces xenòfobes, confirmat amb els resultats de <i>Lega Nord</i> a les darreres eleccions italianes, té, a la política francesa, un dels seus màxims exponents. Mentre alguns estaven de dol per la mort d’en Karim, el <i>Front National</i> de Marine Le Pen celebrava el seu congrés nacional a la ciutat de Lille. La líder de l’oposició, que s’esforça a desvincular-se de la radical imatge col·laboracionista i antisemita del seu pare, no rebutja a les seves proclames xenòfobes i contraries a l’arribada d’immigrants. Durant el seu discurs es va encarregar de deixar-ho ben clar: “<i>On est chez nous</i>” (“Estem a casa”). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per a Le Pen, estar a casa vol dir assegurar-se de tancar la porta a l’entrada de tot aquell que no sigui francès. Tot i que, segons una enquesta de <i>Le Journal du Dimanche</i>, un 63% dels electors consideren al Front Nacional com una amenaça per a la democràcia, el seu discurs cada cop té més força. Deu ser per això que el president Emmanuel Macron s’ha afanyat a apropiar-se d’alguna de les mesures que proposa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La nova llei d’asil i immigració, aprovada el passat mes de febrer, endureix considerablement la política de l’Elisi en matèria migratòria. La proposta governamental, que encara ha de ser aprovada pel parlament, planteja facilitar les deportacions massives i castigar amb penes de presó a aquells que utilitzin documents falsos per intentar entrar al país. Lluny queda ja el Macron que, en els seus primers mesos de govern, es dirigia a un grup de migrants amb aquestes paraules: “França és terra d’acollida i, al final del 2017, no hi haurà refugiats als nostres carrers”. És possible que, per al líder d’<i>En Marche!</i>, els africans que s’apleguen als voltants de <i>Porte de la Chapelle</i> no siguin refugiats, sinó migrants econòmics.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">"Més enllà de Síria"</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La cara més visible de la crisi dels refugiats és, sens dubte, la Guerra Civil Siriana que, des del 2011, ha forçat el desplaçament d’onze milions i mig de persones, gairebé dos terços de la població. Cinc milions d’aquests desplaçats s’han convertit en refugiats a l’haver hagut d’abandonar el seu país de forma definitiva. Malgrat que molts d’ells intenten arribar a Europa, la majoria acaben en assentaments situats a Turquia, el Líban o Jordània. Països amb molts menys recursos i que concentren quatre milions de refugiats que contrasten amb el poc més d’un milió que han arribat al vell continent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però existeixen refugiats més enllà de Síria. Segons l’informe anual de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), gairebé 70 milions de persones s’han vist obligades a abandonar les seves cases a causa de conflictes bèl·lics, violència indiscriminada o persecucions degut a la seva ètnia, religió o orientació sexual. Països amb crisis socials i polítiques que ja fa anys que duren encapçalen el rànquing pel que fa a l’emissió de refugiats. En són un exemple Afganistan (2,7 milions), Somàlia (1,12 milions), Sudan del Sud (778.700), Sudan (628.800) o República Democràtica del Congo (541.500).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiORMp_IZr-LiVrcW3gsKT-GiUMwMtW_zWQXtVLCxIEOspYGyzaVzQxcgfOkhusy5f8WSagqntq50blGabc3Vd-Yb57TwHyCXpPFkXwQM4rPudGnqrmfjTIohfculbLIQAA-PlamjSzO8U/s1600/DSC_1095.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiORMp_IZr-LiVrcW3gsKT-GiUMwMtW_zWQXtVLCxIEOspYGyzaVzQxcgfOkhusy5f8WSagqntq50blGabc3Vd-Yb57TwHyCXpPFkXwQM4rPudGnqrmfjTIohfculbLIQAA-PlamjSzO8U/s400/DSC_1095.JPG" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El polèmic pacte entre Turquia i la Unió Europea, firmat el passat 2016, ha contribuït a fer que es perpetuï aquesta situació. L’acord, que va suposar el pagament de tres mil milions al règim d’Erdogan, permet a les autoritats europees retornar impunement a aquelles persones que arribin a les costes gregues. Aquesta no és l’única mesura que han pres els països comunitaris per tal de blindar-se davant l’entrada de nouvinguts. Les devolucions en calent practicades pel govern espanyol a les fronteres de Ceuta i Melilla o el tractat firmat entre Itàlia i el govern de Trípoli representen els esforços de les democràcies europees per segellar les seves fronteres davant l’arribada dels refugiats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L'Aware Aynle i l'Abdi Haybe van venir des de Somàlia després d'estalviar durant anys. Van triar França com a destí perquè, segons comenten, "ens van dir que França era el país de la llibertat". Noranta dies després de la seva arribada es mostren decebuts i ja pensen en com intentar arribar al Regne Unit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">“Els que arriben a les nostres fronteres no tenen res a perdre, no se’ls pot aturar” explica Andreu Rul·lan, capità del vaixell Astral i membre de l’ONG badalonina <i>Proactiva Open Arms</i>. La principal tasca d’aquesta associació ha estat el salvament de vides al Mediterrani, on, durant l’any passat, van morir 3.115 persones (segons dades de l’Organització Mundial per les Migracions). “La bombolla que ens hem construït és més fràgil del que sembla”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Quan la bombolla esclata</span></b><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Són les tres de la tarda. Una embarcació recorre les aigües del Canal Saint-Martin. A bord d’ella un grup d’homes agita la bandera de França. Riuen i beuen cervesa mentre esperen que comenci el partit de rugbi que enfronta la selecció nacional amb Anglaterra. Mentrestant, a la ribera s’hi acumulen les tendes de campanya que serveixen d’habitatge a un grup de prop de cent refugiats. El contrast entre tots dos mons és impactant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXYT6SDnSbbewMaC65B-SMRKejc-uSpIq_dxE8jqS-9hBIDfaUj4WMmCAywL3ESIYex4DCPe2XwFvSQImy-7vsH1WrbPGHq2HKnGBypyMw_fQl3_6LryJ1bYhj5Z43zS3_e2F6XB_dvNA/s1600/DSC_1087.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXYT6SDnSbbewMaC65B-SMRKejc-uSpIq_dxE8jqS-9hBIDfaUj4WMmCAywL3ESIYex4DCPe2XwFvSQImy-7vsH1WrbPGHq2HKnGBypyMw_fQl3_6LryJ1bYhj5Z43zS3_e2F6XB_dvNA/s400/DSC_1087.JPG" width="400" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A la luxosa Ciutat de la Llum han aperegut una sèrie de campaments improvisats. Els habitants d’aquestes tendes passen el dia esperant la data de la seva cita amb l’administració competent per demanar l’asil. Fumen, mengen el que han pogut arreplegar gràcies a la mendicitat i observen als turistes que passegen per París. Alguns els fotografien o es paren a parlar amb ells. L’Asad Jumanec i els seus companys de viatge s’han vist condemnats a convertir-se en un element més del paisatge parisenc. Són afganesos i fa quatre mesos que dormen al carrer. Quan li pregunto si té alguna esperança, deixa anar un somriure àcid: “Esperança, què és això?”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L’avorrida rutina s’altera els dissabtes amb la visita dels membres de <i>La Table servie</i>. Aquesta associació, fundada el 2009, s’encarrega de garantir un àpat calent setmanal i un parell de peces de roba als habitants del canal. El que sorprèn més d’aquest grup és la joventut dels seus integrants. Al seu fundador, l’enginyer informàtic Fané Niangry, l’acompanyen en la seva tasca solidària els amics del seu fillastre Imad, d’entre catorze i disset anys. “Com a musulmà el meu deure moral és fer que els més joves coneguin la pobresa que els envolta i entenguin la sort que han tingut”. Amb l’ajuda de la seva atrotinada i vella furgoneta Mercedes, aquests voluntaris s’encarreguen d’intentar fer un xic menys dura la vida d’aquells que ho han perdut tot.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Sous le ciel de Paris</i> seguiran passant coses meravelloses dignes de ser cantades i d’altres que, per desagradables que siguin, no poden ser ignorades. La mort d’en Karim no ha estat ni la primera ni l’última que es produirà, cruelment, <i>sous le ciel de Paris</i>.</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/ceFxrmQhRAg/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/ceFxrmQhRAg?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
Joan Simó</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-31982594943430847342018-02-12T16:16:00.000+01:002018-05-12T16:38:51.987+02:00Is Punk dead?<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgEi94RTZlDCpedRvYErKWLPIXqfhW-i27gu2z-ePwdHYQeEgVGIQLp7AaBidQoUGYjOlts9xpVUIgliDlZtzjg2agimti7YstibMuqeUg3CsIAkXUjmGbYMLRa3-2ckPS2ZdqXYxySZc/s1600/_704223_pistols_grundy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="180" data-original-width="300" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgEi94RTZlDCpedRvYErKWLPIXqfhW-i27gu2z-ePwdHYQeEgVGIQLp7AaBidQoUGYjOlts9xpVUIgliDlZtzjg2agimti7YstibMuqeUg3CsIAkXUjmGbYMLRa3-2ckPS2ZdqXYxySZc/s400/_704223_pistols_grundy.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bill Grundy intentant entrevistar als Sexs Pistols (1976)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“És una amenaça al nostre estil de vida, pitjor que el comunisme o la hiperinflació”, així es referia el presentador de la <i>BBC</i> Brian Trueman al gènere musical més rebel del moment, el Punk. Corrien els anys setanta i grups com els <i>Sexs Pistols</i> trencaven amb tot el que s’havia fet fins al moment. Eren pobres, lletjos i violents. No sabien tocar i molt menys cantar, però, contra tot pronòstic, triomfaven. Potser aquesta era la seva condemna. L’<i>underground</i> es convertia en comercial, del barri es passava a la sala de concerts i més tard a la discogràfica. El que era autèntic deixava de ser-ho. El Punk moria poc després de nàixer.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els estils musicals poden morir, però els pàries persisteixen. Aquests mateixos pàries, que ara criden les seves consignes a ritme de Trap, són els que, el passat dissabte, es van apoderar de la sala Apolo. El responsable? El granadí Fernando Gálvez Gómez, més conegut com a Yung Beef. Una hora més tard del que tocaria, l’artista apareix davant l’expectant mirada de centenars de joves. L’escenari: una gegantina gàbia on Beef hi puja per començar el show. Cantar, el que és cantar, no canta. Més aviat crida. Ho fa sobre les seves pròpies cançons, prèviament enregistrades. No és <i>playback</i>, no pretén ser-ho. La qualitat musical no és important. No és un concert, és una festa.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Concierto de Yung Beef en la sala Apolo, el sábado 10 de febrero" height="225" src="https://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/2/8/concierto-yung-beef-sala-apolo-sabado-febrero-1518457347282.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Yung Beef durant el seu concert a Apolo (José Manuel Guitérrez, <i>El Periódico</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sobtadament, el traper demana als responsables del local que apaguin les llums i deixa anar la següent sentència: <i>“Si alguien quiere pegarle una puñalada al de al lado, ahora es el momento”</i>. El públic riu. L’agressivitat és un ingredient més d’aquest joc. I, realment, és un joc. O, més ben dit, un negoci. El mateix Yung Beef ha passat de kinki de barri a imatge comercial de prestigiosa marca <i>Calvin Klein</i>. Andy Warhol estaria fascinat.</div>
<br />
<b>La música dels pobres?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>”Yo en la mierda me he criado, he crecido / He salido, he sobrevivido”</i>, diu l’artista Kaydy Cain en la seva cançó <i>Perdedores del Barrio</i>. Amb lletres com aquesta es senten identifi cats en Juan i els seus amics del barri del Sant Crist (Badalona). Els agrada escoltar Trap, ho fan amb altaveus i seguts als bancs d’algun parc. És la seva forma de passar la tarda. En Juan té disset anys, vesteix pantalons de xandall i una dessuadora amb l’escut del <i>Paris Saint-Germain</i>, li agrada aquest estil musical perquè s’hi mostren les vivències reals de joves que, com ell, provenen dels barris més humils de les grans ciutats i busquen una vida millor: <i>“Y ahora vivo bien, fumo y como bien / Y voy en metro porque puedo permitírmelo”</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/UuVp8iqzxzo/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/UuVp8iqzxzo?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Però no és necessari provenir d’un ambient com aquest per identificar-se amb aquest gènere. Els membres de la Pawng Gang en són un clar exemple. Van ser els primers a adaptar aquest estil de música al català i les seves lletres tenen, en alguns casos, un to força satíric; arribant a l’extrem de dedicar-li una cançó a la, ja difunta, Duquessa d’Alba. “L’important és l’actitud, mantenir-se jove, currar lo mínim possible i viure bé. Ens dediquem a un hobby que ens agrada i que, a més, dóna diners”, explica en Mateu Renyé, alies Teuma Thug. En Mateu, que també és llicenciat biologia, opina que aquest moviment no deixa de ser una escapatòria per una generació de joves que s’ha criat en una societat extremadament protectora i busca en les drogues (el nom Trap ve de les trap hauses americanes, locals on es trafica amb estupefaents), el sexe i l’ostentació una forma de rebel·lia. Segons ell, els gitanos encarnen la veritable trap life espanyola “sense necessitat de fer-se famosos ni penjar el que fan a Youtube”.</div>
<br />
<b>Is Trap dead?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
“La societat ha canviat, en les lletres del Punk existia certa consciència de classe que ja ha desaparegut. Ara la majoria d’artistes tenen com a referent el model yankee d’exaltació i riquesa”, diu Joan S. Luna, cap de redacció de la revista Mondosonoro. Considera que, tot i això, és un moviment interessant que mostra la capacitat d’Internet per democratitzar l’accés al mercat musical a través de mitjans alternatius als tradicionals. El polític i músic Antonio Baños deia, durant una entrevista concedida al programa Lògic de Betevé, que el sistema s’encarrega d’anar a buscar allò que està als marges o que pot semblar alternatiu per integrar-ho i treure’n benefi ci. En un món controlat per les grans marques, el temps acaba convertint qualsevol cosa en <i>mainstream</i>. A la lletra de Crass no li faltava raó. <i>Punk is dead. Trap is dead.</i></div>
<i><br /></i>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/xGjk1Y_j8QE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/xGjk1Y_j8QE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<i><br /></i>
<br />
<div style="text-align: right;">
<i>Joan Simó</i></div>
<div>
<br /></div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-36145150291443640982017-10-30T22:57:00.002+01:002017-10-31T09:22:24.049+01:00Desapareció<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Tardaron en darse cuenta, pensaron que sería un gripe pasajera. Al cabo de unos meses, la duda se trasladó a la oficina. Hubo algunas teorías al respecto, algunas bastante raras, casi surrealistas. ¿Le habrían secuestrado? Esas cosas no pasan, o no le pasan a la gente normal. ¿Quién querría secuestrarle? No era una persona secuestrable, ni listo ni tonto, ni rico ni pobre. Era simpático. ¿Lo era? Saludaba, siempre daba los buenos días. Un tío correcto, ya volverá.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">No volvió. Seguía habiendo café en la máquina y, ese día, hablaron del fútbol. El arbitro había anulado un gol. Hubo algunas teorías al respecto, algunas bastante raras, casi surrealistas.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/uvMFxSsgve0/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/uvMFxSsgve0?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
Joan Simó</div>
<br />Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3892487252729329823.post-29567816311497180742016-06-05T15:03:00.003+02:002018-05-12T03:23:33.258+02:00Gervasio Sánchez: "Hace 80 años no se grababan las ejecuciones, pero las atrocidades eran las mismas"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtfc5juCw1VVy_mOmmGHrUNSXpTi4hHB4_ZOENwHrxeMDtfhHgkl2QuwvXzOMHQ8FBAZ5LtbJDWIWtlXA_sNNhYsrhKO5Xvpdy9wW02vTOevZqzdrD8Dc86YG5GVeKxXgcdVd7LUXuGM/s1600/Nov_Gervasio_02A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJtfc5juCw1VVy_mOmmGHrUNSXpTi4hHB4_ZOENwHrxeMDtfhHgkl2QuwvXzOMHQ8FBAZ5LtbJDWIWtlXA_sNNhYsrhKO5Xvpdy9wW02vTOevZqzdrD8Dc86YG5GVeKxXgcdVd7LUXuGM/s400/Nov_Gervasio_02A.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><b>Foto:</b> Gervasio Sánchez. "Jugando con paraguas". <i>Sierra Leona, África. Mayo 1996</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Es una de esas tristes tardes de invierno cuando, a las cuatro y media de la tarde decido a llamar a <b>Gervasio Sánchez</b> (Córdoba, 1959). Tras conocerlo en una exposición en l'Hosiptalet, consigo ponerme en contacto con él y acordamos la fecha de lunes 28 de diciembre para realizar la entrevista. Estoy un poco nervioso, no se habla cada día con un fotógrafo de guerra.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Podemos vivir sin guerras?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El hombre ha sido incapaz de vivir sin ellas desde tiempos inmemoriales. Siempre ha habido guerras... Hemos creado obras de arte impresionantes, curas para las peores epidemias, pero no hemos podido acabar con la guerra. No hay vacuna para la violencia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Es este un mundo violento?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un mundo muy violento, solo hace falta ver lo que está pasando en estos momentos. Nunca había habido tanta gente refugiada en la historia. Vivimos un momento muy difícil y la UE no está haciendo mucho por solucionar, ayudar o disminuir los problemas de las personas que huyen de las guerras y los conflictos de sus países.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Pero cada vez somos menos crueles. ¿No?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No lo creo. La crueldad sigue siendo una forma de actuar que en las guerras convierte a los hombres en verdaderas bestias.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿La gente disfruta matando?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">En Bosnia he visto a gente matar delante de mí y no parecían arrepentirse. Muchos disfrutaban de ese poder que dan las armas. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Siempre hay monstruos…</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Los que matan no son monstruos. Si sólo mataran los monstruos, estaríamos todos salvados porque ni tú, ni yo, ni mi hijo, ni mi padre somos monstruos. Los que matan son personas normales y corrientes que en otras circunstancias no matarían.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Hay bondad en el hombre?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">He conocido a muy poca gente que prefiera morir antes que matar. La mayor parte de los humanos prefieren sobrevivir, y, si tenemos que matar, matamos. Es muy fácil decir: “Yo no mataría”. No matarías en Barcelona, en Madrid o en Zaragoza, porque no hay una guerra. Somos débiles y cobardes, es importante tenerlo en cuenta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Todas las guerras se parecen?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Las causas son distintas, pero los comportamientos son parecidos. Ha habido pocos cambios en la forma de matar. Hace 80 años no se grababan las ejecuciones, pero las atrocidades eran las mismas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Puede comprenderse su horror sin haberla vivido?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La guerra es imposible de entender si no la has vivido. La guerra no dura ochenta líneas de un periódico. La guerra dura las 24 horas de los 365 días de los años, de las décadas, que pueda durar. Las guerras no se acaban cuando se firma la paz. Las guerras acaban cuando sus consecuencias se han superado. A veces pasan años, a veces siglos, a veces, simplemente, no acaban. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Lo ha comprobado?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Me gusta volver a los sitios después de que la guerra haya acabado oficialmente. Cuando he vuelto a Serbia o a Sierra Leone me he encontrado con gente que aún busca a sus familiares desaparecidos, pueden haber pasado veinte años, pero la guerra sigue allí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tendimos a olvidarnos de ello</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Creo que sí. Y es uno de los principales problemas, el olvido. Los estudiantes deben conocer la historia de su país, saber lo que ocurrió. Hoy día cualquier joven ve lo que pasa en Siria como algo brutal, pero se olvidan de que aquí en España tuvimos una guerra civil comprable, terriblemente violenta. Se hicieron auténticas barbaridades y por parte de los dos bandos. Las ejecuciones extrajudiciales, los asesinatos, las torturas, y las violaciones sistemáticas de los derechos humanos fueron una constante. Eso paso aquí: en Barcelona, en Tarragona, en León, en Madrid, cerca de nuestras casas. Pero parece que no nos acordemos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Y la guerra civil? ¿Ha terminado?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No, sus consecuencias no se han superado. En junio hará 80 años del golpe de estado del 36. Franco lleva ya 40 años muerto y seguimos teniendo un gravísimo problema con las miles de fosas comunes sin desenterrar. Hemos sido incapaces de desarrollar un proyecto político común capaz de encontrar una solución para este problema.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¿Tiene esperanzas?</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La cosa va a seguir muy fea durante mucho tiempo. No soy futurólogo, pero no creo que el mundo vaya a ser un lugar mejor dentro de veinte años. La guerra es un gran negocio, hay mucha gente que le saca beneficios y será muy difícil acabar con ella. Somos egoístas y egocéntricos, solo nos preocupamos de las guerras cuando las sufrimos directamente.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No le veo optimista…</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Soy realista, en treinta años no he visto ninguna mejora, incluso la situación ha empeorado. La caída del muro de Berlín supuso una esperanza, pero el tiempo ha demostrado que nos equivocábamos.</span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Joan Simó</span></div>
</div>
Joan Simóhttp://www.blogger.com/profile/14881613301235923756noreply@blogger.com0