El país de Kim Jong Un és, encara avui, una gran incògnita. Deia Ramón Campoamor que "nada es verdad ni mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira" i, per un dia, em decideixo a mirar el món des del cristall més roig possible, el nord-coreà. És un divendres gris, trist. Plou. El viatge fins a Tarragona se'm fa llarg. Dino de pressa i malament en un bar de la Rambla Nova i em dirigeixo cap al Pyongyang café. Allí m'espera Alejandro Cao de Benós, president de l'Associació d'Amistat amb Corea del Nord i delegat honorífic del seu govern.
Tinc entès que també és una estrella del karaoke.
M’agrada la música. Vaig estudiar solfeig durant quatre anys al conservatori de Tarragona. Diuen que tinc bona veu i m’han fet cantar en més d’una ocasió a la televisió coreana.
És un personatge públic?
Acostumo a sortir a la premsa.
Deu ser perquè és l’únic occidental del país.
No només això. Sóc l’únic estranger.
Com era a l’adolescència?
Un noi normal. Feia el que fa tothom. Sortia de festa i jugava al futbol amb els amics. Tot i això, preferia parlar amb persones adultes que amb la gent de la meva edat. Als meus companys de classe no els interessaven temes com la creació de l’univers, els ovnis o la vida després de la mort.
Qui és vostè?
Sóc un revolucionari comunista que lluita per trobar un sistema més igualitari.
I per què ho va anar a fer a Corea del Nord?
Eren els anys noranta, una època en que els socialisme estava gairebé desaparegut, jo tenia setze anys i va ser aleshores quan vaig trobar un parell de llibres que em van guiar cap a la figura de Kim Il Sung i la revolució coreana.
Com va començar a treballar per al govern?
El 1992 vaig crear l’Associació d’Amistat amb Corea “9 de setembre”. Després de deu anys de tasca cultural, exposicions i conferències, el gran líder em va acceptar com a representant honorífic d’aquesta nació.
Es sent nord-coreà?
Políticament sí. Però també em sento català i espanyol. Hi ha coses que no es poden canviar.
És força habitual veure’l enfrontant-se a tertulians de tot tipus en platós televisius. Un psiquiatre el va acusar, al programa Espejo Público, de tenir problemes de salut mental. Què és el pitjor que li han dit?
Tinc 43 anys, he escoltat de tot. Un no pot deixar que l’estupidesa de determinades persones l’afecti. Enfadar-se seria propi de nens petits. El que em molesta és que la gent acusi de dictadors als nostres líders, que els insultin. No entenen que, per als coreans, Kim Jong Un representa la figura d’un pare.
La visió de la majoria de ciutadans espanyols sobre el règim de Pyongyang és negativa. Per què creu que és així?
La informació que arriba a través dels mitjans de comunicació està plagada de notícies sensacionalistes; des d’afusellaments públics a casos de canibalisme. La gran majoria de mitjans de comunicació no tenen com a objectiu informar, sinó guanyar diners. I aquest tipus de notícies sobre Corea serveix per vendre molts diaris. La gent vol morbo.
És cert que els coreans només poden lluir un nombre concret de pentinats?
No. És un altre exemple de llegenda urbana. Et pots pentinar com vulguis igual que ho faries a Espanya. Ara, si aquí et fas una cresta a veure qui et contracta… I això que vivim en un paradís de democràcia i llibertat.
Com és el dia a dia a Corea del Nord?
Les jornades laborals són de vuit hores i van de dilluns a dijous. El divendres és dia de treball voluntari i els ciutadans van a ajudar en les tasques de l’exèrcit o a collir arròs amb els pagesos. El dissabte les biblioteques estan obertes a tots els ciutadans perquè puguin estudiar allò que més els interessi.
I pel que fa a l'oci?
La gent surt de treballar cap a les sis. Pots anar a prendre una cervesa amb els amics, a practicar esport, a pescar o al teatre. Totes aquestes activitats són gratuïtes. Paga l'Estat.
Existeix l'atur?
Ni atur, ni analfabetisme, ni drogaddicció. La delinqüència és mínima. El carrer és un lloc segur, les portes de les cases no estan tancades.
Es respecten els drets dels homosexuals?
L'orientació sexual és una cosa pròpia de cadascú. L'homosexualitat és respectada sempre que l'individu en qüestió respecti les normes morals de la societat.
Quines normes morals?
Les del confucianisme. Les relacions afectives de caràcter físic s'han de reservar per a la intimitat. Si un noi i una noia no es poden fer un petó anant pel carrer, dos homes tampoc.
Però poden casar-se?
El matrimoni gay no existeix encara de forma legal.
La llibertat d'expressió ha de tenir límits?
Cal respectar els sentiments dels que ens envolten. No es pot desitjar la mort d'un altre o promocionar grups terroristes com fa Pablo Hasél. Personalment no em sabrà greu si passa uns quants dies a la presó.
Molts cops s'ha definit Corea com un país hermètic. Per què és un sistema tan tancat?
Perquè estem en guerra amb els Estats Units des de 1950. Ens hem de defensar.
I per això calen armes nuclears...
Si no fos així, ens haurien envaït fa molt temps. És el que va passar amb Líbia.
Per què voldrien els americans envair Corea?
És una nació molt ben ubicada en l'àmbit geoestratègic. A tot això s'hi afegeix l'existència d'abundants recursos minerals, inclosa la reserva d'or més gran d'Àsia. I també un motiu ideològic. Un sistema socialista que funcioni representa una amenaça per a l'Imperialisme nord-americà.
El socialisme implica autoritarisme?
La premsa confon autoritarisme amb paternalisme. Són conceptes que no tenen res a veure. El líder no dóna ordres a ningú, s'encarrega d'inspirar a la població, de donar exemple. La gent l'estima tant que no li cal escorta.
Corea és un estat democràtic?
El problema és que el terme "democràcia" s'ha pervertit totalment. A Corea qualsevol ciutadà pot arribar a ser el president. És un sistema molt més democràtic que el de qualsevol país occidental.
La presidència no és successòria?
Clar que no. El president és triat per un parlament amb 687 diputats, escollits pels ciutadans en unes eleccions que es celebren cada cinc anys.
Existeixen altres partits a part del "Partit del Treball"?
Dos més, el Partit Social-demòcrata i el Partit Chondoista.
Es poden crear nous partits?
No. Aquests tres partits són els que garanteixen la persistència de la ideologia "Juche".
Què és el "Juche"?
És una idea creada per Kim Il Sung que parteix del marxisme-leninisme i inclou elements del confucianisme i el budisme.
Es podria aplicar a Espanya?
El socialisme ha d’adaptar-se a les característiques i la mentalitat de cada poble.
Com és la mentalitat nord-coreana?
El bé comú està per sobre dels interessos de cada individu. És una característica del món asiàtic en general. A Occident tendim a ser més individualistes.
És possible la Revolució al segle XXI?
Sí, el socialisme és possible i, de fet, és imparable. No deixa de ser una conseqüència de la desigualtat que genera el capitalisme. Trigarà més o menys però acabarà sent una realitat.
Defensa la tesi de "com pitjor, millor"?
Sí, per desgràcia. Fins que no s'arriba a una situació dramàtica la gent no és conscient de la necessitat d'un canvi. Si no hi ha un patiment real, ningú arriscarà la seva integritat personal per a fer la Revolució.
Diria que el que ha passat a Catalunya n'és un exemple?
Exacte. Si algú té una idea clara, lluita per ella fins a la mort. Jo no he vist a ningú donar la seva vida per defensar el Palau de la Generalitat. Tot ha estat un engany, una estratègia de màrqueting.
Quin és el principal problema de la nostra societat?
La societat està adormida. Els smartphones, les discoteques, les drogues, els centres comercials... Són eines del sistema per tenir-te controlat. Si tu no t'interesses per controlar el destí de la teva nació, un altre ho farà per tu.
Què en pensa de les persones apolítiques?
Són víctimes del sistema.
No ho som tots una mica?
Existeix un 80% de la població no pensa per si mateixa, simplement es deixa arrossegar. El capitalisme ens fa creure que som lliures, però vivim manipulats.
Hi ha alguna forma de sortir d'això?
La Revolució.
Alguna de més relaxada?
No. La resta són simples vies d'escapament.
Què es necessita per fer la Revolució?
Hi ha tres factors claus: un moment històric adient, organització i lideratge.
És imprescindible la figura del líder?
Sense un lideratge fort és produeixen fraccionalismes. És el que ha passat amb Podemos o amb l’independentisme i el traïdor de Puigdemont.
El fet que les dues Corees vagin juntes als Jocs Olímpics d'hivern ha estat una de les notícies més importants del que va d'any. Què n'opina?
És una molt bona notícia. Reflexa com els coreans podem avançar junts en molts aspectes, tot i que no ho fem en l'àmbit polític.
Arribarà la pau?
Esperem que sí. Però no depèn de nosaltres. Fins que els Estats Units no abandonin el control militar de Corea del Sud no hi haurà pau possible.
Existeix un risc real de guerra nuclear?
Trump no ens atacarà perquè sap que podem defensar-nos. A part de disposar d'armament nuclear, tots els nostres ciutadans tenen una formació militar bàsica: saben com utilitzar un fusell o llençar una granada.
Es pot ser feliç vivint així?
Tots els meus amics nord-coreans són feliços, no puc dir el mateix dels espanyols. Aquí tot és sexe, diners, aparença, interès propi... Vivim en una societat deshumanitzada, hem oblidat que és compartir. Per això al món capitalista hi ha tants suïcidis.
Joan Simó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada